L’alimentació mundial, en risc per la caiguda dels nutrients del sòl

La «caiguda dràstica» en el nivell de nutrients presents als «sòls negres», un tipus de terreny fosc ric en contingut orgànic del qual depenen centenars de milions de persones, compromet l’alimentació de la població mundial, va revelar dilluns la FAO. «Aquest ric tresor està amenaçat. La majoria dels sòls negres ja han perdut almenys la meitat de les reserves de carboni orgànic, experimenten una erosió de moderada a greu, desequilibris de nutrients, acidificació, compactació i pèrdua de biodiversitat», va afirmar el director general de la FAO, Qu Dongyu.

Tot i que els sòls negres representen només un 17% els cultius a escala global, s’hi extreuen el 66% de les llavors de gira-sol, el 42% de la remolatxa sucrera, el 30% del blat i una de cada quatre patates, detalla l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) en el primer informe sobre uns terrenys clau per a l’agricultura. «Els sòls negres són coneguts com a cistella d’aliments del món i han estat vinculats al benestar humà durant centenars d’anys», va destacar Qu.

Estudis fets en algunes regions riques en sòls negres constaten pèrdues d’entre el 20% i el 50% de la matèria orgànica a les terres i una reducció de la capacitat per retenir gasos d’efecte hivernacle, segons la FAO. Als sòls negres, l’arada i altres labors de cultiu intensiu alteren la distribució de les terres i exposen a l’aire lliure una matèria orgànica que, en descompondre’s, allibera diòxid de carboni a l’atmosfera, «contribuint significativament a l’increment del diòxid de carboni». Aquests terrenys, especialment presents en països com Rússia, Kazakhstan, Canadà, Estats Units, Xina o Argentina, són «sòls únics que es caracteritzen per la seva capa de sòl gruixut, de color fosc i per un ric contingut en matèria orgànica» capaç de produir grans quantitats d’aliments. Actualment, la major part dels sòls negres, el 66%, no es dediquen a l’agricultura i estan coberts d’herba o boscos.

La transformació dels sòls negres no cultivats en zones destinades a l’explotació agrícola intensiva posa en risc la biodiversitat i incrementa la contaminació atmosfèrica, alliberant diòxid de carboni i limitant la capacitat dels sòls i de la vegetació d’absorbir gasos d’efecte hivernacle.

Per garantir la protecció i sostenibilitat dels sòls negres, al document es llancen una sèrie de recomanacions a institucions i agricultors. D’una banda, el sector agrícola ha d’adoptar pràctiques com la sembra directa, fertilització amb fems, controlar l’ús de l’aigua o treballar la terra sense cavar. De l’altra, els governs nacionals han d’incentivar econòmicament «la gestió sostenible, la restauració i la conservació dels sòls negres».