Renda fixa que no és fixa: l’amenaça dels tipus d’interès

Les polítiques monetàries adoptades per combatre la inflació creen el pitjor escenari per a aquests fons

La Borsa de Madrid, dimecres passat | EUROPA PRESS

La Borsa de Madrid, dimecres passat | EUROPA PRESS / Lorena Martín. Madrid

Lorena Martín. Madrid

Molts inversors s’han vist sorpresos per les pèrdues dels diners dipositats en fons de renda fixa a causa de la conjuntura econòmica. De fet, el 2022 van viure el pitjor any de la seva història.

La caiguda de la seva rendibilitat va arribar al 8% de mitjana durant aquell any, segons indica el director d’estudis de l’Observatori Inverco, José Luis Manrique. Van baixar, a més, alhora que la borsa, cosa que només ha passat en tres ocasions des del 1950. I no és un mal menor, tenint en compte que els espanyols tenen 101.000 milions d’euros en aquests fons, majoritàriament a llarg termini. Llavors, per què tenen pèrdues mentre que la inversió en lletres de renda fixa són tan atractives?

En aquestes circumstàncies qualificades d’extraordinàries, surt a la llum la creença errònia de pensar que invertir en renda fixa és fer-ho sense riscos. «Es creu que té una rendibilitat fixa però realment només és un joc de paraules», explica Javier Santacruz, vicepresident de l’AEPF.

El motiu principal de la baixada dels preus rau en l’enduriment de les polítiques monetàries dels bancs centrals per contenir la inflació, que manté una pujada constant dels tipus d’interès.

El 16 de març passat va ser el Banc Central Europeu (BCE) el que va fer l’últim augment -el sisè consecutiu-, fins al 3,5%, després d’una dècada d’excepció amb tipus negatius. I això afecta directament el benefici que es pot obtenir dels bons en què s’ha invertit anteriorment a la pujada.

Adrià Morron, economista de CaixaBank Research, explica que això passa perquè hi ha una relació inversa entre el preu d’un bo i el seu tipus d’interès, cosa que implica que, quan els tipus pugen, el preu dels bons baixa i aquells que els tenen a la seva cartera perden valor. «Això es deu al fet que es podrien emetre bons de les mateixes característiques als ja emesos a un millor tipus, cosa que fa que caigui el preu dels que ja existien», assenyala un expert en inversions d’un dels principals bancs a Espanya. Però aquests efectes en els fons de renda fixa no han frenat la inversió. L’últim any, han tingut un increment de gairebé 6.000 milions d’euros dipositats.

En definitiva, la renda fixa no és fixa, però les lletres del Tresor són una excepció. Com més alts són els tipus, més benefici se n’obté. I aquestes estan donant alegries als inversors amb una rendibilitat més gran del 3%.

Els fons que han tingut un millor comportament en aquests temps són els de deute públic espanyol i italià, els bons de més qualitat creditícia i el deute corporatiu, segons els experts. «També els fons que estan relacionats amb el dòlar», afirma Víctor Álvargonzalez, expert de la firma d’assessorament financer independent Nextep Finance.

Però la pujada de tipus no afecta els nous partícips, sinó tot el contrari. «Els que aprofitin la pujada de tipus per comprar fons de renda fixa seran els que veuran una rendibilitat més positiva perquè a poc a poc es recuperaran les pèrdues», afegeix Manrique. De fet, en els dos primers mesos de l’any hi ha hagut una recuperació del 0,3% d’aquesta rendibilitat.

Oportunitat de rebot

Els experts assenyalen que era previsible que en algun moment arribaria una correcció monetària fruit de nombrosos anys de tipus negatius, però el que no es podia calcular era la virulència. A aquells que no ho van poder veure venir, se’ls recomana deixar-se aconsellar per assessors i esperar fins que les pèrdues es recuperin, sense abandonar la seva posició. «Quan ja s’han produït totes les pèrdues mai és bona idea sortir, perquè es perd l’oportunitat de retruc», afegeix Santacruz.

Rodrigo Buenaventura, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), alertava aquest mateix mes que «el preu dels instruments de renda fixa, per molt que pogués semblar a inversors poc avesats, no és fix, i encara menys en productes amb horitzons temporals llargs i en moment d’expectatives d’increment de les corbes de tipus d’interès».