Els salaris a Espanya són gairebé el 5% més baixos, en termes de poder adquisitiu, que abans de la pandèmia. La inflació més marcada en quatre dècades està passant factura a les butxaques espanyoles i als de pràcticament tots els treballadors del món. Fins al punt que per primera vegada des de començament de segle XXI s'ha produït un descens dels salaris reals a escala mundial, segons constata un informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT) publicat aquest dimecres. L’informe adverteix que la devaluació del poder adquisitiu amenaça de provocar o agreujar les recessions econòmiques.

Preus que no paren de pujar i salaris que augmenten a un ritme molt de menor. Aquest és el resum laboral de la primera meitat del 2022 per a la major part d'espanyols, que són actualment gairebé el 5% més pobres que abans que esclatés la covid. L'OCDE ha alertat de la situació, les xifres mes a mes de l'IPC i convenis col·lectius ho corroboren i ara s’hi suma l’OIT, amb capacitat per obrir el focus i constatar que els treballadors de tot el món estan pagant amb el seu poder de compra l'actual escalada de preus.

Els efectes de l'espiral inflacionista no estan afectant tothom de mateixa manera i Espanya és un dels estats entre les economies més avançades que pitjor surten a la foto de l'abans i després de la covid. Els salaris als països del G-20 van caure, de mitjana, el 2,2%, la meitat que en el cas espanyol. Mentrestant, als països en via de desenvolupament, les nòmines en general van continuar creixent –el 0,8%-, però a un ritme tres vegades inferior que abans de la covid.

“Lluitar contra el deteriorament dels salaris reals […] pot ser una manera eficaç de disminuir la probabilitat o la intensitat de les recessions en tots els països i regions”, ha declarat Rosalia Vazquez-Alvarez, una de les autores de l'informe. El 2023 per a Espanya serà un exercici de frenada econòmica i tant el Govern com les diferents cases d'estudis han anat rebaixant les seves expectatives per a l'any que ve. En aquest sentit, els sindicats insisteixen que una devaluació salarial prolongada amenaça el consum intern i, en la línia de l’OIT, pot suposar un llast per al creixement del PIB.

El salari mínim es decideix al desembre

La batalla per decidir el salari mínim del 2023 a Espanya comença i es decideix aquest mes de desembre. El Govern preveu fer públic la setmana que ve el seu informe d'experts que marcarà la forquilla en la qual es mourà l'increment. Inicialment estava previst que pugés entre 1.012 euros i 1.047 euros bruts (en 14 pagues), si bé atesos els nivells d'inflació actuals la xifra per la qual apostarà el Govern serà més elevada, segons reconeixen fonts del Ministeri de Treball. Els sindicats reclamen arribar als 1.100 euros i la patronal encara no s'ha pronunciat.

Revaloritzar el salari mínim a nivells suficients per combatre l'escalada de preus és una de les recomanacions que dona l’OIT per esmorteir l'actual crisi a les llars de menys ingressos. “L'ajust adequat de les taxes de salaris mínims poden ser una eina eficaç”, apunta l'organització internacional. També apunten cap a bons per a famílies amb salaris inferiors o sense ingressos laborals, similars al xec de 200 euros ja aprovat pel Govern. A Espanya hi ha 977.400 llars en les quals tots els seus membres estan a l’atur, segons les últimes dades de l’EPA.

I és que l'encariment general de preus s'està acarnissant amb més intensitat en els més vulnerables. Segons dades de l’OIT, el cost de la vida ha pujat un 15% en les cases amb ingressos més baixos, mentre que entre les més riques l'increment de costos ha estat –en termes relatius- del 13,5%. "[Aquesta situació] ha col·locat desenes de milions de treballadors en una situació desesperada, ja que s'enfronten a una incertesa cada vegada més gran", ha afirmat el director general de l’OIT, Gilbert F. Houngbo. “A més, podria posar-se en perill la tan necessària recuperació després de la pandèmia", ha insistit.