Després d'anunciar l'activació del Perte del vehicle elèctric i connectat divendres passat per un import de 877,2 milions d'euros, el Govern ha fet pública aquest dimarts l'assignació d'ajudes de la primera convocatòria. El repartiment no ha complert les expectatives, com calia esperar, i els principals projectes tractors han quedat una mica lluny del que pretenien les empreses que van presentar les seves propostes als fons europeus.
El projecte que ha obtingut una assignació més elevada ha estat el presentat per Seat, el Grup Volkswagen i 62 empreses més, el Future Fast Forward, que tindrà una inversió pública de 397,377 milions d'euros. Es tracta d'una quantitat sens dubte insuficient per donar cabuda als projectes que inclouen l'electrificació de les plantes de Martorell i Landaben, així com la construcció d'una planta de bateries a Sagunt. Tot i així, aquests gairebé 400 milions superen amb escreix els 167 milions previstos en la prèvia de l'agost passat. Els responsables del projecte han manifestat que "estem compromesos amb l'electrificació de la indústria espanyola de l'automòbil i volem mobilitzar 10.000 milions d'euros, la inversió industrial més gran en la història del país". Ara volen analitzar el repartiment: "Estudiarem els seus efectes en tots els projectes amb el propòsit de trobar les solucions adequades per poder executar el màxim volum possible dels projectes d'inversió previstos", han assenyalat.
Per imports, el repartiment s'ha completat amb el projecte de Mercedes-Benz per a la transformació integral de la cadena de valor de la mobilitat elèctrica per a la sostenibilitat i competitivitat en el desenvolupament i fabricació a Vitòria d'un monovolum elèctric. La dotació d'aquesta iniciativa és 170,4 milions d'euros, el 6,9% dels repartits inicialment.
Vigo també rep
El segueix el projecte Hub-dCO2 de descarbonització per a la fabricació adaptativa, modular i multireferència de cotxes elèctrics a Barcelona, que rebrà 107,8 milions d'euros, i el projecte Tesis, liderat per Opel (Stellantis), que comptarà amb ajudes per 52,2 milions per a la planta de Saragossa i el seu entorn, cosa que permetrà que el grup Stellantis es converteixi a Espanya en una de les empreses industrials més grans.
La iniciativa de Renault per crear un ecosistema industrial d'innovació disposarà de 40,06 milions d'euros. Des del projecte s'han sorprès perquè és un dels pocs que no han rebut increment de dotació des de la publicació de la prèvia a l'agost. El projecte liderat per SAPA obtindrà 32,86 milions. Faurecia rebrà 28,24 milions, 24,18 milions per a Irizar. La planta de Stellantis a Vigo obtindrà finalment amb el projecte Àries 15,1 milions d'euros, i a Fagor Electrònica s'atorguen els 8,78 milions restants. En total són 10 projectes tractors que sumen 877,221 milions d'euros, un 30% dels fons europeus assignats a Espanya (2.250 milions d'euros) per al pla del vehicle elèctric i connectat.
De les tretze propostes presentades al principi només en van quedar fora els consorcis d'empreses liderats per Rieju i per Global Gabes (vinculat a la gigafactoria de bateries de Navalmoral de la Mata a Extremadura), mentre que Ford va retirar la seva candidatura però pendent d'una nova convocatòria de Perte el 2023, més d'acord amb les seves necessitats industrials per temps d'execució.
La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha assenyalat que "els 10 projectes finançats en aquesta primera convocatòria del Perte VEC mostren el gran potencial que té Espanya per liderar l'electromoboilitat a Europa i reforcen el compromís del Govern de donar suport a la transformació de la indústria de l'automòbil cap a una mobilitat més sostenible. El Ministeri continuarà treballant per posar a la disposició del sector més recursos públics per acompanyar les importants inversions que ha de fer el nostre ecosistema empresarial per electrificar la seva cadena de producció i nous actors globals que volen invertir al nostre país”.
La incògnita de Sagunt
Aquest import queda curt davant la inversió total de 10.000 milions euros que el consorci alemany vol fer a Espanya. El punt crític serà la planta de bateries, ja que la seva inversió prevista superava els 3.000 milions d'euros. El repartiment d'aquests gairebé 400 milions per a aquests tres punts clau (Navarra, Martorell i Sagunt) queda molt molt lluny del que en el seu moment havia previst Herbert Diess (president del grup Volkswagen) en la seva proposta inicial. D'aquests 10.000 milions, 7.000 correspondrien al consorci i els altres 3.000 a les 62 empreses del projecte.
Al consorci alemany hi ha hagut un canvi de rumb des de la foto a Sagunt amb l'adeu a Diess i l'arribada d'Oliver Blume, amb un perfil més tècnic i realista, cosa que podria condicionar la idea inicial, si no hi ha alguna altra ajuda addicional per part del Govern i les comunitats autònomes. El consorci no ha comentat res sobre aquest tema i, com la resta de projectes, tenen 10 dies per presentar al·legacions. A partir d'ara, les empreses adjudicatàries hauran de presentar els avals exigits i la previsió és que comencin a rebre els diners abans de finals d'any. Amb caràcter general, s'avançarà el 90% de l'import total de l'ajuda concedida a cada beneficiari. Un cop finalitzada la primera convocatòria d'aquesta línia de suport a la cadena de valor industrial, se li donarà continuïtat a través d'una nova convocatòria, el primer trimestre del 2023.
