Malvats capitalistes

La pujada del preu dels aliments continua imparable. Mentre que l’IPC interanual es va situar a finals de desembre en el 5,7%, la cistella de la compra s’enfila al 15,7%. Aquesta escalada amenaça amb anul·lar la rebaixa de l’IVA. Tot just vint dies després de la seva aprovació, els socis de la coalició governant a Espanya ja el consideren insuficient i demanen anar més enllà adoptant mesures intervencionistes que limitin els preus, en línia amb les plantejades a Grècia o França. Aquesta és la proposta de Podem i de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que vol crear una llista de productes bàsics als que limitaria el preu. Un pas més enllà aniria la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, topant el preu de la cistella de compra i acusant el president de Mercadona de ser un despietat capitalista. Segons la líder de Podem, és indecent que Juan Roig s’estigui forrant i demana que la mà visible de l’Estat fixi els preus màxims dels aliments al nivell que tenien el febrer de l’any passat, abans que comencés la guerra a Ucraïna.

Es tracta de substituir el mercat per l’Estat. Primer fixant els preus (electricitat, lloguer, aliments…) i després prometent subsidis públics per a tothom a tort i a dret. Així, s’apugen les pensions el 8,5%, s’hauran de revisar les condicions dels metges declarats en vaga i la dels mestres, i la dels taxistes…. I prometent una renda bàsica universal d’entre 700 i 1.400 euros mensuals des dels 18 anys. Un còctel populista imbatible totalment finançat amb un nou impost a les grans fortunes i als depravats capitalistes com el senyor Roig. Una guerra de tots contra tots per assegurar-se un tros més gran del pastís. Però resulta que el pastís es fa cada dia més petit, i que l’Estat redistribuïdor no entén ni és conscient de com les seves polítiques ultraintervencionistes impedeixen la generació de riquesa i empobreixen la societat. El recurs a culpar un altre dels problemes propis és recurrent al llarg de la història. I el Govern espanyol utilitza els empresaris de la distribució com a bocs expiatoris per culpar-los de la inflació. Segons elles, Mercadona, Carrefour i Dia són empreses abusives que multipliquen els preus per enriquir-se a costa de la població espanyola.

Per contrastar aquestes greus acusacions amb la realitat cal anar als estats comptables de les companyies. I les dades no avalen en absolut el relat filocomunista de Podem. En concret, el marge de beneficis sobre vendes va ser del 2,6% a Mercadona, del 0,6% a Carrefour i del -2,5% a Dia. Utilitzant altres paraules, Mercadona està guanyant 2,6 cèntims per cada euro venut, Carrefour 0,6 cèntims per euro (6 euros de beneficis per cada 1.000 euros de vendes) i Dia perd 2,5 cèntims per cada euro de vendes. Carrefour aconsegueix unes vendes de 39.000 milions el primer semestre del 2022 i un benefici, després del pagament de totes les despeses i impostos, de només 250 milions. No hi ha cap benefici extraordinari ni abús de posició dominant. En un mercat competitiu com el de la distribució comercial, els marges són molt reduïts (o negatius) i només es pot generar beneficis amb altes rotacions (relació de les vendes entre l’actiu). Recordem que el lema comercial de Mercadona és «preus sempre baixos». Els marges són molt escassos als supermercats i el sector de la distribució. Només maximitzant les vendes i reduint els actius poden sobreviure en un mercat competitiu. Les acusacions de la ministra, per tant, són del tot improcedents.

L’agència estadística de la Unió Europea (Eurostat) monitoritza el preu dels aliments en cada una de les fases de la cadena de producció: els preus en origen al camp, els preus dels productes en transformació a la indústria agroalimentària i els preus finals a la botiga. Una de les característiques de la crisi inflacionista actual és que la pujada de preus s’origina a les primeres etapes de la cadena productiva i des d’aquí es difon a la resta. El motiu és que els preus no han pujat per motius de demanda, tensionant el consum en el comerç minorista, sinó per motius d’oferta, després de l’inici de la guerra a Ucraïna, incrementant els preus de les matèries primeres. Recordem que Ucraïna, el graner d’Europa, té molts problemes per exportar la seva producció agrícola i això provoca escassetat i alces de preus. Aquestes circumstàncies han provocat que la inflació hagi estat més intensa al camp que al supermercat. Concretament, l’increment de preus és el següent: en origen el 27%, a la indústria agroalimentària el 20% i al supermercat el 15%.

Si a l’estiu passat els preus al camp van arribar a disparar-se més del 70%, mentre que la pujada per als consumidors finals va ser molt inferior, això ha estat gràcies al bon funcionament dels mercats competitius i a la bona gestió d’empresaris com Juan Roig (Mercadona), Alexandre de Palmas (Carrefour) o Joan Font (Bon Preu). Aquestes empreses han encaixat el xoc inflacionista reduint els seus marges i contribuint, per tant, a la seguretat alimentària de la població. Si la ministra Ione Belarra vol contribuir al bé comú de la societat, això no ho aconseguirà amb desqualificacions gratuïtes, sinó treballant veritablement per aconseguir la pau a Ucraïna.

Subscriu-te per seguir llegint