Quiosc Regió7

Regió7

Entrevista Jordi Valiente Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Manresa

"No conec cap enginyer mileurista"

Valiente es proposa impulsar la professió entre les estudiants i recuperar el grau d'electricitat a Manresa

Jordi Valiente, a la seu d'EProjecta Carles Blaya

Jordi Valiente Prat (Manresa, 1975) és des d'aquest mes el nou degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, una associació que aplega 1.200 professionals. Titulat com a enginyer tècnic industrial i amb un màster en gestió del risc, Valiente es va col·legiar el 1999 i ha estat membre de les diferents juntes de govern de l'entitat des del 2014. És gerent de l´empresa manresana d´enginyeria EProjecta, des de la qual treballa per a diversos sectors de la indústria i en grans esdeveniments arreu del territori espanyol.

 Valiente substitueix al càrrec Àngel Vilarasau, degà durant sis anys, i hi arriba amb la voluntat de mantenir els tres eixos que han guiat la política de l'entitat els últims anys: professió, col·legiats i col.legi. A més, assegura, pretén promocionar la tecnologia especialment entre les noies i entre els infants. El sector empresarial, en general, està mancat d'enginyers, i el territori central no és una excepció. Un altre objectiu és treballar conjuntament amb la UPC de Manresa per recuperar el Grau en Electricitat que fa una dècada que no s'hi imparteix. El mercat necessita enginyers d'aquesta especialitat.

Arriba al càrrec en el moment més productiu de la seva carrera professional.

Sí, però tinc molta il·lusió. Ser degà és un reconeixement que ets una persona solvent dins el teu sector. Que es confia en tu.

Quina és la motivació personal per assumir una responsabilitat com aquesta?

Voler defensar la teva professió, que és molt potent. Els enginyers podem fer de tot, tenim un enorme ventall de posibilitats, hi ha moltes especialitats que no tenen res a veure entre elles. Podem formar de grans empreses, d’empreses mitjanes, en qualsevol departament tècnic, de direcció... És il·lusionant defensar una professió tan activa, tan important en un país de gran tradició industrial com Catalunya.

Diria que hi ha hagut un boom de l’enginyeria en els darrers anys?

És que els nostres serveis cobreixen moltes necessitats, de molts sectors. L’enginyeria, com diuen sempre els professors, no deixa de ser la feina d’una persona amb enginy, que té recursos que troba solucions a problemes que planteja l’activitat econòmica. I sí, hi ha molta demanda. Al col·legi tenim una bossa de treball que no es cobreix mai. Ens falten enginyers.

Quin és l’índex d’ocupació dels estudiants d'enginyeria?

Del 100%. Tenim demanda d’estudiants de pràctiques i els col·loquem tots, i més que en podríem assumir.

Aquesta demanda és fruit que cada vegada hi ha més necessitats de les empreses de serveis d'enginyeria?

Hi ha diferents factors. És cert que a l’hora de fer un producte o de complir les diverses normatives, les empreses necessiten cada vegada més assessorament. Un enginyer pot ser un cap de manteniment, el responsable d'una oficina tècnica... pot cobrir molts llocs. I al mercat van apareixent nous camps de treball que requereixen un perfil així. Però no tinc la sensació que els estudis d'enginyeria siguin cap moda; és la societat que fa que l’empresa sigui cada vegada més exigent. I en els estudis hi ha cada cop més oferta. Abans les especialitats eren molt troncals, i ara no és així. També és cert que en haver més especialitats cada any surten titulats menys estudiants de cadascuna d'elles.

Es proposa aconseguir que hi hagi més dones en la professió, i que se'n col·legïin més.

És que ara mateix les dones suposen el 20% del total. Molt poc. Des del col·legi tenim aquesta inquietud. És veritat que hi ha especialitats, com són les mecàniques i elèctriques, que, en general, no atrauen massa al jovent. No tenen noms atractius com biomecànica o ciència mediambiental. Això tiba més. Però cada vegada hi ha més noies a enginyeria. Encara no prou, però la xifra va a més. Cada any es va incrementant, tot i que costa pujar la quantitat. Des del col·legi intentem trobar referents, aprofitar les noies que ja tenim col·legiades per fer-les més visibles, per acostar-nos a les escoles, on les noies encara no han decidit la seva vocació, i els expliquem el ventall d'opcions que tenen. Volem que els joves es facin una imatge real i clara de la professió.

