Repsol i Enagás, dues de les grans empreses energètiques de l'Estat, han avalat els primers mesos d'aplicació del topall del preu del gas. "S'ha demostrat que és una mesura molt sensata", ha subratllat el president d'Enagás, Antonio Llardén, en la XXVII Trobada d'Economia de S'Agaró.
En la mateixa línia, el director d'Estudis de Repsol, Antonio Merino, ha recordat que l'excepció ibèrica ha permès que el preu del gas a Espanya a l'estiu s'hagi situat a la meitat del que costava en alguns països europeus, sobretot Alemanya. Amb tot, els responsables de les dues energètiques han defensat el caràcter temporal de la mesura i han afirmat que també ha contribuït a fer baixar el preu de l'electricitat.
Juntament amb la baixada de l'IVA del gas, del 21% al 5% des de l'octubre, Llardén i Merino han remarcat que les mesures que ha posat en marxa l'executiu espanyol han fet baixar el preu de l'energia sense accelerar el consum i, tot plegat, ha contribuït a frenar la inflació.
A la taula 'L'economia de l'energia' també hi ha participat la cap d'estudis de Redeia, l'antiga Red Elèctrica (REE), Susana Bañares, que al seu torn ha defensat que les mesures del govern de Pedro Sánchez "han d'entendre's com solucions d'emergència i molt acotades en el temps". "La prioritat ha de ser poder aconseguir que el mercat energètic, sobretot l'elèctric, pugui fer aflorar els avantatges de les energies renovables", ha indicat.
El govern espanyol va pactar amb la Comissió Europea limitar el preu del gas a la Península Ibèrica durant un any per evitar que la pujada de preu rècord d'aquesta energia apugés també les més barates de produir, com la hidràulica, la fotovoltaica o l'eòlica, tal com passava anteriorment en la subhasta del mercat majorista. El preu de referència del gas que s'estableix al mecanisme és variable, començant amb un valor de 40 euros durant els primers sis mesos i incrementant-se a partir de llavors 5 euros cada mes, fins als 70 euros. Pel que fa a l'IVA del gas, es tracta d'una mesura que en principi venç el 31 de desembre.
La guerra d'Ucraïna aboca el mercat energètic a un "canvi estructural"
Durant el debat, els tres ponents han coincidit a dir que l'esclat de la guerra a Ucraïna ha abocat el mercat energètic a un "canvi estructural". Així ho ha defensat el president d'Enagás, Antonio Llardén, que ha assegurat que el conflicte ha "accelerat" la transformació, al mateix temps que ha posat sobre la taula altres reptes.
El director d'estudis de Repsol, Antonio Merino, ha destacat que el conflicte ha provocat un xoc d'oferta, però ha remarcat que la crisi "és gasística, no petroliera". Ara bé, en aquest sentit, Enagás ha respost i ha assegurat que hi ha marge per a "l'optimisme". "Espanya ha sigut capaç d'acumular més gas i en aquests moments ja s'està reexportant més", ha dit Llardén.
Per la seva banda, Bañares ha remarcat que l'Estat ha aconseguit reduir la dependència energètica de Rússia. Així mateix, també ha assegurat que en relació amb el sector energètic hi ha hagut "bones notícies" en les últimes setmanes, referint-se a l'acord entre Espanya i França pel BarMar, el gasoducte submarí entre la capital catalana i Marsella que ha de substituir el Midcat.
Transició energètica
Preguntats per la transició energètica, el president de Repsol ha indicat que en termes d'emissions és "impossible" que s'assoleixin els objectius previstos per la UE abans del 2030. Paral·lelament, Enagás ha apostat per fixar fites més a curt termini per anar avançant cap a altres tipus d'energies; mentre que Bañares ha assegurat que tot el món s'afronta a un "repte descomunal" durant la pròxima dècada.
