Des de l’últim article que vaig escriure en aquest espai per començar el curs, el 18 de setembre, m’adono que poques coses han canviat. Ans al contrari, hi ha temes que continuen de màxima actualitat i encara se n’hi han afegit d’altres que ocupen i preocupen força el món empresarial.
Vivim una tardor calenta, meteorològicament parlant com a conseqüència del canvi climàtic, però també a nivell econòmic. La situació d’incertesa econòmica es veu reflectida cada dia en les notícies i, evidentment, té els seus efectes sobre la realitat del sector productiu. Per aquest motiu, crec que encara hem de prendre més consciència de la necessitat de treballar per millorar el nostre entorn.
I avui, des d’aquest mitjà, em llanço a enumerar algunes propostes de millora al nostre govern, que ara té la tasca d’aprovar els pressupostos per al 2023, la qual cosa és imprescindible per fer front a la situació actual. Som-hi!
D’una banda, des de Pimec demanem polítiques fiscals justes i amb projecció de futur i considerem que és fonamental que aquestes siguin considerades una inversió de país i no només una forma de recaptar impostos. D’altra banda, entenem que l’impost de successions suposa un greuge important per a les nostres pimes familiars. Si volem consolidar aquest teixit empresarial, arrelat al territori, s’ha de revertir la darrera reforma d’aquest impost perquè les futures generacions que han de ser el nostre relleu trobin en l’empresa una manera de viure i crear riquesa i no una càrrega d’impostos.
Considero també que cal una ampliació amb caràcter d’urgència dels ajuts per a la implementació de mesures d’eficiència energètica a les pimes. L’increment de costos energètics ha provocat una situació de fragilitat a gairebé tots els sectors econòmics, des del comerç del nostre barri fins a l’empresa amb línies de producció. En matèria de transició energètica, cal posar especial atenció al sector comercial i turístic, tant pel que fa a l’acompanyament com a la renovació de maquinària i instal·lacions.
Un altre tema que em preocupa molt és la contractació pública. Els preus dels contractes de l’administració pública no estan ajustats ni actualitzats a l’increment de costos que patim ni a la crisi inflacionària i, aquí a la comarca, tenim alguns exemples d’obres que no es poden executar perquè els preus de sortida no s’ajusten a la realitat del mercat i les licitacions queden desertes, i així es perden oportunitats d’executar les obres necessàries. A més, les empreses també es queden sense la possibilitat de realitzar aquestes obres o serveis.
Recordeu que darrerament també vaig fer referència al Pacte Nacional per a la Indústria (PNI)? Ara és el moment d’assignar els recursos ja previstos i posar-nos a treballar en benefici de l’economia productiva catalana.
Des del meu punt de vista, és imprescindible que el govern treballi amb amplis consensos i majories parlamentàries i que prioritzi l’aprovació del pressupost per al 2023. No ens conformem amb una pròrroga que no permetrà donar resposta a la complexa situació actual.