Costa apropar els nous enginyers al col·legi?

Abans hi havia més cultura de l’associacionisme, perquè les entitats subministraven als seus associats tota la informació que necessitaven, que no era fàcil d'aconseguir. Ara ja hi ha tota la informació a l'abast de tothom per molts canals, i el que ha de fer el col·legi és filtrar-la. El col·legi sempre ha tingut clara la vocació de donar serveis i de ser autosuficient, perquè al col·legiat li sigui el màxim de fàcil de formar-ne part i que li sigui útil.

Els 1.200 col·legiats, quin percentatge suposen del total d'enginyers que treballen al territori?

Un 40 o un 50%

Cal col·legiar-se?

Hi ha dos perfils d'enginyer, a grans trets: qui firma els documents, els certificats, i l’enginyer que dirigeix un grup de treball o un departament en una empresa. En el primer cas és necessari ser col·legiat, justificar que estàs al corrent de totes les obligacions per exercir la teva professió. En el segon cas, legalment no cal demostrar a ningú la teva titulació. Tot i que des del col·legi insistim que pot ser arriscat no estar col·legiat.

Vol tornar a impulsar el mòdul d’electricitat a la UPC.

Sí. Es va deixar de fer fa uns deu anys perquè el nombre d’estudiants va semblar llavors que baixava molt. Però ara tenim una gran demanda, perquè per al territori és molt important aquesta especialitat, és una punta de llança. I és difícil fer pujar els enginyers de Barcelona, N’estem molt faltats. És complicat recuperar el mòdul d'electricitat, però amb la UPC, amb qui tenim una relació molt estreta i els tenim al costat, ho estem intentant. Sabem que són polítiques a llarg termini, i que ens costarà revertir-ho. Però creiem que ho aconseguirem, perquè el mercat ho reclama i la universitat al capdavall el que vol és vol omplir classes.

En quin termini considera que podria ser una realitat?

És difícil de dir. Tres o quatre anys seria un temps adequat.

En els 1.200 col·legiats, quina especialitat predomina?

Abans deuria ser l'elèctric, ara segurament és el mecànic. Després vindrien els elèctrics i els químics, una especialitat on hi ha més presència de noies.

Quina relació mantenen amb el col·legi d'enginyers industrials? Comparteixen objectius com el d'acostar les noies a la professió?

Tots els col·legis treballem junts, tenim molt bona relació tots. Ara, a l'enginyeria estem en una època de canvis a la universitat: abans la tècnica eren tres anys i la superior, cinc. Actualment tenim un grau de quatre anys i després la possibilitat de fer un màster. Els enginyers graduats venen al nostre col·legi, els que tenen el màster van al d'enginyers industrials. Però en general el que ens preocupa més és que el jovent avui té menys un caràcter associacionista, no està tan acostumat a formar part d’un col·lectiu i li hem de fer veure que això és útil, que en treurà un rendiment. Ara s’és més pràctic, perquè accedir a la informació és més fàcil. Però han de saber que des del col·legi donem des de suport tècnic fins a ajut en la recerca de feina o en obtenir eines per exercir. També oferim la possibilitat que es puguin precol·legiar abans d’acabar els estudis, perquè ens coneguin.

La professió passa per un bon moment.

Penso que sí. Hi ha molta feina a fer. Tenim recorregut. Segons un estudi recent, d’aquí al 2025 calen a tot l'estat 200.000 enginyers, quan en surten 70.000 de nous cada any. Hi haurà empreses que es quedaran sense enginyers! La previsió és que hi haurà una forta demanda, perquè avui qualsevol enginyer pot trobar feina.

I ben pagada?

Com en totes les professions, hi ha de tot. Però un s’hi pot guanyar bé la vida. No conec cap enginyer mileurista.

Compartir l'article

stats