No tot el que es negocia en els Pressupostos Generals de l’Estat són diners. Fins i tot, hi ha vegades que això és el de menys. El projecte de pressupostos, més enllà de l’estat d’ingressos i despeses dels comptes del pròxim any, pot acollir un altre tipus de canvis legislatius. És en aquest apartat en el qual Unides Podem, ERC i EH Bildu volen colar a través de quatre esmenes el gruix de la llei d’habitatge davant el bloqueig de la negociació amb el PSOE. Però no només això, en una de les esmenes que han registrat busquen blindar la llei catalana de lloguers, anul·lada en part pel Tribunal Constitucional (TC).
Sense el PSOE
El setembre del 2020, el Parlament va aprovar una norma per posar límit a les pujades abusives de lloguers. Ho va fer amb un ull ja posat en els recursos anunciats per PP i Cs davant el Tribunal Constitucional. Més tard es va acabar sumant un altre registrat pel mateix Govern de coalició. El motiu era la invasió de competències. La norma recull la capacitat de la Generalitat de designar zones de mercat en les quals es fixa que el preu del lloguer no pot augmentar respecte al contracte anterior i que si un habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de lloguers de la zona, el nou contracte no podria superar l’índex de preus de la Generalitat.
El Tribunal Constitucional, en resposta al recurs presentat pel PP, va anul·lar el març els articles que limitaven el preu dels lloguers en entendre que les bases de la contractació en matèria civil només li correspon a l’Estat segons l’article 149.1 de la Constitució. Les esmenes presentades per Unides Podem, ERC i EH Bildu pretenen revertir aquesta decisió i atorgar a Catalunya la capacitat de legislar sobre els contractes d’arrendaments urbans.
La solució
Morats, republicans catalans i abertzales volen introduir en els pressupostos una modificació de la llei d’arrendaments urbans de 1994 per estipular que «les comunitats autònomes que siguin competents en matèria d’habitatge i dret civil, foral o especial, podran regular íntegrament els contractes d’arrendaments urbans». Catalunya té les competències en matèria d’habitatge i dret civil, per la qual cosa estaria emparada per aquest nou article. D’aquesta manera creuen que es podria esquivar l’anul·lació del Tribunal Constitucional i que la norma catalana tornés a estar vigent.
També volen incloure que les comunitats autònomes puguin adequar la legislació estatal en matèria d’habitatge a les «necessitats i particularitats del propi territori com en el marc de les zones declarades de mercat residencial i mitjançant el sistema d’índexs de preus de referència del lloguer d’habitatge». El Tribunal Constitucional va tombar també el decret llei de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia, amb el qual s’obligava les grans forquilles (propietaris de 10 o més habitatges) a oferir una alternativa residencial abans d’iniciar els tràmits judicials que podien acabar en desnonament. Ara, a través d’una altra esmena presentada als pressupostos, les tres formacions pretenen prohibir de manera definitiva i en tot l’Estat els desnonaments quan l’arrendador es tracti d’una gran forquilla i l’arrendatari no tingui una alternativa residencial i es trobi dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial.
Les negociacions amb el PSOE, partit decisiu perquè qualsevol d’aquestes propostes cristal·litzin en els pressupostos, resultaran àrdues. Els socialistes fa mesos que bloquegen la tramitació de la llei d’habitatge en el Congrés, encara que s’han mostrat disposats a reobrir les converses amb ERC i EH Bildu si això aplana l’aprovació dels comptes. Les opcions són introduir aquestes esmenes en els pessupostos o desempolsar la llei d’habitatge i incloure-les en aquesta norma.
