La concentració del sector bancari al conjunt estatal ha deixat orfe de serveis diverses poblacions de la Catalunya central, que han perdut o bé oficines o bé caixers automàtics, i tenen dificultats per accedir presencialment a les seves entitats. Mentre no hi ha un llistat oficial de poblacions sense caixers automàtics (o dels que en disposen), sí hi ha dades del Banc d’Espanya de les oficines per municipis. I les dades confirmen l’evidència: de 165 municipis de les comarques centrals, només 58, el 35% del total, disposen d’oficina bancària. A més, el nombre d’oficines al territori ha passat de 321 a 159 en set anys, 162 menys. El 51% de pèrdua, en termes relatius.
En aquest període, cinc municipis que disposaven d’oficina bancària l’han perduda, tres a l’Anoia (La Torre de Claramunt, La Llacuna i Vallona d’Anoia -municipi en el qual operaven dos bancs-), una a la Cerdanya (Les) i una al Bages (Sant Feliu Sasserra). D’aquesta manera, només 58 municipis del conjunt de les comarques de la Catalunya central tenen una oficina d’un banc a disposició dels veïns. L’estadística, corresponent al període comprès entre el 30 de març del 2015 i el 30 de juny d’aquest 2022, s’extreu de les dades del registre d’oficines que elabora el Banc d’Espanya.
Queixes generalitzades
Mentre les entitats perfeccionen els seus serveis en línia, mentre introdueixen sistemes com el reconeixement facial als caixers encara en actiu, la queixa per la pèrdua de serveis bancaris presencials no ha parat de créixer al territori. I amb motius. A Berga, el 2016, les associacions de veïns signaven una carta conjunta demanant millores del servei després del tancament d’oficines i la fusió d’entitats. A Manresa, l’any passat la Plataforma de la Gent Gran iniciava una campanya per exigir més atenció presencial i denunciar l’exclusió bancària, una denúncia que arribava al Parlament. L’estiu de l’any passat era un ajuntament com el de Sant Llorenç de Morunys el que demanava a CaixaBank que no tanqués per vacances la seva única oficina bancària. La Diputació de Barcelona presentava el passat mes de febrer un projecte per instal·lar caixers a una seixantena de municipis de la demarcació, mentre el Govern de la Generalitat elaborava una proposició de llei per forçar la banca a situar caixers a totes les poblacions amb independència de la seva grandària.
La realitat és dolorosa per als veïns que perden accés bancari presencial. En els 58 municipis de la Catalunya central on s’han mantingut oficines en aquest període, només Alp (2), Coll de Nargó (1), Guardiola de Berguedà (2), Hostalets de Pierola (1), Montellà i Martinet (1), Montmajor (1) i Sant Salvador de Guardiola (1) han mantingut el mateix nombre d’oficines bancàries de què ja disposaven. En contrapunt, Bellver de Cerdanya n’ha perdut el 75% (de 4 a 1), Olesa el 70% (de 10 a 3), Esparreguera, el 63% (d’11 a 4), Manresa el 60,3% (de 53 a 21) i Berga el 60% (de 10 a 4), entre d’altres.
Quant a les entitats, Olesa és la que més n’ha perdut des del 2022: 5. Manresa, Igualada, Martorell, Puigcerdà, Santpedor, Bellver de Cerdanya, Gironella i Sant Vicenç de Castellet s’han quedat sense dos operadors bancaris en el mateix període.
Per comarques, el Bages ha passat de 119 a 57 oficines (-53%), l’Anoia, de 63 a 33 (-48%), la Cerdanya, de 18 a 8 (-56%), el Berguedà, de 34 a 18 (-48%), el Baix Llobregat Nord, de 51 a 23 (-55%), el Solsonès, de 10 a 6 (-40%), l’Alt Urgell, de 17 a 10 (-42%) i el Moianès, de 9 a 4 (-56%).
Acord Govern-patronals
A començaments d’octubre, el Govern espanyol i les patronals bancàries acordaven que els bancs hauran de garantir l'accés presencial als seus serveis en els municipis de tot l'Estat de més de 500 habitants. L’acord, signat entre el Govern i l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) i la Unió Espanyola de Cooperatives de Crèdit (Unaccc), fixava un termini màxim de sis mesos per tenir instal·lat almenys un punt d'accés presencial –oficines bancàries, caixers automàtics, agents financers o oficines mòbils- en els 243 municipis que actualment no en tenen. En cas que transcorri aquest termini i no hi hagi cap punt d'accés instal·lat, es disposarà de sis mesos més, en què les patronals bancàries s'han compromès a instal·lar un caixer genèric –que haurà de ser gestionat per un operador específic-, que permetrà la retirada d'efectiu. Un caixer «de marca blanca».
En els pobles de menys de 500 habitants -2.987 municipis, en els que viu el 0,99% de la població-, l'acord estableix que s'haurà de garantir l'accés a efectiu. Entre les alternatives, s'estableix l'opció dels carters rurals o les fórmules de 'cash back' o 'cash-in-shop' (aliances entre els bancs i establiments físics que permeten la retirada o l'ingrés de diners en efectiu en botigues, supermercats, ajuntaments, benzineres o punts de venda de loteries, entre altres).
Tot plegat es complementarà amb el desenvolupament d'accions formatives dirigides a facilitar l'ús del nou servei i l'accés a la banca electrònica i l'atenció telefònica, que aniran a càrrec de les entitats financeres.
La provisió del servei es garantirà a través de la col·laboració publicoprivada. El Govern assegurava que s'articularà "amb ple respecte" a la normativa de la competència. L'acord actualitzava el 'Protocol Estratègic per Reforçar el Compromís Social i Sostenible de la Banca', signat el juliol del 2021. El text signat també detalla que les entitats que es plantegin tancar l'únic punt d'accés a efctiu en aquests municipis en risc d'exclusió financera ho hauran de comunicar als seus clients, com a mínim, quatre mesos abans.
Tot plegat ho revisarà un "expert independent", que farà un seguiment de les mesures que es vagin implementant en el marc del protocol.
El Govern central calcula que actualment hi ha 600.000 persones que resideixen a 3.230 municipis que no disposen d'accés presencial als serveis bancaris. D’aquests, prop d’un centenar formen part de les comarques centrals.
