Queixes del Gremi d’Instal·ladors per les exigències municipals per posar plaques solars

El Gremi d’Instal·ladors del Bages, Berguedà i Moianès reclama que els ajuntaments no posin fre administratiu o tècnic a l’hora de legalitzar instal·lacions fotovoltaiques de menys de 10 kW per poder complir els compromisos de transició energètica adoptats per la Generalitat de Catalunya en el pla Europeu pel 2050.

Ferran Soler, director del gremi, afirma que «demanem que no s’exigeixi el projecte de l’enginyer, que cal a partir de 10 kW, per poder accelerar el ritme d’altes en la fotovoltaica. Perquè per tenir el projecte signat per un enginyer s’han de repercutir en el particular entre 600 i 700 euros, el cost del projecte, cosa que només encareix el procediment».

Explica que les instal·lacions cal inscriure-les al municipi perquè el comunicat a Indústria és obligatori per legalitzar-les i perquè llavors els particulars poden accedir als ajuts en forma de descomptes a l’IBI. Amb l’exigència del projecte d’un enginyer, el seu cost es menja una part de l’ajut i Soler diu que «creiem que desincentiva la comunicació, i així els instal·ladors fugen de fer instal·lacions en poblacions que els posen aquestes traves».

En el cas de l’Ajuntament de Manresa, Soler afirma que «hem fet arribar a la comissió d'activitats, obres i serveis la nostra argumentació basada en el Reglament de baixa tensió i el manual de l’ICAEN però la resposta que hem rebut a la nostra petició va ser denegada i argumentada segons el criteri de la comissió, que sosté que els instal·ladors electricistes especialistes en baixa tensió, com que han de fer treballs en alçada i amb unes preexistències físiques diferents en cada cas, requereixen un tècnic responsable que signi el projecte (enginyer o arquitecte)». Insisteix que l’única diferència «és que l’enginyer fa un projecte i l’instal·lador una memòria tècnica, que bàsicament té la mateixa informació que un projecte, però les signatures són diferents. Amb instal·lacions fins a 10 kW n’hi hauria d’haver prou amb la memòria tècnica». Afegeix que «hem enviat requeriments per reunir-nos amb Sant Joan, Sant Fruitós, Santpedor i Artés, però encara estem esperant de poder agendar aquestes trobades, no ens han donat resposta».

Soler destaca que no hi ha «no hi ha afany de competir amb enginyers, es tracta d’una reivindicació des de la ciutadania, des dels objectius de transició energètica que s’han de complir, perquè aquestes traves desincentiven, augmenten els temps d’espera dels particulars i acaben generant una mena de menyspreu a la professió i frustració perquè no es respecta la seva titulació i les competències que tenen atribuïdes per reial decret, que no ajuda a incorporar nous professionals, i això quan més necessitem instal·ladors». Segons el darrer estudi elaborat per la Federació de gremis d’instal·ladors de Catalunya, FEGICAT, per tal d’arribar als objectius de transició energètica compromesos amb Europa, farien falta 170.000 nous instal·ladors electricistes d’aquí al 2050.