Política monetària

El BCE apuja els tipus en els 0,5 punts previstos, al 3,5%, malgrat la tempesta bancària

L'entitat diu que segueix "atenta" les tensions dels mercats i assegura que està "preparada per actuar" si és necessari

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, durant un diàleg amb el comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, durant un diàleg amb el comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu / UE

ACN

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous una nova pujada de mig punt del tipus d'interès bàsic, que ara se situarà al 3,5%. Com ja va anunciar el febrer passat, els tipus pugen assolint nivells que no es veien des de l'octubre de 2008 per combatre la inflació, que malgrat tendir a la baixa, encara es manté per sobre l'objectiu del 2% a l'eurozona. La decisió del BCE arriba en un context marcat per la fallida del banc Silicon Valley, que ha posat en dubte l'agressivitat de la política monetària adoptada durant els últims mesos pels bancs centrals. De fet, l'entitat apunta que segueix "atenta" les tensions que s'estan produint als mercats i assegura que està "preparada per actuar" en cas que sigui necessari.

Més enllà del tipus bàsic, la resta de tipus que controla el BCE també s'apujaran en 0,5 punts. Pel que fa als tipus per als préstecs immediats, aquest s'incrementa fins al 3,75%, mentre que el tipus que s'aplica a les entitats per dipositar diners al banc central s'eleva fins al 3%. Els canvis es faran efectius a partir del 22 de març, segons ha informat el BCE en un comunicat.

Malgrat el grau d'incertesa actual en els mercats financers, l'entitat presidida per Christine Lagarde ha reiterat que les seves decisions continuaran determinades per les dades de què disposin i seguint un enfocament de "reunió a reunió". A més, ha defensat que el sector bancari de la zona euro "té capacitat de resistència i posicions de capital i liquiditat sòlides". En qualsevol cas, també ha volgut deixar clar que el BCE disposa de "tots els instruments de política monetària necessaris" per donar suport de liquiditat al sistema financer de l'eurozona "si fos necessari".

D'aquesta manera, el banc central manté la seva estratègia tot i les turbulències que ha generat el col·lapse de Silicon Valley Bank als Estats Units. Precisament un dels motius que ha precipitat la seva caiguda ha estat la política monetària seguida per la Reserva Federal (FED), que en menys d'un any ha elevat els tipus del 0,25% al 4,75%, comprometent la rendibilitat d'alguns dels actius que posseïa el banc.

Arran d'aquest episodi, diversos analistes nord-americans han qüestionat el full de ruta seguit per la Reserva Federal -bona part d'ells apunten a un relaxament de la política monetària a partir d'ara-, suggerint que això també podria empènyer el BCE a adoptar una nova postura per combatre la inflació i mantenir l'estabilitat financera. La decisió d'avui ha demostrat que, per ara, l'escenari a l'eurozona no és el mateix.

No obstant això, el que aquesta vegada no ha fet el banc central és avançar una nova pujada de tipus, tal com va fer en la seva darrera reunió a principis del febrer passat.

Noves projeccions d'inflació

Coincidint amb l'anunci de la pujada de tipus, el BCE també ha presentat aquest dijous les noves previsions d'inflació, revisades a la baixa respecte a les anteriors estimacions. Els experts de l'entitat projecten ara que la inflació pel 2023 se situarà de mitjana en el 5,3%, mentre que pel 2024 passarà a ser del 2,9% i pel 2025 se situarà en el 2,1%.

Malgrat tot, alerten que la inflació subjacent -que no té en compte l'energia i els aliments- continuarà incrementant-se. En aquest sentit, situen la taxa subjacent en el 4,6% pel 2023, per sobre les estimacions del passat desembre. De cara el 2024, preveuen un descens fins al 2,5%, mentre que la inflació subjacent pel 2025 quedaria en el 2,2%.

Pel que fa a la millora de l'economia, el BCE situa el creixement de l'eurozona en l'1% pel 2023, millorant les últimes estimacions. L'entitat ho atribueix principalment al descens dels preus de l'energia, així com la "major capacitat de resistència de l'economia". Seguint la senda del creixement, els analistes del banc esperen una millora del PIB de l'1,6% tant pel 2024 com pel 2025, reforçat per la fortalesa del mercat de treball, l'increment de la confiança i la recuperació del poder adquisitiu de les famílies.

En el comunicat, però, el BCE aclareix que aquestes projeccions es van fer elaborar a finals de març, abans que es donessin a conèixer les tensions que han sacsejat els mercats internacionals. És per això que avisen que els últims successos "afegeixen incertesa" sobre les avaluacions.

Programa de compra d'actius

En línia amb els anuncis de les últimes reunions, el BCE ha començat a aprimar la cartera de valors adquirits a través del programa de compra d'actius (APP). Aquest mes de març, el volum de compres es reduirà en uns 15.000 milions d'euros, una quantitat que es mantindrà en termes mensuals fins a finals del pròxim juny. A partir d'aquell moment, l'entitat decidirà si manté el mateix full de ruta o redueix encara més les compres.

Pel que fa al programa de compres d'emergència davant la pandèmia (PEPP), el consell de govern del BCE preveu reinvertir el principal dels valors adquirits a mesura que vagin vencent, almenys fins al final de 2024. Alhora, recorda que l'extinció de la cartera es gestionarà de forma que "s'evitin interferències amb l'orientació adequada de la política monetària".