El retard en el pagament de la nòmina és motiu per extingir el contracte i cobrar una indemnització

La Sala Social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual determina que un retard «greu» de l’empresa en el pagament del salari a un treballador justifica que l’empleat pugui posar fi al seu contracte de treball i sigui indemnitzat amb una quantitat equivalent a la de l’acomiadament improcedent.

La sentència del Suprem, amb el qual unifica doctrina, parteix d’un recurs de cassació presentat per un treballador a qui l’empresa on treballava li va pagar la nòmina, durant un any, amb una mitjana de 10,5 dies de retard. L’empresa en qüestió tenia deutes amb la Tresoreria General de la Seguretat Social i rebia embargaments i requisits de pagament per part de l’Agència Tributària.

El treballador va sol·licitar a la justícia que declarés que el retard en el pagament del seu salari era causa per extingir el contracte de treball i condemnar l’empresa a pagar-li una indemnització.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), en una sentència prèvia a la del Suprem, va negar aquest dret al treballador en considerar que la mitjana de retard en l’abonament del salari «no era excessiva» i que, en ser una pràctica reiterada, era «perfectament previsible», tenint en compte, a més, que l’empresa estava vivint dificultats econòmiques.

El Suprem, per contra, no comparteix aquest argument i anul·la la sentència del TSJM a l’entendre que retardar tot un any el pagament del salari en una mitjana de 10,5 dies «és suficient per declarar l’existència de causes per extingir el vincle laboral a instàncies del treballador, ja que abonar la nòmina al moment que correspon és una obligació legal de l’empresa» recollida a l’Estatut dels Treballadors.

«Es presenta gravetat quan l’impagament dels salaris no és un retard esporàdic, sinó un comportament persistent, de manera que la gravetat de l’incompliment es manifesta mitjançant una conducta continuada del deure d’abonar els salaris deguts», apunta la sentència de l’alt tribunal.

El Suprem considera acreditat que durant el període d’abril del 2019 a març del 2020 el treballador va percebre la seva retribució amb un retard mitjà de 10,5 dies i que l’abonament del salari d’abril del 2019 es va efectuar en dos pagaments, els dies 20 i 31 de maig d’aquell mateix any.

L’alt tribunal considera que aquesta demora és de prou gravetat per declarar extingit el contracte de treball i condemnar l’empresa a abonar al treballador la indemnització prevista per a un acomiadament improcedent.

En concret, i referent a aquest litigi, condemna l’empresa Ventas y Servicios Técnicos de Centro a abonar al treballador 48.232,73 euros en concepte d’indemnització.