Brussel·les revisa a l'alça el creixement d'Espanya i preveu l'1,4% el 2023

La CE considera que l'economia espanyola va resistir “relativament bé” els xocs per la guerra de Rússia

Paolo Gentiloni

Paolo Gentiloni / EP

Silvia Martínez

Malgrat els mals auguris que alertaven d'un enfonsament de l'economia en l'arrencada de l'any i encara que la guerra de Rússia a Ucraïna no té de moment aparença d'acabar, el diagnòstic econòmic de la Comissió Europea es presenta molt més falaguer que fa tres mesos. Les noves previsions intermèdies d'hivern eleven les perspectives de creixement per a enguany al 0,8% a la UE i al 0,9% en la zona euro i totes dues zones evitaran per poc la recessió tècnica prevista. Una millora que també notarà Espanya. Brussel·les torna a esmenar les seves pròpies previsions i considera que l'econòmica espanyola creixerà un 1,4% en 2023, després de créixer un 5,5% en 2022, mentre que la inflació es moderarà al 4,4% enguany i al 2,3% en 2024.

La nova anàlisi de la Comissió Europea conclou que Espanya va resistir l'any passat “relativament bé” els xocs negatius desencadenats per la guerra de Rússia contra Ucraïna. Un resistència que es va veure recolzada sobretot pel fort repunt del turisme durant la temporada estival i el dinamisme del consum privat, secundats també per la positiva evolució del mercat laboral. Tot això ha portat als experts comunitaris a elevar el creixement en 2022 un punt per sobre del que es preveia a finals novembre, fins al 5,5%.

“Aquest resultat més sòlid es deu a un primer semestre de l'any més fort del que es preveu, en particular en el segon trimestre de 2022, així com a una desacceleració menys pronunciada en l'últim trimestre”, explica la Comissió en el document sobre previsions interines d'hivern que inclouen sol dades de creixement i inflació. A més, malgrat la pèrdua de poder adquisitiu real, la desacceleració de la inflació a partir de la tardor passada va contribuir a reforçar la confiança de consumidors i empreses, la qual cosa va impulsar el consum sostingut i la inversió cap a finals d'any.

Per sota de 2019

Malgrat aquesta millora, el Producte Interior Brut espanyol continuava estant al tancament de l'any passat per sota del seu nivell anterior a la pandèmia de covid19 encara que Brussel·les espera que l'activitat repunti gradualment en el primer semestre de 2023 i coure major impuls en la segona meitat de l'any. Si aquest diagnòstic es confirma, l'efecte arrossegui permetrà a Espanya créixer en 2023 un 1,4%, quatre dècimes per sobre del que es preveu a la tardor. Igual que l'any passat, els tècnics de l'equip que dirigeix el comissari Paolo Gentiloni esperen que l'enfortiment del consum privat i una major normalització del turisme sostinguin l'economia espanyola al llarg de l'any que creixerà per sobre d'altres grans economia europees: Alemanya (0,2%), França, (0,6%), Itàlia (0,8%), Països baixos (0,9%). Només Irlanda (4,9%), Malta (3,1%), Luxemburg (1,7%), Xipre (1,6%) i Eslovàquia (1,5%) creixeran més que Espanya.

"Les condicions són millors que les que esperàvem, amb unes perspectives menys negatives però no significa que la perspectiva general global sigui positiva. El major risc de les nostres previsions continua sent la guerra a Ucraïna i la tensió geopolítica actual", ha explicat l'italià sobre el panorama econòmic actual que també depèn de la reobertura de la Xina i l'evolució dels mercats energètics i l'evolució de la inflació a nivell mundial.

En el cas espanyol, Brussel·les confia que l'aplicació dels plans de recuperació permetin impulsar les inversions, particularment en el sector de la construcció i els béns d'equip. Tot aquest efecte arrossegament també es deixarà sentir en el PIB que creixerà un 2% en 2024 (la mateixa previsió que al novembre). Entre els factors negatius que podrien afectar el creixement, l'Executiu comunitari esmenta un enduriment prolongat de les condicions de finançament de les llars i les empreses per les pujades de tipus d'interès i un afebliment de la dinàmica del mercat laboral.

Quant a l'evolució dels preus, després de tancar l'any amb una inflació del 8,3%, la Comissió Europea espera que la situació es moderi i que Espanya tanqui amb un 4,4% en 2023 i un 2,3% en 2024. “Els preus de l'energia van disminuir notablement a partir del tercer trimestre de l'any passat, però la repercussió dels elevats preus de l'energia a altres partides de la cistella de la inflació s'ha accelerat considerablement. Això elevarà la inflació subjacent a nivells elevats en 2023, sobretot en el primer semestre de l'any, enmig de la persistent pressió exercida especialment pels preus dels aliments i els serveis, i en 2024”, explica la Comissió que espera que "els vents en contra de la inflació" es vegin parcialment alleujats per les mesures aplicades pel Govern de Pedro Sánchez per a mitigar l'impacte dels elevats preus de l'energia.

Entre aquestes mesures, apunta l'informe, figuren la pròrroga d'algunes mesures adoptades a la tardor de 2022 com les retallades de l'IVA a l'electricitat i el gas i el nou paquet presentat el desembre passat, que preveu un bo de descompte addicional en les factures d'electricitat per a les llars vulnerables i una nova reducció de l'IVA en un gran nombre de productes alimentosos. L'anàlisi també sosté que els efectes de segona ronda sobre els salaris van ser molt limitats en 2022 i que un ajust més ràpid del que es preveu es traduiria en una major inflació subjacent fins a 2024.

Subscriu-te per seguir llegint