Els expedients d'ocupació van caure en picat a la Catalunya Central l'any passat

Passats els pitjors moments de la pandèmia, el sector empresarial torna a carburar. L’any passat, després d’un 2021 encara molt marcat per la covid-19, el nombre d’expedients de regulació d’ocupació, una eina que ha estat clau per evitar el tancament d’empreses i l’increment de l’atur, es va reduir considerablement, en passar dels 389 presentats a les comarques de la Catalunya central fa dos anys als 61 del 2022. En nombre de treballadors afectats, la reducció va passar dels 5.201 del 2021 als 1.512 de l’any passat. La situació es normalitza després de l’ensurt pandèmic, tot i estar encara lluny del 2019, quan el nombre de treballadors afectats per expedients a les comarques centrals va ser de 320, mentre al conjunt del país s’obrien 403 procediments. El 2022 aquesta dada va ser quatre vegades més: 1.626.

Al Govern de la Generalitat es veu amb bona perspectiva. «Estem en un moment millor del que pensàvem que estaríem», diu Òscar Riu, director general de Relacions Laborals del departament de Treball. La guerra d’Ucraïna, iniciada el març, va fer dibuixar un escenari molt més perillós del que finalment ha acabat sent. Almenys fins ara. «L’afectació per la guerra i per la puja de preus ha tingut menys impacte del previst», assegura Riu, que, amb tot, demana «prudència». 

Tot i una inflació creixent, una persistent crisi de subministrament i uns preus energètics que castiguen els negocis, la indústria, el pal de paller de futur català i especialment del Bages, aguanta bé. «Estem creant llocs de treball com ho fèiem el 2007», abans de la crisi financera, apunta Riu, que es mostra optimista: «la situació és bona i es nota l’aposta que ha fet el país per la indústria».

En aquest context, els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) han ajudat a fer més lleugers els impactes de la covid, primer, i de la guerra i la puja de preus energètics, després. Un mecanisme ja existent al qual, amb tot, amb els greus obstacles dels tres darrers anys s’ha sabut treure partit. «Hem après a utilitzar aquesta mesura de manera més fàcil, amb més intel·ligència», diu Riu. «Si entre 2007 i el 2010 els expedients eren l’últim recurs i s’utilitzaven per a l’extinció de contractes, avui agafen la forma de suspensió de contractes, reducció de jornada, fets que permeten adaptar-se a les necessitats de l’empresa», explica Riu. «Les empreses poden prendre avui mesures amb més tranquil·litat», afegeix. 

Al conjunt del país, el 2022 es va tancar amb un total de 1.626 expedients en el conjunt de l’any. D’aquests, 34 van ser al Bages (el 2021 havien estat 148). A l’Anoia se’n van comptabilitzar 19 (88, el 2021), al Berguedà 2 (un any enrere, 35), a la Cerdanya 3 (79 un any abans), mentre que al Moianès i al Solsonès no se’n va registrar cap, quan el 2021 se n’havien presentat 8 i 10, respectivament. De tots aquests expedients, només 2 al Bages van ser d’extinció. La resta o bé van ser majoritàriament de suspensió de contracte (36) o de reducció de jornada (17). Amb tot, l’any anterior, amb 389 expedients damunt la taula de les empreses locals, només 5 van ser d’extinció, 1 a l’Anoia i al Berguedà i 3 al Bages. 265, aquell any, van ser de suspensió de contracte. El mecanisme funciona.

«Alguna cosa hem après de la covid», diu Òscar Riu, «almenys quant a relacions laborals». «Tots, empreses i treballadors, ens hem adaptat a una nova situació», apunta el director general, que creu que la lliçó de la crisi financera de la primera dècada del segle ha deixat un bon pòsit. «S’ha entès que no es pot arribar a un límit en què ja només càpiga l’extinció de la relació laboral. Quan una empresa tanca és molt difícil que torni».

Per tot plegat, Riu considera que ara «estem més ben preparats» per a les incerteses que ens puguin sobrevenir en un any en què continua la guerra i es mantenen els fronts oberts de tots els seus derivats econòmics.

Subscriu-te per seguir llegint