Preu del diner

Nova pujada de tipus del BCE: Què implica?

Pablo Allendesalazar / ACN

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès per fer front a la inflació, que malgrat allunyar-se dels màxims històrics encara es troba molt per sobre l'objectiu del 2%. En la seva darrera reunió celebrada a Frankfurt (Alemanya) el consell de govern de l'organisme monetari ha decidit apujar mig punt els tipus d'interès, en línia amb la decisió que va adoptar en l'anterior revisió de desembre. Així, el tipus d'interès bàsic passa a situar-se en el 3%, la xifra més alta des de l'octubre de 2008. Alhora, l'entitat també ha avançat que incrementarà els tipus en 0,5 punts més en la seva pròxima reunió prevista pel mes de març i que, posteriorment, "avaluarà el camí de la futura política monetària".

1. Per què actua el BCE?

El principal mandat del BCE és aconseguir que l’IPC de la zona euro se situï en el 2% a mitjà termini. La inflació actual, tanmateix, és molt lluny d’aquest objectiu. Malgrat que al novembre va cedir sis dècimes respecte al màxim històric del 10,6% anotat a l’octubre, la taxa d’inflació encara es va situar en un nivell molt elevat del 10%. El Banc Central va revisar a l’alça les seves previsions de preus al setembre fins a una mitjana del 8,1% el 2022, 5,5% el 2023 i 2,3% el 2024, enfront el 6,8%, 3,5% i 2,1% que havia estimat al juny. És a dir, que l’IPC seria lleugerament per sobre del seu objectiu al tancament de l’escenari de tres anys sobre el qual basa les seves decisions. Com més s’allunyi la inflació del 2024 del seu objectiu del 2%, més pressió té el BCE per apujar tipus i mirar de reconduir-la cap a aquest nivell.

2. Per què apujar tipus serveix per combatre la inflació?

Les pujades de tipus serveixen per refredar l’alça dels preus a l’encarir el finançament a estats, empreses i famílies, i amb això es frena la demanda. En realitat són més efectives quan es produeixen com a resposta a un rescalfament de l’economia (forta despesa i inversió), mentre que la seva efectivitat és més limitada quan els preus pugen per altres motius no intrínsecs a l’activitat econòmica, com l’actual encariment de l’energia. Tanmateix, són la principal arma que tenen els bancs centrals contra la inflació, i per això l’han activat davant l’elevat nivell de preus malgrat el cost econòmic que suposarà. 

3. Per què es preveuen noves pujades de tipus?

Com altres bancs centrals, el BCE va estimar l’any passat, quan la inflació va començar a pujar, que es tractava d’un fenomen transitori fruit de la reobertura de l’economia després de la pandèmia, de manera que va decidir no apujar els tipus. La invasió d’Ucraïna i el seu efecte en els preus energètics va desbaratar els plans de les autoritats monetàries. La institució europea va començar a apujar tipus més tard que altres de les seves homòlogues, perquè venia d’un nivell més baix, i ara està accelerant per recuperar el terreny perdut.

Amb tot, al seu si hi ha veus que han defensat a les últimes reunions unes alces més moderades a les finalment aprovades. Al consell del BCE hi ha dues ànimes: els consellers que defensen una interpretació flexible i àmplia del seu mandat que tingui més en compte la situació econòmica (‘coloms’) i els que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (‘falcons’). En contra del que estava passant els últims anys, els segons estan guanyant el debat els darrers mesos amb la seva aposta per pujades agressives de tipus per mirar de reconduir les perspectives de la inflació com més aviat millor. 

L’alça de 0,75 punts és excepcional. Per posar-ho en perspectiva, el BCE ha abaixat o apujat tipus en 0,25 punts en 26 ocasions des que es va crear, en 0,5 punts en 13 ocasions, i només dues vegades en 0,75 punts (abans de la pujada del setembre, només havia aprovat una baixada d’aquesta magnitud, i va ser el 2008 després de la debacle de Lehman Brothers, que va disparar la crisi financiera global). 

4. Quin impacte pot tenir en l’economia?

Tot i que l’atur de l’eurozona està en mínims (6,5% a l’octubre), el PIB està frenant el seu creixement (0,3% el tercer trimestre), i hi ha indicadors avançats que apunten cap a una recessió. El BCE n’és molt conscient. Al setembre, va rebaixar les seves previsions del PIB al 3,1% el 2022, 0,9% el 2023 i 1,9% el 2024. Però això a l’escenari central; al negatiu va calcular una caiguda de l’economia de la zona euro del 0,9% l’any que ve. Com més gran sigui la pujada de tipus, més gran serà el risc que aquesta recessió es produeixi. 

5. Què implica per a les llars?

Les pujades de tipus encareixen el finançament que capten llars, empreses i estats per sufragar les seves despeses i inversions. Els tipus oficials, així, serveixen de referència per a la resta de tipus d’interès, com l’euríbor, l’indicador al qual hi ha lligades la majoria d’hipoteques a tipus variable a Espanya. L’efecte es comença a notar abans fins i tot que els tipus oficials pugin. Els bancs centrals solen anar donant pistes per endavant dels seus pròxims moviments i el mercat també mira d’anticipar-s’hi, cosa que fa que els tipus privats pugin o baixin abans que ho facin els oficials. 

L’euríbor, de fet, es va començar a incrementar a finals de l’any passat, des del mínim històric del -0,505% del novembre fins al 2,828% d’aquest novembre. En la primera meitat de desembre la mitjana provisional del mes se situa en el 2,856%. Això està encarint les quotes de les hipoteques i ho farà de manera més pronunciada els pròxims mesos. A més, els crèdits nous també s’encareixen: l’interès mitjà de les noves hipoteques ha passat de l’1,38% del tancament de l’any passat al 2,51% a l’octubre, alhora que el dels préstecs al consum ha pujat del 6,1% al 7,29%. En la mesura que el BCE apugi més o menys els tipus, el finançament de les llars s’encarirà més o menys, sobretot perquè la pujada d’aquest dijous no serà l’última, tret que hi hagi alguna sorpresa.

6. I per a empreses i estats?

El finançament bancari a les companyies s’ha encarit. El tipus mitjà dels nous crèdits a empreses ha pujat de l’1,24% del desembre al 2,82% de l’octubre. L’encariment del preu oficial del diner, sumat al fet que el BCE ha deixat de comprar deute, també ha fet més cares les col·locacions de títols als inversors al mercat, cosa que és aplicable tant a les companyies com als estats. Al mercat secundari (compravendes entre inversors), l’interès exigit per adquirir bons espanyols a 10 anys ha passat del 0,578% de començaments d’any al 2,99% a mitjans de desembre (després d’haver arribat al 3,39% a principis de novembre). Com en el cas de les llars, a mesura que el BCE elevi més els tipus més s’encarirà el finançament d’empreses i estats.