«Cal incentivar les vocacions STEM des de l’escola»

Veïna de Navàs. Nascuda a Berga l’any 1961. Doctora en Enginyeria Industrial per la UPC i professora del departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC. Està casada, és mare de dues filles i explica que és amant de la naturalesa i aficionada al senderisme.

Quina és, a grans trets, la seva trajectòria professional?

Vaig cursar els estudis d'enginyer tècnic industrial especialitat química, posteriorment enginyer Industrial (1989), finalitzant el doctorat en Enginyeria Industrial (1998).Des del 1986, he estat vinculada a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, però també vaig impartir docència al màster d'automàtica i robòtica que, a hores d’ara, s'imparteix a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Actualment, estic impartint assignatures de Control industrial, Regulació Automàtica, Automatització avançada, Sistemes robotitzats a diferents graus: grau d'Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica, grau en Enginyeria de Sistemes TIC i grau en Enginyeria d'Automoció. També soc la coordinadora de la titulació de grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i presidenta de la Junta del personal docent i investigador de la UPC. La meva recerca ha estat encaminada a temes de detecció d'avaries en màquines, disseny de sistemes de control tolerants a fallades, prognosis i anàlisis de la salut de sistemes, i, identificació de sistemes.

Tenia clar que volia estudiar Enginyeria Industrial? Per què?

No. No em podia permetre baixar a estudiar a Barcelona, i per això vaig venir a fer una enginyeria tècnica en especialitat química a Manresa. Em va agradar i, a partir d'aquí, vaig continuar. Però tampoc tenia cap referent d'un enginyer que fos dona. En aquella època, la majoria de referents d'enginyers que coneixia i que estaven en el món de l'empresa eren homes. D'entrada no ho havia ni pensat, m'hi van portar les circumstàncies de la vida, em va agradar i vaig continuar. El que sí que sempre m'havia agradat eren les matemàtiques, això ho va facilitar.

Estem parlant encara d’una carrera masculina?

Sí. A les carreres d’enginyeria ens trobem que normalment s’hi apunten homes. Les carreres amb més dones són titulacions on hi ha un component més de servei de cara a la societat més que d'un entorn industrial. Per exemple, la d'arquitectura, la de disseny industrial, graus com biotecnologia, òptica o alimentària.

Per què creu que passa?

És difícil. Si no s’incentiva des de petits, doncs malament, perquè és quan crees el teu imaginari, t’imagines què vols ser quan seràs gran, i allò aliè ja no entra dins dels teus esquemes o objectius. Cal treballar-hi des de la primària, a les escoles. El camí és en la feina que s’està fent amb cursos a les escoles o tallers al Museu de la Tècnica, entre altres.

En l’àmbit laboral vostè s’ha mogut en un sector amb predomini d’homes. Creu que ha tingut les mateixes oportunitats?

Sí. Ara estic al departament d'Enginyeria Minera, però abans estava en el d'Enginyeria de Sistemes i Informàtica industrial, on érem tres o quatre dones de 40 o 50 professors. Sempre m'he mogut en entorns masculins i no he tingut cap problema. M'he sentit bé, còmode, com un company més.

Quines perspectives de futur tenen les carreres tecnològiques?

Moltes. Fan falta enginyers perquè és el futur. A tot el que és la indústria 4.0., fa falta gent preparada, gent que entri en aquest món de l'enginyeria; a nivell informàtica, de desenvolupament, de manteniment de plantes, d'automatització de sistemes. Moltes empreses demanen estudiants en pràctiques i no n'hi ha. Fins i tot vénen empreses de Barcelona a buscar-ne. En fan falta, i més a Catalunya, perquè solem ser força innovadors en la indústria i la tecnologia.