El 2020, l’any que la pandèmia va tallar per la meitat el mes de març, les empreses privades del Bages van perdre més de 600 milions de facturació. El total va quedar en 6.034 milions d’euros, quan l’any anterior havien estat 6.640,5. Amb tot, es preveu que la comarca hagi tancat el 2021 amb un global de 6.693 milions d’euros facturats i hagi recuperat el to d’abans de l’inici de la covid-19. Aquestes dades es desprenen de l’estudi «Estructura empresarial de la província de Barcelona», elaborat per la Diputació i en la qual han participat tècnics de l’Ajuntament de Manresa.
Per empreses, el Bages, malgrat la crisi de vendes i proveïment suscitada per la pandèmia, va augmentar en 20, fins a les 3.030, les quals 266 (set menys que un any abans) eren societats anònimes (el 8,8% del total). La facturació per càpita de la comarca va caure més de 3.400 eros, fins als 33.349, mentre que es va mantenir el pes de la comarca en la facturació global de la demarcació: el 2,3%. El Bages va perdre aquell any un total de 358 persones ocupades, am la qual cosa l’ocupació per cada 1.000 habitants va baixar en dues persones, fins a les 193.
La caiguda de la facturació al Bages no va ser la més elevada de la demarcació, un rànquing que va liderar el Barcelonès amb un -13,7%, seguida del Baix Llobregat (-12,7%), el Maresme (-11,5%), el Vallès Occidental (-10,3%), l’Alt Penedès (-10,2%) i l’Anoia (-9,3%). En canvi, l’Osona (+1%) i el Moianès (+0,8%) van ser les dues úniques comarques del territori que van veure incrementada la seva xifra de negoci l’any més dur de la pandèmia.
Per sectors, i respecte del 2019, el Bages va veure com s’incrementava el pes de la facturació del primari (+0,4%), de la indústria (0,7%), de la construcció (0,1%) i com descendia en dels serveis (-1,1%), que va passar d’una facturació de 2.234,7 milions el 2019 als 1.964,6 del 2020, amb una caiguda del 12,1%. L’altre gran sector a la comarca, la indústria, va facturar fa dos anys 3.298,4 milions, pels 3.587 d’un any abans, el 8,1% menys.
Per subsectors, el de productes alimentaris i begudes va liderar la facturació a la comarca, amb 758,7 milions (el 12,6% del total), seguit del de vehicles de motor i altres materials de transport,a bm 749,5 milions de facturació.
El municipi amb la facturació per càpita més elevada va ser Sant Fruitós de Bages, amb 134.323 euros per habitant, seguit de Gaià (120.854) i Avinyó (119.854). Marganell va tancar la llista, amb 908 euros. Manresa va facturar per càpita per sota de la mitjana comarcal, 23.305 euros.
Al Berguedà, la facturació va passar dels 694,4 milions del 2019 als 678,9 del 2020, i l’estimació que fa l’estudi del facturat el 2021 se situa en 748 milions. El nombre d’empreses es va incrementar de 19. La comarca va perdre set societats anònimes, i va quedar amb 57 (el 8,7% del total). La facturació per càpita va ser de 16.971 euros, pels 17.369 d’un any abans. El municipi amb major facturació per càpita va ser Olvan, amb 88.665 euros, seguit de Montmajor (43.567). Berga es va situar per sobre de la mitjana comarcal, amb 16.971 euros.
Quant a l’Anoia, el nombre d’empreses es va incrementar de 39, fins les 1.839, amb una facturació total de 3.767,3 euros pels 4.152,7 de l’any 2019. Això suposa una caiguda de més de 3.000 euros per càpita, fins als 30.354. Santa Maria de Miralles, amb 4.160.985 euros per habitant (per la presència de Petromiralles), seguit de La Pobla de Claramunt (241.796 euros), i els Prats de Rei (93.703). Igualada va quedar per sota de la mitjana comarcal, amb 24.311.
Al Moianès, el nombre d’empreses va augmentar de 6, fins a les 205, mentre que la facturació va incrementar-se de 3 milions, fins als 305. Amb tot, la facturació per càpita va caure de més de 300 euros, fins als 21.412.
