La Xina competirà amb Europa pel gas i impulsarà el seu preu a l'alça el 2023

L'economista en cap del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament preveu que la recuperació econòmica xinesa serà d'aquí a pocs mesos

Dipòsit de la planta de regasificació d'Enagàs de Barcelona

Dipòsit de la planta de regasificació d'Enagàs de Barcelona

Isabel Saco/EFE

La recuperació de l'economia xinesa després de l'aixecament de les mesures anticovid serà d'aquí a pocs mesos i llavors la seva demanda de gas i d'altres productes es dispararà, així que entrarà en competència directa amb Europa i pressionarà a l'alça el preu d'aquest combustible.

Aquesta és la projecció que fa en una entrevista a EFE l'economista en cap del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD), Beata Javorcik, sobre el nou horitzó econòmic que s'obre amb la reobertura de la Xina després de dos anys de restriccions per la pandèmia.

"L'aixecament de les restriccions per la covid és una fulla de doble tall per a l'economia global. En el curt termini refredarà el creixement econòmic a la Xina, però d'aquí a uns quants mesos hi haurà un efecte de rebot, amb l'impacte global que això suposa", va assenyalar en un apartat de la seva participació en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

Javorcik va dir que la influència de la demanda Xina farà augmentar el preu del gas natural, que, encara que els últims mesos ha baixat, "en termes reals està a nivells rècord que no s'havien vist des del 1981".

"Si creiem en els mercats de futur, el gas augmentarà de preu els pròxims mesos i no baixarà fins al 2026", va comentar.

"El 2023 serà un any difícil i l'alt preu del gas afectarà la competitivitat dels centres industrials europeus", va anticipar.

L'economista va assenyalar que el 2022 va ser -malgrat les múltiples crisis- "un any millor de l'esperat" perquè en el primer semestre els consumidors de molts països es van gastar els estalvis acumulats durant la pandèmia, cosa que va impulsar el creixement.

Alhora, l'hivern a l'hemisferi nord està sent més suau de l'esperat, i això ha permès que unes quantes companyies hagin pogut passar a combustibles alternatius, va afegir.

Sobre la guerra a Ucraïna, la principal assessora econòmica del BERD va dir que és difícil pensar en tornar a una normalitat econòmica si el conflicte armat no s'acaba, en particular per la incertesa que aquesta situació causa a Europa.

"Si la guerra segueix, sempre hi ha una possibilitat d'escalada, la qual cosa interrompria les exportacions d'aliments i llavors hi hauria una pressió sobre els preus globals d'aquests", va explicar.

D'altra banda, l'economista en cap del BERD va comentar que no s'ha produït l'impacte negatiu que es temia que la guerra tindria als països d'Àsia central, dependents tant de les remeses enviades des de Rússia, com de la logística i de la infraestructura d'aquest últim per a les seves exportacions.

Segons l'anàlisi del banc, els països d'Àsia central s'han convertit en intermediaris del comerç entre Occident i Rússia, sotmès a sancions internacionals per la seva agressió militar contra Ucraïna.

"Les estadístiques indiquen que hi va haver una gran caiguda del comerç directe amb Rússia, però hi va haver un fort augment de les exportacions d'Occident cap a Àsia central, i un augment de les exportacions d'aquesta regió a Rússia. En altres paraules, el comerç no va directament d'Occident a Rússia, sinó que passa per Àsia central", va explicar.

En els primers mesos de la guerra, 2.000 companyies amb capital rus van ser registrades al Kazakhstan, que podrien estar jugant un paper clau en la intermediació del comerç.