El vell proverbi dels mercats que aconsella als inversors no enfrontar-se a la Reserva Federal dels EUA (Don’t fight the Fed) poques vegades ha estat més actual. Les borses mundials han caigut a plom des de començament d’any pel temor del perjudici que causaran a l’activitat econòmica les accelerades i contundents pujades de tipus d’interès amb què el banc central nord-americà mira de combatre la brutal escalada de la inflació. Els mercats no tocaran terra, coincideixen els analistes, fins que l’autoritat monetària del dòlar doni mostres que suavitzarà l’encariment dels diners.

«Quan els mercats arribin a la conclusió que la Fed aixecarà el peu de l’accelerador, s’establirà el fons del mercat», resumeix Víctor Alvargonzález, director d’estratègia i fundador de la firma d’assessorament independent Nextep Finance.

La Reserva Federal, d’aquesta manera, ha encarit els diners a un ritme de tres punts percentuals aquest any, fins a un interval del 3%-3,25%. Paral·lelament, l’Standard& Poor’s 500 (que recull el mig miler de més grans cotitzades del país) ha perdut entorn del 20% del seu valor des dels màxims històrics del gener, mentre que el Dow Jones (que inclou les 30 més grans cotitzades) ha baixat prop d’un 17%.

Com és habitual, la Reserva Federal ha marcat el pas a Wall Street, i aquest per part seva la resta de borses del món. L’índex MSCI World (que recull els mercats de valors dels 23 països més desenvolupats) acumula un retrocés d’entorn del 22% a l’any, mentre que la caiguda del MSCI ACWI (que afegeix a l’anterior les 27 borses emergents més grans, inclosa la xinesa) frega el 23%.

La situació de l’economia nord-americana ha donat fins ara marge a la Fed per apujar els tipus de forma agressiva. El seu PIB ha registrat ja dos trimestres de caiguda (0,4% en el primer i 0,1% en el segon), cosa que tècnicament sol considerar-se una recessió. Però en la pràctica no es pot concloure que l’activitat s’hagi contret encara, ja que el país ha estat en una situació de plena ocupació (atur per sota del 4%) tot el 2022. Tanmateix, els efectes de les pujades de tipus van arribant. Fonts de Generali preveuen que el PIB dels EUA «es desaccelerarà notablement» en els últims mesos de l’any i que el creixement del 2023 serà de només el 0,4%, cosa que en la pràctica no fa descartable una recessió.

El gran dubte és, per tant, quan la primera economia del món donarà senyals contundents d’una frenada que desinfli la inflació (en el 8,3% a l’agost) i permeti a la Fed suavitzar el seu enduriment monetari. Els seus consellers continuen insistint que encara els queda feina per fer i els analistes preveuen que elevin els tipus fins arribar a un nivell a l’entorn del 4% o 4,5%.

Alguns indicadors avançats, no obstant això, han fet que els inversors pensin en els últims dies que el final de l’escalada dels tipus podria estar més a prop del previst. Així, les ofertes d’ocupació al país han baixat, els índexs d’activitat manufacturera han resultat pitjors de l’esperat i el mercat de venda d’habitatges s’està refredant (els tipus de les hipoteques freguen el 7%, si bé els lloguers continuen duent a l’alça la inflació).

«Al contrari del que va passar a l’estiu, hi comença a haver evidències», afirma Alvargonzález. De mitjans de juny a mitjans d’agost, hi va haver un rebot transitori de les borses provocat per l’expectativa que la FED relaxés les pujades de tipus, una cosa posteriorment desmentida pel seu president, Jerome Powell.

Qüestió d’expectatives

Ara sembla que podria ser diferent. A AXA es considera que s’estan establint les bases «per al debat de finals de l’any: una vegada que es presentin els senyals d’una desacceleració econòmica adequada, hauria de continuar l’enduriment?».

