La Comissió Europea vol que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemni Espanya per no adoptar mesures addicionals o accions reforçades per frenar «la tendència a l’alça» de la contaminació de les zones vulnerables als nitrats a diverses comunitats autònomes. Brussel·les va interposar un recurs contra l’Estat espanyol davant l’alt tribunal europeu l’agost passat per haver incomplert les seves obligacions en el control i el bon ús dels fertilitzants agrícoles a diverses comunitats, segons ha informat aquesta setmana el Diari Oficial de la Unió Europea.
En concret, Brussel·les argumenta que diverses autonomies no han aplicat mesures excepcionals en haver fracassat les actuacions prèvies «per reduir la contaminació» i intervenir de forma preventiva «contra noves contaminacions per nitrats d’origen agrari».
El màxim òrgan de Govern retreu, a més, que no s’hagin dut a terme altres mesures «per remeiar l’eutrofització a la totalitat del país», tot i que les «dades disponibles posen de manifest» que les mesures previstes als programes d’acció «no són suficients per reduir i prevenir la contaminació». Per això, sol·licita una condemna en costes.
Europa fa anys que adverteix que diverses comunitats no s’han pres «mesures suficients» per complir amb la directiva comunitària, cosa que ha comportat una manca de control en l’ús dels fertilitzants nitrogenats que causen contaminació en les masses d’aigua superficials i subterrànies.
El procediment d’infracció contra Espanya va començar el 2018, quan l’alt organisme europeu va enviar una carta d’emplaçament al Govern per la contaminació per nitrats derivada de l’activitat agrícola. Europa, llavors, va determinar que les mesures que s’havien adoptat fins aleshores no posaven fi als problemes d’eutrofització en espais protegits i faltaven per designar zones vulnerables als nitrats com la llacuna salada.
No va ser fins al desembre del 2020 quan la Comissió ja va remetre un dictamen motivat que donava a Espanya un termini de tres mesos per adoptar mesures més serioses per deixar d’incomplir la directiva europea de nitrats. A finals de l’any passat, el Consell de Comissaris de la UE va concloure que els arguments d’Espanya no estaven justificats, i va portar el cas fins al tribunal europeu.
Nou reial decret
El Ministeri per a la Transició Ecològica va aprovar a principis d’any un nou reial decret sobre la protecció de les aigües contra la contaminació difusa produïda pels nitrats de fonts agràries, una norma que restringia més l’ús i la quantitat de fertilitzants inorgànics a Espanya. Els plans de conca, que entren al tercer cicle, també reflecteixen el problema de la degradació d’ecosistemes per aquests compostos i contenen mesures per frenar aquesta contaminació. Tot i això, l’Estat ha recordat durant aquest procés judicial obert per Europa que les competències per executar aquesta normativa són autonòmiques.
