El gas produït pels residus orgànics de la ramaderia i l'activitat urbana suposa una alternativa sostenible davant dels combustibles fòssils tradicionals i permet reduir la dependència exterior d'Espanya en matèria d'energia. Una cosa fonamental per fer front a la disminució d'emissions necessària per frenar el canvi climàtic i evitar que la temperatura mitjana del planeta creixi per sobre dels 1,5 graus. Tal com reflecteixen les dades d'ENAGAS, operador del sistema gasista, la seva presència a les xarxes de transport i distribució s'ha disparat un 72% entre els mesos de gener i octubre. En total, des de començament d'any han circulat per les xarxes un total de 140 GWh, una quantitat que continuarà creixent d'acord amb el desplegament d'aquest gas d'origen renovable.

En aquest sentit, la revolució dels gasos renovables, i en concret el biometà, ja és aquí. Tot i que Espanya no va al ritme que caldria pel seu enorme potencial per a la producció de gas renovable, el cert és que la presència de biometà a la xarxa augmenta cada any de forma estratosfèrica. Actualment hi ha 992 plantes de biogàs a tot Europa, amb un creixement del 17% en un sol any segons l'Associació Europea del Biogàs. A Espanya, hi ha actualment 12 plantes de biometà en explotació.

Dues característiques del biometà el converteixen en molt valuós per avançar en el procés de descarbonització. En primer lloc, s'obté a partir del tractament dels residus urbans i la depuració de les aigües residuals de claveguerams, així com dels residus agrícoles, ramaders i de la indústria agroalimentària. És a dir, que contribueix a l'economia circular i la producció és neutra en CO2. "El biogàs té un gran potencial per contribuir a reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle i, a més, és l'única energia renovable que es pot fer servir per a qualsevol de les grans aplicacions energètiques: elèctrica, tèrmica o com a carburant", asseguren des de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia (IDAE). 

En segon lloc, es tracta d'un gas renovable amb la qualitat suficient per poder ser introduït al sistema gasista i consumit per qualsevol usuari de gas natural sense necessitat de canvis ni en la infraestructura gasista, ni en els aparells de consum. Això vol dir que és totalment intercanviable pel gas natural, i pot distribuir-se a través de la infraestructura de gas natural existent i pot usar-se en les mateixes aplicacions energètiques a llars, indústries, comerços i també en mobilitat. És a dir, es pot injectar a les xarxes ja existents per consumir-se a casa mitjançant sistemes de climatització, calderes o solucions d'aerotèrmia de gas.

Full de ruta per al desenvolupament del biogàs

Per això, el Govern ha aprovat el Full de Ruta del Biogàs que identifica els reptes i les oportunitats del desenvolupament d'aquest gas d'origen renovable i planteja multiplicar-ne per 3,8 la producció fins al 2030, superant els 10,4 TWh. Especialment, per dues grans vies: la producció d'electricitat i calor útil –sobretot per a la indústria– i la seva utilització com a biocombustible sostenible en mobilitat. Per fer-ho, preveu repartir ajudes per valor de 150 milions d'euros. Aquest desenvolupament del biogàs permetrà evitar l'emissió a l'atmosfera de 2,1 milions de tones de CO2 aproximadament a l'any, a més d'assolir una quota d'energia renovable en el transport del 28% el 2030.

Planta de biogàs.

A Espanya hi ha actualment 12 plantes operatives (després de trepitjar l'accelerador en els últims anys, ja que fins fa poc només n'hi havia 2), a les quals cal afegir 160 projectes de biometà en gestió per part de Nedgia amb més de 6 TWh/any . I el nombre no deixarà de créixer en els propers anys per intentar aproximar-se als veïns europeus, ja que a França hi ha 306 plantes de gas renovable i a Alemanya, 242. Per sort, segons mostren les dades de GASNAM, les previsions per al 2024 donen la xifra de 64 plantes projectades en territori espanyol, que generaran un total de 2.077 gigawatts hora a l'any (Gwh/any) davant els 162 GWh/any actuals.

