Brussel·les vol que almenys un 10% de les matèries primeres crítiques que necessita la UE surtin de mines dels 27

Brussel·les vol que almenys un 10% de les matèries primeres crítiques que necessita la Unió Europea per impulsar la transició energètica -com ara el liti, el titani o el magnesi, entre d'altres- provinguin de les mines dels vint-i-set. Aquest és un dels punts més rellevants que ha presentat aquest dijous la Comissió Europea en la seva estratègia per assegurar el subministrament d'aquests productes i, alhora, reduir la dependència de la UE de països tercers. Per aconseguir-ho, l'executiu pretén accelerar els permisos per obrir explotacions i destinar més recursos a exploracions geològiques. Al seu torn, també proposa concentrar part del procés de refinament de les matèries primeres a la Unió i incentivar-ne el reciclatge.

La proposta de la Comissió té com a objectiu dotar la Unió Europea d'una major seguretat pel que fa a l'accés de matèries primeres crítiques, vitals per a la producció d'elements com bateries per a cotxes elèctrics, turbines eòliques o semiconductors. L'executiu apunta que la demanda per aquestes matèries primeres -la Comissió n'identifica un total de 34- s'incrementarà "a uns nivells sense precedents", i és per això que subratlla la importància de garantir-ne la disponibilitat.

Per ara, la producció de matèries primeres crítiques depèn "en excés" d'uns pocs països -la Xina, sobretot-, un fet que podria provocar "importants disrupcions en les cadenes de subministrament", sobretot en l'àmbit de les exportacions, indica la Comissió. En aquest sentit, recorda que casos com la guerra d'Ucraïna "han posat de manifest com els proveïdors poc fiables poden explotar aquestes dependències" i fa una crida a actuar immediatament.

La proposta presentada per Brussel·les va encaminada a corregir aquesta situació, dotant a la Unió Europea de més autonomia de cara al futur. L'extracció d'aquests materials en territori comunitari és el primer pas. Per aconseguir l'objectiu que el 10% de les matèries primeres consumides a la UE provinguin de mines locals, la Comissió suggereix simplificar els permisos per posar en marxa explotacions i reduir les càrregues administratives.

A la vegada, aquells projectes que es considerin "estratègics" rebran suport financer de forma més àgil, mentre que els estats també hauran de desenvolupar programes nacionals per explorar les seves terres a la recerca de reserves naturals.

Processament i reciclatge

L'extracció és només una part de tot el procés. Un cop s'obtenen, els materials s'han de refinar per poder ser utilitzats, una tasca que avui dia també es concentra en bona part a la Xina. Davant aquest escenari, la proposta de la Comissió especifica que els estats membres concentrin almenys el 40% del refinament que es necessita la UE. En aquest cas, l'executiu indica la importància d'invertir en la indústria, innovació i formació de professionals.

La darrera pota del procés és el reciclatge. Aquí, la Comissió fixa l'objectiu que la Unió Europea concentri almenys un 15% de les tasques de reaprofitament de matèries primeres crítiques.

I com a altre punt rellevant, Brussel·les vol que no més del 65% del consum anual d'un material en concret provingui d'un mateix país tercer. Amb aquest punt es vol posar fi a la "severa dependència externa" que té la Unió Europea en algunes matèries primeres, que en diversos casos supera el 90%.

Converses amb nous socis

En paral·lel, la Comissió apunta que caldrà signar nous acords "mútuament beneficiosos" amb altres socis per fer la Unió Europea més resilient. En el text presentat aquest dijous, l'executiu reconeix que les dependències continuaran existint, i és per això que en subratlla la seva importància. Els últims exemples són els acords signats el 2021 amb Ucraïna per obtenir titani i el novembre de 2022 amb Kazakhstan i Namíbia.

La intenció de la Comissió és que tots aquests objectius s'assoleixin abans del 2030, en línia amb el pla per reduir les emissions de gasos contaminants en un 55%.

El document es traslladarà ara al Parlament Europeu i al Consell de la UE perquè discuteixin el text abans d'adoptar-ne un de definitiu i la proposta entri en vigor.