Monopolis digitals

En els darrers 25 anys, Google s’ha posicionat com una de les empreses més valuoses i poderoses del planeta. Els fundadors, Larry Page i Sergey Brin, es van conèixer a la prestigiosa Universitat de Stanford. Com a projecte de doctorat idearen un nou sistema per ordenar els resultats dels cercadors d’Internet. Al principi, Page i Brin es negaren a mostrar anuncis al cercador, però aviat es van adonar que la publicitat podia ser clau per obtenir beneficis. Avui, Google forma part del grup Alphabet i gestiona multitud de plataformes i aplicacions (Google Docs, Google Classroom, Google Calendar, Google Drive, Google Maps, YouTube, Android, Chrome…). A Europa monopolitza el 95% de les cerques a Internet i ha estat acusada de manipular els resultats, censurar pàgines, traficar amb les dades privades i evadir impostos. La instrucció contra Google Shopping ha durat 8 anys i encara està pendent de resolució als tribunals europeus.

L’any 2013, a iniciativa dels eurodiputats Andreas Schwab i Ramon Tremosa, la UE inicia un procediment contra Google per pràctiques anticompetitives. Joaquín Almunia, el polític socialista que ocupava el comissariat de la competència, frena en uns inicis la investigació. Però la situació canvia quan la danesa Margrethe Vestager, filla de pastors cristians protestants, el succeeix en el càrrec el novembre del 2014. La nova Comissària de Competència imposa a Google la multa més gran de la història comunitària europea, més de 4.300 milions d’euros, que el Tribunal General de la Unió Europea ratificarà el setembre del 2022 en quasi la seva totalitat. Considera provat que Google imposa restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android per consolidar la seva posició dominant en les cerques generals d’Internet. El gegant de Silicon Valley obliga els fabricants a preinstal·lar les aplicacions de cerca general, Google Search, i la de navegació, Chrome, per poder disposar d’una llicència per a la botiga de descàrrega d’aplicacions.

Ara és el Departament de Justícia dels EUA el qui sol·licita als tribunals que obligui Google a vendre tota la divisió de publicitat del cercador, Google Ad Manager, el servidor d’anuncis per a editors, i la plataforma d’intercanvi d’anuncis. Amb el monopoli de Google, els creadors de llocs web guanyen menys i els anunciants paguen més del que pagarien en un mercat amb competència. Google té el monopoli de les cerques a Internet, i domina la publicitat online i el sistema Android per a mòbils. Promou els seus propis serveis o els serveis d’empreses clients, i imposa condicions abusives gràcies a la posició dominant en el mercat. Aquestes condicions es poden fer extensives a les grans empreses tecnològiques que formen l’anomenada economia GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). El comportament d’aquests gegants digitals planteja importants problemes de manca de competència a tot el món, impedeix que altres empreses puguin operar amb normalitat en el mercat digital i genera situacions d’abús de poder acompanyades de pràctiques dubtosament ètiques o legals.

En altres casos, les autoritats antimonopoli que vetllen per la competència en el mercat han actuat de manera molt directa. Recordem, per exemple, el cas de John Rockefeller. El Tribunal Suprem dels EUA no va tenir cap tipus de problema a acusar l’empresari de pràctiques monopolístiques basant-se en la llei Sherman Antitrust, decidint trossejar el holding Standard Oil en 34 empreses independents. Què impedeix fer el mateix amb Google, Facebook o Microsoft? Google sempre ha defensat que la competència es troba a només un clic d’ordinador, i que els usuaris d’Internet tenen altres opcions per cercar informació com Yahoo o Bing. Si ens decidim majoritàriament per Google, un servei gratuït, serà per alguna cosa. Però, per altra banda, també resulta curiós que Google pagui milions de dòlars a Apple per tal que aquesta darrera preinstal·li el cercador en els seus dispositius. Si fos, com defensen, el millor cercador del món, no seria més lògic que Apple pagués a Google per utilitzar el seu producte?

Tendim a pensar que Google és una empresa tecnològica, i un cercador, i un gestor del correu electrònic… Però rarament pensem que és una empresa de publicitat digital que viu dels anuncis que ens mostra. També estem convençuts de la gratuïtat dels seus serveis. Però no som prou conscients que el producte som nosaltres, i les nostres dades, el mitjà de pagament. L’ús que en fan de totes les nostres dades, mitjançant sofisticats algoritmes i tècniques de big data, pot arribar a suposar una amenaça per a la democràcia, com l’escàndol de Facebook i Cambridge Analytica va demostrar en les eleccions nord-americanes passades entre Donald Trump i Hillary Clinton. Caldria revisar l’ús que en fan i monitoritzar escrupolosament les fusions i adquisicions d’empreses tecnològiques quan afecten les dades personals dels usuaris.

La revolució tecnològica digital és un fenomen recent que avança molt més ràpid que la regulació. Les multes econòmiques és una primera acció punitiva contra els comportaments abusius i anticompetitius de les Big Tech, però que altera poc o gens el seu negoci. Per això caldrà seguir el curs de l’acció contra els monopolis digitals als EUA i la UE, i explorar altres solucions, com la divisió d’aquestes empreses en unitats operatives més reduïdes, per protegir els consumidors, mantenir la competència i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Subscriu-te per seguir llegint