Com sempre passa amb els mercats, s’ha de tenir en compte que els inversors no prenen decisions en funció de la situació actual, sinó anticipant-se a la que esperen que es produeixi a mig termini. «Les borses ja han corregit amb força i moltes de les possibles notícies negatives ja estan recollides pels preus. El posicionament i sentiment havien arribat a uns nivells de depressió que justifiquen un possible rebot de curt termini. Per poder veure una recuperació més sostinguda, hem de veure uns bancs centrals menys restrictius, i per a això és necessari veure el pic d’inflació. Hi ha molts senyals que indiquen que aquest moment podria estar a prop, però a prop és en algun moment al llarg de l’últim trimestre», apunta Diego Fernández Elices, director general d’inversions d’A&G Banca Privada.

Als Estats Units, la inflació ja ha començat a baixar (el pic del 9,1% va ser al juny), tot i que més a poc a poc de l’esperat. Però a la zona euro l’esmentat màxim no sembla immediat. L’IPC de la unió monetària ha pujat del 5,1% de gener al 10% de setembre i el Banc Central Europeu (BCE) preveu que no afluixi en el que queda del 2022. La Reserva Federal, així, calcula que la seva inflació se situarà de mitjana en el 5,4% aquest any, el 2,8% el que ve i el 2,3% el 2024, mentre que el BCE calcula un 8,1%, 5,5% i 2,3%, respectivament.

L’autoritat monetària de l’euro, que va començar a apujar tipus encara més tard que la Fed, els ha portat del 0% a l’1,25% i s’espera que continuï apujant-los almenys fins al març, a un nivell que podria situar-se entre el 2,5% i el 3,5%. Però el mercat no descarta que la frenada de l’economia l’obligui a canviar de plans.

Així, Europa, més exposada a l’encariment dels preus energètics i als efectes de les sancions a Rússia per la guerra d’Ucraïna, té unes perspectives econòmiques més ombrívoles que les nord-americanes. La Fed preveu un creixement de l’1,2% l’any que ve, mentre que l’escenari central del BCE és que la zona euro creixi el 0,9%, però en l’advers patiria una recessió de lamateixa magnitud. Generali ja preveu una caiguda del 0,3% en l’escenari més probable, però no descarta caigudes del PIB superiors al 3% en funció de l’evolució del preu i el subministrament del gas natural, que ja s’ha encarit un 160% en els mercats majoristes des del gener.

Les borses europees n’han patit les conseqüències. Des dels seus màxims històrics de gener, els índexs de referència del mercat de valors alemany i francès han baixat a l’entorn d’un 20%, en línia amb la devaluació de l’italià i de l’Eurostoxx 50 (que reuneix el mig centenar de més grans cotitzades del continent). Per la seva banda, l’Ibex 35 ha baixat menys, entorn d’un 14%, per la més baixa exposició d’Espanya a la crisi d’Ucraïna i per la més petita pujada de l’índex en els anys previs.

Consell expert

Malgrat la pitjor situació relativa de l’economia europea respecte a la dels Estats Units, els experts consideren que les borses del continent tornaran a pujar quan ho faci Wall Street. «El nostre escenari central apunta potencials de revaloració del 20% en l’Ibex 35 al tancament del 2023. Tanmateix, la tendència de les borses vindrà marcada, com gairebé sempre, pel mercat americà i, per tant, seran els EUA els que marcaran el canvi a millor de la fam inversora», van apuntar des de Bankinter.

I davant aquest panorama, què recomanen els analistes? «Encara no ha arribat el moment de comprar borsa agressivament, però és tard per vendre i amb un horitzó de 18-24 mesos, creiem que l’oportunitat és bona», recomana el director d’inversions d’A&G.

«El mercat és molt barat. La meva recomanació en circumstàncies normals, si no hi ha un atac nuclear o alguna cosa de dimensions semblants, és que és el moment de picotejar si tens diners disponibles. En la renda fixa, a més, hi ha una oportunitat històrica, perquè s’ha de comprar quan els tipus són alts», diu el fundador de Nextep.