Positivitat tòxica

Segons l’escriptor americà Mark Manson «qualsevol intent d’escapar del negatiu, evitar-lo, sufocar-lo o silenciar-lo, fracassa». Ell diu que evitar el sofriment és una forma de sofriment, per tant, la negació del fracàs és també un fracàs.

De manera que el subtil art que tot ens importi un rave no és tan subtil ni tan art. Imposar-nos una actitud falsament positiva i aparentar un estat de felicitat i optimisme que silenciï les nostres emocions no és gaire sa. Els experts opinen que negar constantment l’estat negatiu que ens generen situacions complicades és esgotador i no ens permet generar resiliència, és a dir, capacitat per a adaptar-nos a situacions adverses. Aquesta postura ens allunya de nosaltres mateixos, aïlla les nostres emocions sota una façana de positivisme a fi de no exposar que ens veiem imperfectes.

La positivitat tòxica conviu amb la psicologia positiva i a vegades es confonen ambdues. La clau radica a enfocar-se en els aspectes positius de les diferents situacions que ens van ocorrent sense que aquests siguin portats a l’extrem, ja que això pot generar una baixa capacitat per a afrontar situacions negatives. Negar situacions doloroses i nocives que t’ocorren és com veure la realitat amb un sol ull. A més, té conseqüències físiques, la repressió de les emocions se somatitza i s’acaba expressant en el cos moltes vegades en forma de malaltia, aquesta actitud provoca un esgotament mental i físic alt. Desvirtualitzar el món emocional pot portar a viure una vida irreal que danyi la nostra salut mental.

Penso que un excés de positivisme no és positiu per a ningú. Sense frustració i fracàs no hi ha aprenentatge ni desenvolupament personal. ¿Està de moda el positivisme tòxic? Crec que sí. Les xarxes socials han ajudat molt al seu èxit i han obligat a comparar les nostres vides amb les vides perfectes que apareixen per internet. Pràcticament tothom té avui xarxes socials i la majoria hi volen ser tan perfectes que això resulta esgotador, a part de no ser un reflex de la realitat.

Validar en lloc d’ignorar, aquesta és la proposta dels especialistes per a superar aquest excés d’optimisme que acaba sent perjudicial. Potser seria millor ser més honestos i autèntics, sense tenir por d’expressar les nostres emocions. Si les reconeixem i a més les expressem aprenent d’elles guanyem resiliència, una competència que ens ajudarà a afrontar situacions complexes en el futur.

Concloent, la consciència i l’acceptació de situacions o fets que no són del teu grat et prepara per a tenir una perspectiva constructiva. Totes les nostres emocions són autèntiques i reals, i per tant totes elles són vàlides, el més important és fer un exercici de consciència i ser conscient de quina és la situació i l’emoció que estàs vivint, d’aquesta manera ens responsabilitzem de la nostra pròpia felicitat des d’una psicologia constructiva.