Entre les plantes més destacades a Espanya es troben les següents, que aprofiten per produir energia ja sigui a partir de residus urbans, purins de porcs, aigües residuals i/o residus agroalimentaris:

Planta Elena de Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

Aquesta planta de biometà de Naturgy està situada al costat de l'abocador Elena de Cerdanyola del Vallès i va suposar una fita per ser la primera injecció de gas renovable procedent d'abocador a la xarxa de distribució de gas d'Espanya, el 2021. Produeix 15 GWh/any de biometà, equivalent al consum anual de 3.000 llars, i evita l'emissió a l'atmosfera de 3.000 tones de CO2/any, equivalent a plantar uns 6.200 arbres. Part del biometà se subministra com a combustible a vehicles.

Planta de biometà de Vila-Sana (Lleida)

Gestionada per Ecobiogás, està ubicada a la granja Porgaporcs de Vila-sana (Lleida) per a l'aprofitament energètic dels nutrients procedents dels purins contaminants. Començarà a injectar biometà a la xarxa de gas natural el 2023.

Edar Bens de la Corunya

L' empresa pública Edar Bens s'encarrega de depurar les aigües residuals dels ajuntament de la Corunya i, amb elles, alimenta la Unitat Mixta de Gas Renovable per obtenir biometà. La iniviativa permet injectar aquest gas renovable a la xarxa de gas natural. Pot produir 5 GWh/any de biometà, equivalent al consum anual de 1.000 llars, i evitar l'emissió a l'atmosfera de 1.000 tones de CO2/any equivalent a plantar uns 2.085 arbres.

Planta UNUE de Burgos

La planta de biometà del projecte UNUE, de la mà de Biogasnalia, és la primera planta d'Espanya que injecta biometà procedent de residus agroalimentaris a la xarxa gasista. Rep fins a 90 tones diàries de residus de diverses indústries alimentàries i agroalimentàries. Té capacitat per produir 25 GWh/any de biometà, equivalent al consum anual de 5.000 llars, i evitar l'emissió a l'atmosfera de 5.000 tones de CO2/any equivalent a plantar uns 10.500 arbres.

El procés per produir biometà comença amb l'obtenció de biogàs després d'un procés de descomposició de la matèria orgànica o, tal com es coneix a nivell tècnic, de digestió anaeròbia. A partir de llavors té lloc un procés de depuració anomenat ‘upgrading’, que consisteix en la concentració de metà i eliminació de gasos no desitjats, per obtenir un gas que compleix amb l'especificació de qualitat exigit per la legislació. I que alhora és totalment renovable. A tot això cal sumar-hi que, en ser produït de manera local i en sinergia amb el sector primari, permet reduir la dependència energètica de l'exterior.

D'aquesta manera, el biometà s'erigeix com una opció perfectament factible per deixar de banda els combustibles fòssils, pas necessari per avançar cap a una economia descarbonitzada. A més, per partida doble, ja que no només és una energia neutra en emissions causants de l'efecte hivernacle, sinó que també redueix les emissions associades a la gestió de residus. Com que és renovable, es pot utilitzar en cicles infinits i permet revaloritzar el territori rural.

Capacitat per a cobrir el consum

Espanya disposa d'un potencial alt per a la producció de biogàs i conseqüentment de biometà, sobretot gràcies a l'agricultura i la ramaderia. Segons un informe recent de Sedigas, a Espanya hi ha un potencial disponible per generar 137 TWh/any de biometà. Amb aquest potencial es cobriria més del 100% del consum domèstic i comercial o més del 60% del consum total de gas natural com a energia final. A això s'hi afegeix el fet que la Comissió Europea identifica l'extensa infraestructura de gas existent en territori espanyol com a principal avantatge competitiu per al desenvolupament del biogàs davant d'un altre tipus de tecnologies en el procés de transició energètica.

Per tot això, l’increment previst de noves plantes de biogàs i, en concret de biometà, marca el camí cap a la descarbonització de l’economia espanyola, vital per complir amb els objectius de reducció d’emissions de CO2. Que no es necessitin noves infraestructures, que pugui cobrir els mateixos usos del gas natural sense cap canvi de tecnologia, que redueixi la dependència energètica de l'exterior i que permeti revitalitzar el territori rural, són arguments que només fan sumar més raons per apostar per aquest gas renovable.