La joieria Uró obre etapa amb la jubilació de les germanes Imma i Maria Núria

Es tanca una etapa a la joieria manresana Uró, però també se n'obre una altra. Malgrat la jubilació, avui mateix, de dues de les germanes Uró, Imma i Maria Núria, que han estat vinculades al negoci des de la seva adolescència, la joieria artesanal continuarà oberta. I ho vol fer donant una nova embranzida a les seves peces de creació pròpia, joies rústegues, orgàniques, vives al tacte. Un segell inconfusible que ha fet de la firma Uró un identificador de treball fet a mà i a mida del client.

Ahir a la tarda, l'establiment del número 26 del carrer Guimerà es va omplir d'amics, familiars i clients, que van voler acompanyar les dues homenatjades en el seu últim dia de feina. A partir d'avui, la joieria romandrà tancada un mes, un temps que la família aprofitarà per fer un rentat de cara a la botiga, ubicada al mateix emplaçament on va obrir aquest juliol farà setanta anys. 

Des dels 16 anys, Imma (la més creativa de les germanes) i Maria Núria (la responsable de la comptabilitat) han viscut aferrades a un negoci que va iniciar el seu pare, Josep Uró, que, al seu torn, havia heretat l'ofici de l'avi Rosendo. Pare i fill havien estat joiers a can Jorba, fins que Josep Uró, amb la seva encara promesa Matilde García de Castrillón, van decidir muntar el seu propi negoci. Al carrer Guimerà, al local on hi havia hagut la joieria Renalies, de la qual encara es conserva alguna exquisida calaixera. Les quatre filles, Maria Núria, Imma, Maria i Neus, totes de formació joiera autodidacta, havent après de les mans del pare, han estat vinculades al negoci des de ben petites. També el marit de la Maria, Jesús Lenard, que ha treballat al taller. Ara, només Neus Uró mantindrà la flama del negoci familiar. Ella i la tieta Núria, de 95 anys, que encara baixa cada dia a l'establiment per donar-hi un cop de mà.

En els últims quinze anys, la joieria ha impulsat el seu propi estil de joieria, que ja representa el 70% del negoci. Però Neus Uró, exmestra (la seva germana Maria encara exerceix com a docent) vol fer créixer aquest percentatge, dotar de més personalitat encara l'establiment. «Som com un forn de pa de llenya, que a més fa el producte a mida», diu Neus Uró, convençuda de donar un gir més «minimalista» a les seves peces. Això sí, «sense canviar l'estil». A Uró s'hi pot trobar peça única i joia seriada, creada al taller i emmotllada per poder ser reproduïda. El futur del negoci, després de Neus Uró, quedarà, potser, en mans de Genís Coletas, un dels set fills de les Uró, també mestre, per a qui la joieria, diu «és un hobby». «Suposa molt sacrifici, però m'agrada. Hi he crescut», explica. 

Subscriu-te per seguir llegint