El comerç en temps d’internet

Passades les festes nadalenques i enfilat el nou any, iniciem la temporada de rebaixes, que vol donar sortida als estocs dels comerços mitjançant una reducció dels preus. Passats uns anys molt dolents, els comerciants volen recuperar el nivell de vendes previ a la pandèmia i els descomptes arriben després d’una campanya de Nadal que els botiguers valoren positivament tot i els increments dels preus per la inflació. Algunes vendes són presencials i altres es fan per Internet. Des del punt de vista del consumidor, hom pot considerar que és el mateix comprar un llibre o una joguina en un comerç presencial que fer-ho a través de la plataforma Amazon, especialment quan en les compres per Internet tenim el dret de desistiment que permet retornar els productes en el termini de 14 dies des que els rebem. Però si dirigim una mirada reflexiva al consum, veurem que no és el mateix comprar presencialment que fer-ho digitalment. Una botiga física genera ocupació i paga impostos locals. Les grans plataformes digitals, en canvi, minimitzen la mà d’obra i són una de les causes de l’atur estructural. En lloc de crear més competència, Internet genera nous monopolis immensament poderosos com Amazon i Google.

Amb la tria de productes fets en el nostre entorn més proper, reforcem l’economia local i ajudem a reduir la contaminació que produeix el transport de productes des de zones més allunyades. Per tant, amb un consum de proximitat també fem un consum més sostenible mediambientalment, alhora que contribuïm al creixement i al desenvolupament del nostre país. En canvi, les compres digitals són altament contaminants en la distribució final del producte al domicili del client, alhora que transforma el món en un tipus de societat dividida entre els de dalt i els de baix on tot és per al guanyador. I és que en el món digital, el gran desafiament és modelar les possibilitats de la xarxa abans que la xarxa ens modeli a nosaltres. La tecnologia online cooperativa no es tradueix, ni molt menys, en una economia o empresa cooperativa on els guanys es distribueixen per tot el teixit social. El món digital contribueix a agreujar les desigualtats i debilitar les classes mitjanes, al generar gegants monopolistes que acaparen bona part del mercat i que es fan enormement rics a costa de canibalitzar petites empreses. La promesa que l’estructura descentralitzada del web donaria lloc a molts punts de riquesa no s’ha complert.

Als EUA, Amazon acapara més del 65% de totes les compres digitals. Des que Jeff Bezos va llançar l’empresa l’any 1994 s’han perdut la meitat de les llibreries. Mentre que els minoristes amb botigues físiques donen feina als EUA a 47 persones per cada 10 milions de dòlars en vendes, Amazon només dona feina a 14 persones per generar els mateixos ingressos. Per tant, aquesta gran plataforma digital destrueix ocupació més que no pas en crea. Just aquesta setmana ha anunciat el tancament del centre logístic de Martorelles. També és conegut el tractament que dispensa Amazon als treballadors, especialment l’ús que fa de tecnologies de control per observar detalladament les activitats al magatzem i els registres de repartiment. Aquesta vigilància és una variant extrema del taylorisme del segle XIX, el sistema científic d’organització del treball inventat per Frederick Taylor i Henry Ford. Els idealistes que creien que l’estructura descentralitzada d’Internet donaria lloc a una economia d’infinits punts generadors de riquesa s’han equivocat del tot.

El comerç és un element vertebrador d’un nucli urbà i és per això que una política comercial adequada és indispensable per mantenir viva i activa la ciutat. El creixement imparable de les compres per Internet és la principal causa de la crisi dels centres comercials i del negoci minorista en general. El transvasament de clients al comerç electrònic està portant la venda al detall a reduir la capacitat instal·lada per guanyar rendibilitat davant la caiguda de la facturació i, en alguns casos, a invertir també en comerç online. Les noves generacions busquen valors experiencials en les compres, anteposant la personalització a l’estandardització. Els centres comercials estan deixant de ser espais únicament de consum per convertir-se en espais de trobada on les persones poden gaudir de concerts, conferències, mostres d’art o demostracions en directe. Les tecnologies digitals modifiquen les expectatives dels consumidors i conviden les botigues a oferir experiències útils per als clients amb estratègies multicanal.

L’Ajuntament de Barcelona començarà a cobrar una taxa Amazon a les grans empreses online que porten a terme l’entrega a domicili. Gravarà l’ús de l’espai públic dels vehicles en fer el lliurament i busca equilibrar l’avantatge comparatiu de l’e-comerce respecte del comerç tradicional, que paga altres impostos com l’IBI per tenir un local físic. També s’ha creat aquest any un nou impost que penalitza els plàstics en productes d’un sol ús, i Amazon genera molts més residus que el comerç tradicional en envasos i embalatges. A Manresa, els comerciants han presentat un document amb propostes des del sector com, per exemple, una revisió de les taxes comercials, el manteniment d’un entorn comercial net i segur, combatent la inseguretat i l’incivisme, així com una regulació adequada dels vehicles de repartiment de les compres online. Ja veurem de quina manera s’acabaran concretant en els programes dels alcaldables.

Subscriu-te per seguir llegint