El Consell General d'Economistes (CGE) ha revistat a la baixa les seves previsions de creixement de l'Estat pels anys 2022 i 2023. En el cas de la projecció d'enguany cau una dècima, fins al 3,8%. De cara a l'any vinent, la retallada és de sis dècimes, al passar de l'1,5 al 0,9%. Segons ha detallat l'organisme en una nota, aquesta revisió a la baixa s'ha fet a conseqüència del poc creixement del tercer trimestre (0,2%) i del nul increment del PIB que s'espera per als darrers mesos de l'any. "Es preveu un creixement negatiu el primer trimestre del 2023, al voltant del -0,3%", afegeix el Consell.
El CGE no preveu una contracció del PIB al quart trimestre, però sí que contempla un creixement "nul", al voltant del 0%. "Encara que s'entreveu un cert estancament a la vista dels indicadors avançats, sembla que els resultats de les empreses estan sent, en general, bons. No obstant això, sí que s'espera que el primer trimestre de l'exercici 2023 el creixement sigui negatiu", agrega l'entitat.
Entre els motius d'aquest retrocés, els economistes citen l'elevada taxa d'inflació així com l'increment dels tipus d'interès, elements que afecten la renda disponible, la taxa d'estalvi i la demanda interna. Malgrat tot, el Consell recorda que al setembre l'increment dels preus a Espanya va ser inferior als de l'Eurozona i s'espera que a l'octubre també ho sigui tenint en compte les altes taxes d'alguns països del nord.
"Aquesta situació podria ajudar a fer que les exportacions tinguin més pes en l'economia, ara que sembla que la demanda interna i el turisme s'estan estancant. Per això, a més de ser més competitius en preus, cal incrementar la productivitat de les empreses, una de les més baixes d'Europa", recomanen els economistes.
El PIB a la Unió Europea cau cinc dècimes
El Producte Interior Brut (PIB) al conjunt de la Unió Europea durant el tercer trimestre va créixer tan sols un 0,2% respecte al trimestre anterior, una taxa cinc dècimes inferior a la registrada entre els mesos d'abril i juny (+0,7%). Segons les dades provisionals publicades aquest dilluns per l'Eurostat, es tracta de la variació més baixa des del primer trimestre del 2021, coincidint amb l'onada de covid-19 posterior a les vacances de Nadal, quan l'economia a la UE va retrocedir un 0,1%. Per altra banda, el PIB a la UE en termes interanuals va incrementar-se un 2,4%, gairebé dos punts menys que a taxa registrada al segon trimestre (+4,3%).
L'escenari al conjunt de l'eurozona va ser similar, amb una millora de l'economia de només també el 0,2% durant el tercer trimestre. En el cas de la zona euro, el creixement del PIB al segon trimestre va ser del 0,8%.
En comparació amb l'any passat, el Producte Interior Brut de l'eurozona va incrementar-se un 2,1% durant el tercer trimestre, una xifra que contrasta amb la variació registrada entre els mesos de juliol i setembre del 2021.
Les dades provisionals revelen que el PIB a l'Estat va créixer un 0,2% durant el tercer trimestre, en línia amb la mitjana de la UE, però 1,3 punts menys respecte al trimestre anterior.
Segons indica l'Eurostat, Suècia va ser el país que va registrar el major creixement econòmic entre juliol i setembre, amb una millora del 0,7%. També se situen per sobre la mitjana Itàlia i Portugal, amb taxes del 0,5% i del 0,4%, respectivament. A l'altre extrem apareix Letònia, amb una desacceleració de l'1,7%.
Taxa rècord de la inflació
La inflació a l'eurozona ha registrat una nova taxa rècord per sisè mes consecutiu malgrat els esforços del Banc Central Europeu per contenir l'increment de preus. L'import dels productes a la zona euro durant el mes d'octubre ha augmentat un 10,7% respecte al mateix període de l'any anterior, vuit dècimes més en comparació a la taxa registrada al setembre (+9,9%), segons les dades provisionals publicades aquest dilluns per l'Eurostat. L'energia (+41,9%) i els aliments, l'alcohol i el tabac (+13,1%) continuen sent els principals impulsors de l'encariment, tot i que tant el preu dels béns industrials (6%) com dels serveis (+4,4%) es mantenen a l'alça.
Alhora, la inflació subjacent –la que no té en compte els béns energètics i els aliments no processats- s'ha incrementat un 6,4% en termes interanuals a l'octubre, quatre dècimes més que el setembre.
Pel que fa a la pujada de preus en termes intermensuals, les dades de l'Eurostat revelen que els productes a l'eurozona s'han encarit un 1,5%. La taxa és un punt més alt en comparació a la registrada al setembre, quan els preus es van incrementar un 0,5%.
Malgrat el fort encariment –la zona euro mai havia registrat una variació interanual superior al 10%-, la pujada de preus a l'Estat es manté per sota la mitjana. Segons les dades provisionals, l'Índex de Preus de Consum (IPC) a Espanya durant el mes d'octubre s'ha situat en el 7,3%, gairebé dos punts menys respecte al setembre.
Els països bàltics –Letònia, Lituània i Estònia- continuen sent els territoris amb les taxes d'inflació interanual més altes, per sobre el 20%. A banda de l'estat espanyol, a l'altre extrem també apareix França i Malta, amb variacions del 7,1% i del 7,5%, respectivament.
