Quatre de cada deu economistes considera que Catalunya està pitjor que fa un any

El CEC demana reformes estructurals, però aplaudeix els impostos a la banca, l'electricitat i les grans fortunes

Carles Puig, degà del  Col·legi d'Economistes de Catalunya

Carles Puig, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya / Miquel Vera/ACN

Miquel Vera/ACN

Quatre de cada deu membres del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) considera que l'estat de l'economia catalana és pitjor ara que fa un any. Segons una enquesta difosa aquest dimarts, creix el nombre d'economistes que veu amb pitjors ulls l'evolució general. Malgrat això, l'índex de confiança millora lleugerament, i passa del 5,01 al 5,05. També s'enfonsa la preocupació pels preus del gas i els carburants. Amb la inflació com a principal problema de l'economia catalana, als col·legiats aposten per fer reformes estructurals i per controlar els factors d'oferta que pressionen l'IPC. Els enquestats també defensen de manera generalitzada els impostos "temporals" al sector energètic, la banca i les grans fortunes.

El mapa de preocupacions dels economistes presenta algunes diferències en comparació a l'anterior enquesta, publicada al mes de juny. Tot i que es manté amunt l'alerta per la inflació i els costos de producció (creix i passa del 55,4% al 60,3%), cau amb força la preocupació pels preus del gas, el petroli, els carburants i les matèries primeres, que passa del 60% al 35%. També disminueix la prioritat d'assumptes com el preu de l'electricitat o l'atur.

Pel que fa a les receptes per solucionar els problemes de l'economia catalana, els col·legiats defensen les reformes estructurals (47,7%), el control dels factors d'oferta (46,3%) i la millora de l'eficiència energètica (45,6). Per darrere hi ha altres fórmules com l'enduriment de la política monetària o el pacte de rendes, un assumpte que ha centrat el debat entre sindicats i patronals d'ençà de l'inici de la guerra d'Ucraïna.

Els economistes també ofereixen una visió positiva dels "gravàmens temporals" imposats pel Govern espanyol per esmorteir l'impacte de la crisi. Així, vora del 60% dels economistes catalans es mostra favorable al nou impost a les empreses energètiques, també hi ha força consens a favor de les taxes al sector financer les grans fortunes, amb opinions favorables de més del 50% dels entrevistats. Tanmateix, els responsables de l'estudi han circumscrit aquest suport al fet que siguin tributs provisionals i lligats a beneficis extraordinaris causats pel context actual.

Per al degà del CEC, Carles Puig, les dades d'inflació comparativament més baixes a Espanya que a la resta del continent són un factor que reforça la competitivitat de les empreses. "Això implica un efecte favorable, sembla que som més competitius i podem exportar més", ha ressaltat durant la presentació de l'enquesta, realitzada entre 620 col·legiats de l'entitat.

Pel que fa al context polític a Catalunya, Puig ha reclamat als partits que s'esforcin per arribat a un acord de pressupostos "com abans millor". "Demanem als partits que es posin d'acord. Tenir pressupostos és un tema de transparència. S'aproven, s'han d'executar i es poden rendir comptes. Sense pressupostos ja no sap ningú, ni els mateixos gestors, ni on estan", ha demanat.

Pel que fa a les infraestructures, Puig ha recordat que el Col·legi d'Economistes opina que l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona és "estratègica" per a Catalunya, així com l'aposta pel Corredor Mediterrani i per la millora de la xarxa de rodalies. En aquest sentit, l'enquesta apunta que el 83% dels enquestats creu que no es fan les inversions previstes.