El cost de produir aliments es va disparar un 33% els quatre primers mesos d’aquest any, dada que ajuda a explicar l’augment del seu preu de venda. Les derivades econòmiques de la guerra a Ucraïna han impactat sobre el sector primari, per la crisi energètica i per la inflació desbocada. Així, agricultors, ramaders i pescadors es troben que el preu de les matèries que utilitzen per produir s’ha elevat exponencialment. L’energia ha pujat el 87,6%; els fertilitzants, el 93,9%, i els pinsos, el 27,4%.

La conseqüència més directa d’aquest augment dels costos de producció la paga el consumidor al supermercat, on es gasta el 6,2% més per omplir la nevera i s’emporta l’1,4% menys de productes.

Tanmateix, els professionals del sector no haurien traslladat «tot» aquest augment de costos al preu de venda. I és que, per protegir la demanda, han esmorteït l’encariment i han retallat els seus marges de beneficis. Una situació que pot arribar a posar en perill la viabilitat d’aquestes empreses, segons la lead economist de CaixaBank Research, Judit Montoriol, que ha liderat l’informe sectorial Agroalimentari. Les companyies més petites, de fet, podrien estar incorrent en pèrdues.

Si a aquesta conjuntura s’hi suma la situació de sequera de gran part del territori, que ha derivat en collites més austeres, el resultat és una pèrdua de pes del sector primari en l’economia espanyola. Mentre que el 2021 representava el 2,8% del valor afegit brut (VAB), el segon trimestre d’aquest any ha baixat al 2,1%.

Pujada de l’IPC

El cert és que, malgrat aquest esforç dels productors per no contribuir a inflar els preus, omplir el cistell d’anar a comprar cada cop és més car. L’IPC dels aliments va pujar a l’agost fins al 13,8% interanual. I les perspectives apunten que aquesta inflació continuarà elevada durant mesos, però acabarà contenint-se. Ho farà davant la previsió d’una tardor complicada en termes econòmics, en què s’espera que el consumidor «opti per comprar aliments per cuinar-los a casa, i compensi una eventual inferior despesa en restauració», segons estableix l’informe.

La salut del sector també es pot mesurar observant el mercat laboral. En aquest punt, hi ha una diferència remarcable entre el sector primari i la indústria agroalimentària. El nivell d’ocupació del primer va baixar al setembre un 3% interanual, i té 1.054.627 treballadors afiliats a la Seguretat Social.

L’encariment dels productes es percep, especialment, en aquells dels quals el país és més dependent: els cereals i l’oli de gira-sol, procedents, majoritàriament de Rússia i d’Ucraïna.