Catalunya va créixer el 5,5% el 2022 i va superar el nivell prepandèmia

L'activitat va registrar una alça del 0,3% en l'últim trimestre de l'exercici

Cadena de muntatge de la fàbrica de Ray Electric Motors a Sant Joan Despí

Cadena de muntatge de la fàbrica de Ray Electric Motors a Sant Joan Despí / ACN

Agustí Sala

Catalunya va tancar l'any passat amb un creixement que es va disparar fins al 5,5%, igual que la mitjana espanyola. Segons l'avanç publicat per l’Institut d'Estadística de Catalunya (idescat), aquesta evolució va suposar una alça de dos punts per sobre de la mitjana de la zona de l'euro (3,5%). Aquesta xifra deixa obsoleta l'estimació inclosa en els pressupostos de la Generalitat lliurats dijous al Parlament (4,4%)

Aquesta evolució, conseqüència d'un creixement del 0,3% el quart trimestre en comptes del 0% i fins i tot una caiguda del producte interior brut (PIB) que pronosticaven alguns serveis d'estudis, es deu essencialment a la recuperació del turisme estrangers i l'evolució favorable del mercat de treball. Tot això en un «context advers» per la guerra a Ucraïna, la crisi energètica, les tensions inflacionistes, la pujada dels tipus d'interès i l'afebliment de les principals economies de l'entorn.

El quart trimestre, el creixement interanual va ser del 3,3%. Amb aquesta evolució, «l'economia catalana supera els valors previs a la pandèmia, amb un volum de PIB un 0,4% superior al del quatre trimestre de 2019», abans de l'esclat de la crisi sanitària. Aquest ritme de recuperació se situa entre la zona euro (que està un 2,4% per sobri) i l'economia espanyola (que encara se situa un 0,9% per sota dels volums previs)

La informació econòmica més recent suggereix «un afebliment del consum i de l'activitat», segons l’Idescat. Al projecte de Pressupostos de la Generalitat del 2023 es preveu un augment del PIB de l’1,7% aquest exercici. Amb tot, s'espera que l'activitat guanyi dinamisme a partir de la primavera, «a mesura que les tensions als mercats de l'energia afluixin, continuïn millorant els problemes d'aprovisionament i es reforci el desplegament dels Next Generation. Amb tot, la incertesa es manté elevada, sobretot per «la possibilitat d'una inflació més persistent i pels efectes de l'enduriment de la política monetària».

Subscriu-te per seguir llegint