Els serveis col·lectius impulsen el creixement econòmic del Bages en l'última dècada

Els serveis col·lectius (principalment sanitat i educació, tant públics com privats, i també l'administració) s'han consolidat com una palanca econòmica de relleu al Bages en el període comprès entre el 2013 i el 2021. Aquest sector econòmic, que, amb tot, suposa el 23,7% del total dels serveis a la comarca, ha experimentat un increment acumulat del 27,5% en aquest període, el màxim en el conjunt de comarques de Catalunya i 9,5 punts més que la mitjana catalana, segons es desprèn del darrer Anuari Comarcal editat pel BBVA i dirigit pel professor Josep Oliver. En el període comprès entre el 2019 i el 2021, des d'abans de la pandèmia i fins l'any passat, encara amb el virus condicionant l'activitat econòmica i sociosanitària, els serveis col·lectius van augmentar el 7,8% al Bages, el quart màxim creixement del conjunt comarcal, i el més rellevant entre les comarques grans del país, de més de 100.000 habitants.

Entre el 2019 i el 2021, el VAB total de la comarca va decréixer el 10,2%, amb una caiguda especialment significativa de la indústria manufacturera (-10,4%), que suposava, el 2020, el 89% del total de la indústria en una comarca en aquesta, la indústria, suposa el 31,6% del PIB comarcal, 12 punts percentuals més que la mitjana nacional.

L'any passat, el VAB del Bages va augmentar el 6,5%, una recuperació notable (la mitjana nacional va ser del 5,8%) després del cop de la covid que, tanmateix, no va ser suficient per recuperar-se de la contracció per la pandèmia, del 15,7%. Així, el VAB comarcal se situa encara el 2021 el 10,2% per sota del del 2019. En conjunt, els serveis van aportar un gran impuls a l'acceleració econòmica del territori, amb un augment del 7,5%, 1,2 punts per sobre de la mitjana catalana. Per subsectors, els serveis privats van incrementar la seva aportació, 8%, i la van frenar els serveis col·lectius, 5,9%. Amb tot, l'increment no va compensar la davallada del 2020 del conjunt dels serveis (-15,8%) i el 2021 el sector continuava gairebé 10 punts (-9,5%) per sota del 2019.

Els serveis col·lectius sí van contribuir amb força en l'augment de l'afiliació (6,6%), fet que va impulsar un increment global dels serveis en el mercat de treball del 3,6%, fet que deixa el nombre d'afiliats en un total de 45.521, el 0,4% per sobre del 2019.

Per la seva banda, el VAB industrial a la comarca va augmentar el 6,3% l'any passat. Especialment ho van fer les manufactures (6,0%) que, tot i així, no van poder recuperar totalment la

caiguda del 2020 (-15,5%). Van augmentar també significativament les indústries alimentàries (6,0%) i la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (6,5%). L’afiliació al sector va caure lleugerament (-0,1%), de manera que els 17.253 afiliats del 2021 es trobaven encara un -3,2% per sota dels del 2019.

El Bages arribava a l'any passat llastat per una caiguda general del seu VAB, el 2020, del 15,7%, el tercer més rellevant d'entre les comarques grans del país, només per darrera de la Selva i del Baix Empordà. Amb tot, la comarca ja venia d'un 2019 d'un mal comportament generalitzat, amb una caiguda del seu valor afegit brut del 0,3%. De fet, aquell any va ser l'única de les comarques de més de 100.000 habitants, juntament amb el Baix Llobregat, que va experimentar un decreixement econòmic, lluny de l'augment global català del 2,4%.

Per tot plegat, Josep Oliver preveu que el VAB bagenc no es recuperi del cop de la covid fins al primer trimestre del 2023. Fet que la deixarà com l'única comarca de la Catalunya central a refer-se de l'impacte de la pandèmia.

En conjunt, la Catalunya central (que en l'estudi del BBVA engloba Osona), haurà expermentat un saldo negatiu del -5,6% en el període comprès entre el 2019 i el 2021, amb tot inferior al saldo català (-6,6%). Segons Josep Oliver, aquest millor comportament es deu a l'"estructura més resistent", que ja va servir per pal·liar els efectes de la pandèmia, el 2020, quan aquest territori va caure l'11,5%, mig punt menys que la mitjana catalana.

El 2021, la Catalunya central va créixer el 6,7%. El Berguedà va experimentar un creixement del 6,6%, mentre que el Solsonès va augmentar més d'un punt per sota de la mitjana, el 5,6%, en el menor increment del territori.

En línies generals, l'evolució de la Catalunya central va ser, per a Josep Oliver, "molt positiva". Es tracta d'un territori on, en conjunt, el pes de les manufactures dobla el pes mitjà del sector al conjunt del país. També va ser significatiu l'increment dels serveis destinats a empreses, amb un augment del 10%, el màxim de les diverses regions del país, mentre que els serveis col·lectius van experimentar un increment també positiu del 4%. Per això, per a Oliver les comarques centrals són "de les que més se'n surten" de la davallada de la covid, però "queda encara un 4,5 o un 5% per tornar on érem". Aquest 2022, la majoria de comarques hauran reabsorbit la davallada provocada per la pandèmia, però no ho haurà fet encara el Bages.

Subscriu-te per seguir llegint