Un manresà du turistes i solidaritat al Marroc amb un projecte «sense benefici»

«M’agrada tot el que té rodes i funcioni amb gasolina», diu Joan Lara, propietari del taller de reparació de cotxes que du el seu cognom, al carrer Comtessa Ermessenda de Manresa. El motor és la seva passió, i també ho són els viatges en vehicles de quatre rodes. «Puro Marruecos», la seva iniciativa per acompanyar turistes amb voluntat solidària per les terres de l’Atles, les combina ambdues.

Lara, excampió de Catalunya de Ral·li TT en quads i pilot de competició en totterrenys, va fer el seu primer viatge d’oci al Marroc el 2015, organitzat per una empresa andalusa. Va repetir dos anys més. L’experiència el va seduir, però hi volia donar el seu propi segell. Juntament amb un mecànic a qui havia conegut en aquells primers viatges va decidir muntar la seva pròpia iniciativa per guiar amants de l’aventura pel Marroc menys conegut. «Veia que aquells viatges eren pensats bàsicament per als pilots, però no per a les famílies. Es feien massa quilòmetres i els que no duien el volant s’hi avorrien».

Coneixedor de les necessitats i escassetats dels habitants dels petits pobles per on passen les rutes de quatre per quatre, Lara va decidir afegir un plus als seus viatges organitzats: la solidaritat. Així, en els raids que organitza el manresà s’ha d’omplir el cotxe de material per repartir-lo entre els adults i la mainada dels pobles on fa nit el seu tour, que el rep amb molta hospitalitat, assegura. «Jo hi carrego fins a cinc-cents quilos de material, sobretot escolar. I hi portem també roba i sabates». Luxes per a qui viu en condicions molt inusuals a casa nostra: sense llum, sense aigua corrent. A peu nu en les gèlides nits de les altures de l’Atles. «Allà tothom és molt amable, bona gent, desinteressada, agraïda. Tothom hauria de viatjar una mica més», recomana.

Lara organitza dues experiències «Puro Marruecos» a l’any: per Setmana Santa i per Cap d’Any. Són set dies, en què es recorren poblacions allunyades dels circuits turístics comercials. Se surt de Tarifa o Algesires, cada família amb el seu vehicle (Lara en té alguns de lloguer, si no es disposa d’un totterreny), i el viatge inclou tres dies per les dunes del desert. Són els moments d’oci de l’aventura solidària, diu, en què els viatgers poden aprendre a conduir en les difícils condicions de la sorra.

«Puro Marruecos», però, «no és un negoci», diu Lara. «No en trec cap benefici. Ho faig per plaer i per aportar el meu granet de sorra solidari», afirma. El viatge costa 750 euros per persona, tot inclòs (benzina a part). «Si volgués fer-hi diners, costaria molt més», assegura. Els grups són d’entre 40 i 60 persones. El proper viatge està programat que comenci aquest 2 d’abril.

Puro Marruecos sí va ser un negoci abans de la pandèmia, adaptat a la demanda de la cadena d’hotels Ilunion de l’ONCE. «Una de les seves directives havia viatjat amb nosaltres i va quedar encantada. I ens va demanar que n’organitzéssim per als seus treballadors. Ho vam fer dos anys amb un centenar de persones en cada viatge», explica Lara.

Subscriu-te per seguir llegint