Un europeu treballa 11 hores menys a la setmana que un xinès

L’OIT alerta que les jornades llargues són un risc per a la salut dels empleats i disminueixen la seva productivitat

Treballadors xinesos en una cadena de muntatge d'automòbils

Treballadors xinesos en una cadena de muntatge d'automòbils / ARXIU/DARLEY SHEN/PIM

Gabriel Ubieto

Un treballador de l'Europa occidental treballa, de mitjana, unes 11 hores menys a la setmana que un de l'est d'Àsia. En països com Espanya, França o Itàlia es treballen habitualment unes 37,2 hores a la setmana, mentre que a la Xina, Corea del Sud o el Japó aquesta xifra s'eleva fins a les 48,8 hores setmanals, el 23,8% més. I és que en un moment en què a les economies occidentals comença a gestar-se la possibilitat de reduir la setmana laboral a 32 hores (o quatre dies a la setmana), en el conjunt del globus les jornades maratonianes continuen sent una realitat estesa. Fins al punt que un de cada tres treballadors al món fa més de 48 hores a la setmana de manera recurrent.

Així ho constata un informe pioner de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que analitza la relació entre el temps de treball i el temps privat. En aquest sentit, l'entitat vinculada a l'ONU alerta que les jornades llargues són un risc per a la salut dels empleats i disminueixen la seva productivitat. També insta les empreses que mantinguin la flexibilitat horària que s'ha demostrat possible en molts centres de treball durant la covid.

Una de les principals conclusions de l'informe de l’OIT és la desigualtat en la distribució dels temps de treball. Uns tant i altres tan poc, ja que els primers veuen la seva salut i la seva qualitat de vida afectada, mentre que els segons poden tenir problemes d'ingressos per arribar a final de mes. Horaris excessius també contribueixen a una pitjor salut del treballador, a l'augment del risc d'estrès, ansietat, o insatisfacció laboral, amb percentatges més alts en aquests treballadors afectats per la depressió o l'alcoholisme.

I és que més d'un terç dels empleats de tot el món (35,4%) treballa més de 48 hores a la setmana, amb clares diferències entre regions i per gremis. Perquè mentre a l’Àsia això és habitual en pràcticament la meitat dels empleats, a Europa 'només' afecta l'11%. Els sectors econòmics més sobrecarregats d'hores són la logística, el transport i la indústria manufacturera, on es fan al voltant del doble d'hores que en finances, l'administració pública o l'educació.

Aquí l’OIT alerta de les jornades excessives que fan els treballadors autònoms en comparació dels assalariats. Perquè si, en termes globals, el 35,4% dels treballadors fa de manera habitual més de 48 hores, entre els autoocupats aquest percentatge escala fins al 44,4%.

A l'altra banda de la balança, un cinquena part (20,3%) dels treballadors de tot el món no arriba a les 35 hores. La falta d'intensitat a la feina -que implica habitualment pobresa d'ingressos- és especialment intensa a l'Àfrica subsahariana, on el 40,3% dels treballadors fa menys de 35 hores a la setmana.

Uns tant i altres tan poc. En aquest sentit, el 43% dels empleats no està satisfet amb les hores que treballa, encara que molts més preferirien augmentar la seva jornada (36,6%) que els que volen reduir-la encara que això suposi un sou més baix (6,5%).

Mantenir la flexibilitat d'horaris que va portar la covid

Les mesures laborals d'emergència adoptades durant la pandèmia "van aportar noves proves que donar als treballadors més flexibilitat sobre com, on o quan treballar és positiu per a ells i per als negocis, i per exemple millora la productivitat", destaca l'informe. La pandèmia, d'altra banda, va mostrar la necessitat de flexibilitzar els horaris i el lloc de treball dels empleats quan aquests van haver de fer-se càrrec de familiars malalts, subratlla el document.

No obstant això, l'estudi de l’OIT adverteix que la flexibilitat d'horaris té costos com el desequilibri per gènere en el món laboral, ja que les dones tendeixen més a reduir la seva jornada que els homes.