De diumenge a dimecres ha tingut lloc a Manresa el Fòrum Internacional Multireligiós Cruïlla de Camins, que ha reunit representants de 16 confessions religioses, que habitualment formen part de Consells nacionals o continentals interreligiosos, agrupats en l’organització Religions per la Pau. Estem parlant d’una franja amb alta sensibilitat social que no sempre és corresposta des de les jerarquies més institucionalitzades de les diferents religions.

He pogut assistir a una part dels debats i he de reconèixer que sortir de la bombolla immediata de vegades significa una sotragada. Els representants asiàtics, africans o americans, en la major part dels continents, al·ludien al problema estructural de la manca d’accés a aigua potable, agreujat pels desplaçaments poblacionals per sequera o guerres; comentaven la inexistència de xarxes de sanejament en moltes grans ciutats amb els consegüents problemes de salubritat; la precarietat de la gestió dels residus urbans; l’escassedat alimentària; la fragilitat del barraquisme com a habitatge que molts cops és arrasat per a construcció de nous barris per a la nova classe mitjana alta; la fallida dels governs per incapacitat tècnica, pressupostària o corrupció. I la constatació que els impactes del canvi climàtic ja han arribat abans en societats on l’estructura pública és escassa i dolenta. Es parlaven d’episodis greus de sequera, incendis, inundacions, pandèmies amb conseqüències notables sobre la població.

Malgrat això, o potser per això, per aquesta sensació de soledat davant els reptes de tot tipus, membres d’entitats altruistes i de comunitats religioses explicaven estimulants exemples de cooperació per abordar algun d‘aquells reptes. Encara hi ha esperança. Accions d’origen confessional o interconfessional destinades a pal·liar situacions complicades de diverses poblacions. Accions destinades a l’autoorganització de les comunitats. Accions de divulgació de mesures de prevenció de malalties i salubritat. Accions de conscienciació davant dels governs instal·lats massa cops en la inoperància o en la corrupció. És d’admirar l’especial atenció dedicada als dos col·lectius que pel pes demogràfic són determinants. Les dones que parteixen de posicions subalternes, però molt preparades i especialitzades en tasques de cura, poden ser detonants de canvis de fons en la gestió dels reptes comunitaris o, fins i tot, de l’endegament d’iniciatives autoemprenedores o cooperatives. L’altre col·lectiu especialment apel·lat en les accions de Religions per la pau és el dels joves que en molts països no europeus, especialment a l’Àfrica i part d’Àsia, són la majoria absoluta demogràfica i necessiten pensar i participar en la definició del futur que serà el seu al capdavall.

El Pacte Manresa 2022, la signatura del qual va cloure dimecres passat el Fòrum Internacional Multireligiós Cruïlla de Camins, firmat per 45 religiosos d’arreu, inclou sis compromisos i sis accions que es faran arribar a la xarxa de ciutats del món, a l’ONU i la UNESCO.

Dels compromisos jo en destacaria la voluntat de seguir implicats en el canvi de les respectives comunitats cap a la sensibilització social i ambiental. La vocació intergeneracional, interreligiosa i multisectorial que genera avenços per abordar la desigualtat i la discriminació. La defensa de ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles. La necessitat de reflexionar sobre el nostre consum personal i comunitari i i el seu impacte en el canvi climàtic, partint de la idea que els recursos naturals són finits i que tenir més no sempre és el millor. La vocació divulgadora sobre els reptes i la necessitat del canvi. I la influència sobre els governs nacionals i locals per assolir compromisos.

En el capítol dels compromisos, al Pacte de Manresa, les confessions signants es comprometien a dur a terme cada any a les respectives ciutats accions per millorar el clima. El foment de la participació inclusiva de ciutadans i membres de les comunitats en el desenvolupament d’infraestructures sostenibles a les ciutats. La implementació de projectes holístics que promoguin i protegeixin la salut i el benestar de tota vida basant-se en els valors de la justícia, la inclusió i la responsabilitat ecològica integral. La publicació reiterada d’informacions sobre l’impacte desproporcionat del canvi climàtic en comunitats d’arreu del món. I finalment la creació d’un espai virtual multireligiós, multisectorial, intergeneracional i amb perspectiva de gènere per compartir millors pràctiques i informació que permetin crear societats més inclusives, sostenibles i segures.

Tant de bo, aquestes reflexions i accions tingut la virtut de moure les coses arreu. Manresa n’haurà estat una fita.