Manresa acollirà el 4 i el 5 de novembre el primer Congrés d’Economies Comunitàries, que tindrà lloc a la Sala Els Carlins i a l’Ateneu Popular La Sèquia, organitzat per la Comunalitat Urbana de Manresa. Les jornades tenen l’objectiu d’aplegar experiències de referència basades en el suport mutu o l’autogestió d’àmbit nacional i internacional, de països com Veneçuela, Uruguai, Argentina i França.

El programa inclou temes com la necessitat de sobirania alimentària per a la sostenibilitat, la reconfiguració dels espais de suport mutu en el context actual i futur, la cultura comunitària, les cures i l’autoorganització de les treballadores o l’acció climàtica i l’autodefensa contra les energètiques. La xerrada inaugural, «Organitzar-nos pel futur que ve», serà a càrrec de Pastori Filigrana, advocada andalusa i activista pels drets humans, i Raúl Zibechi, escriptor i activista uruguaià, que hi participarà online, i tindrà lloc divendres 4 de novembre a les 18.30 hores a Sala Els Carlins,

El congrés també tindrà la participació de representants del Movimiento Comunero de Veneçuela, la Xarxa Internacional de Democràcia Comunal, l’Encuentro de Organizaciones de Córdoba (Argentina), la ZAD de Bretanya, l’Escola de Circ de Nou Barris i les cuidadores i treballadores de la llar organitzades a Amb Cura i Sindillar.

A més de les taules rodones i tallers paral·lels, hi haurà dinar a preu popular i una cercavila pels

carrers del Barri Antic de Manresa, amb una representació de diverses brass bands de la ciutat

navarresa d’Iruñea.

La Comunalitat Urbana de Manresa és un projecte que es va posar en marxa el primer trimestre de 2022 per 4 cooperatives de la ciutat, L’Arada Creativitat Social, Sudergintza, Senders Vius i La Clara Comunicació, i per l’Associació l’Era, amb el finançament de la Direcció General d’Economia Social i Solidària del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat. El seu objectiu

treballar per enfortir la xarxa socioeconòmica de proximitat que ja hi ha a la ciutat, però també, impulsar noves iniciatives des de l’economia comunitària i la intercooperació entre el teixit veïnal, comercial i d’altres projectes col·lectius, com per exemple, les xarxes veïnals o de suport mutu, casals o ateneus populars, associacions de comerciants, grups de consum agroecològic, grups de criança, etc. En total s’han posat en marxa 22 comunalitats diferents a Catalunya.