Entitats empresarials escenifiquen un front comú contra el dèficit fiscal

"Clam empresarial contra el dèficit fiscal". Aquest és el lema d'un manifest que s'ha presentat aquest divendres a Barcelona a través d'una aliança de la qual formen part l'associació d'indústries exportadores Amec, la patronal vallesana Cecot, integrada en Foment del Treball; el lobby empresarial Femcat; la comissió econòmico-fiscal de Pimec i tres de les 13 cambres de comerç catalanes, la de Barcelona, Sabadell i Girona, i el president d'aquesta última, Jaume Fàbrega, també ho és del Consell General de Cambres, com va avançar 'El Periódico', del mateix grup que aquest diari. Es tracta de l'escenificació d'un front comú per posar sobre la taula de nou el debat sobre el finançament.

El manifest conclou que "Catalunya ha de tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre el destí dels recursos que genera amb l'objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l'equilibri i solidaritat territorial".

Joan B. Casas, exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i representant del col·lectiu Economistes del Benestar, ha tornat a posar sobre la taula el dèficit fiscal que, segons el seu parer, pateix Catalunya i que situa entorn del 8% del producte interior brut (PIB). Es tracta d'uns resultats molt similars al de les balances fiscals, l'última anàlisi de les quals va presentar l'any passat el Departament d’Economia. Ha explicat que l'objectiu d'aquest col·lectiu, en les anàlisis del qual es basa el manifest empresarial, és posar de nou sobre la taula el debat sobre la necessitat que Catalunya gestioni els seus propis recursos.

Encara que no ho ha reivindicat, ha posat com a exemple el contingent basc, com a exemple dels desequilibris del sistema, que provoca que "un senyor de Barakaldo tingui un 84% més de recursos que un de Cornellà". I extrapolant, amb els mateixos criteris, Catalunya disposaria d'entre 18.000 i 20.000 milions més. La seva conclusió és que "sense una gestió directa, de proximitat i sensibilitat pels problemes del país, difícilment podrem tenir una economia prou competitiva". Al seu entendre, la situació actual "afecta la competitivitat del país i el benestar dels ciutadans".

Espoli fiscal

Més incisiva, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, ha destacat que el manifest suposa un "clam empresarial" contra el dèficit fiscal i ha denunciat el que, segons el seu parer, suposa un "espoli fiscal", que pateix Catalunya.

Casas ha recordat que "l'economia catalana ha tingut un dels impactes migratoris més importants d'Europa" en els últims 30 anys (un creixement de població del 26% davant del 4% d'Europa) i unes crisis econòmiques "que han tensionat més el sistema i portat a límits que exigeixen una acció contundent". Tot això ha enquistat un dèficit fiscal que no és conjuntural sinó "estructural". Segons ha explicat, les deficiències s'exemplifiquen a través d'un model de finançament, caducat des del 2014 i que situa Catalunya per sota de comunitats que, en comptes d'aportar recursos, en reben de la resta, que suposa trencar el principi d’ordinalitat, i en les inversions de l'Estat, situades constantment per sota del pes econòmic de la comunitat.

Les dades recopilades pel grup d'economistes en què es basa el manifest destaquen que el dèficit fiscal que, segons el seu parer, pateix Catalunya, "en termes comparatius és dels més alts del món". Això provoca que el creixement i el consum per capita sigui inferior a la mitjana espanyola, amb una mitjana de l’1,7% en el període 2000-2019 pel 8,6% de la resta d'Espanya. El creixement del PIB per capita, d’altra banda, és del 14,2% en el mateix període pel 17,8% de la resta.