Geoeconomia dels microxips

La Xina ha realitzat aquesta setmana maniobres militars a l’estret de Taiwan. Una escenificació de les intencions de Xi Jinping, que ha manifestat estar-se preparant per a la guerra. El seu govern ha anunciat un augment del 7% del pressupost de defensa de la Xina, que s’ha duplicat durant l’última dècada. Xi recorda que l’exèrcit xinès va derrotar les tropes nord-americanes tant a la guerra de Corea (1950-53) com a la de Vietnam (1955-75). Ciutats de la província de Fujian, a l’altra banda de l’estret de Taiwan, han començat a construir refugis antiaeris i almenys un hospital d’emergència, i també han impedit que les adreces IP estrangeres accedeixin als llocs web del govern. Xi creu que el camí cap a la modernització i supremacia tecnològica xinesa passa per trencar relacions amb els països occidentals. Recordem que els EUA van establir un pacte de defensa mútua amb Taiwan i que sempre han treballat per mantenir la pau a l’estret, i han bloquejat tant la unificació imposada per Pequín com una DUI de Taipei.

Amb 23,4 milions d’habitants i una superfície lleugerament superior a la de Catalunya, Taiwan és una superpotència mundial en la fabricació de semiconductors amb una quota de mercat que arriba al 63%. Els semiconductors, també anomenats xips o microxips, són necessaris per la fabricació dels components electrònics que trobem a la totalitat de dispositius tecnològics. Els trobem en el mòbil i en una senzilla calculadora, el televisor i l’ordinador, el cotxe i el comandament a distància, una placa solar o un aerogenerador eòlic… La producció de semiconductors és vital per a la indústria en general i la transició ecològica en particular. Tenen, per tant, una gran importància i són omnipresents a la nostra societat. La taiwanesa TSMC (Taiwan Semiconductor Manufacturing Company) és el fabricant de xips més gran del món amb una quota de mercat del 54%, molt al davant del 17% de la sud-coreana Samsung i del 7% de la també taiwanesa UMC. TSMC és el gran proveïdor de xips d’Apple, però també d’altres grans tecnològiques dels Estats Units com Alphabet (Google) o Nvidia. Liu, president de TSMC, va alertar de l’impacte que tindria per a la indústria tecnològica un conflicte entre la Xina i Taiwan. Si la Xina envaeix Taiwan, les fàbriques de microxips no podran operar. Almenys, no sota control de les empreses nord-americanes.

Prescindir del petroli, un element clau de l’economia moderna, seria molt més senzill que prescindir dels circuits integrats. Fins ara, la divisió internacional del treball ha beneficiat tothom. Si considerem aquest mòbil que segurament tindrem tan a prop, la tecnologia bàsica és molt possible que s’hagi desenvolupat als Estats Units, els milers de xips provinguin de Taiwan, el processador s’hagi construït a Corea del Sud, l’arquitectura dels processadors s’hagi dissenyat al Regne Unit, les màquines d’impressió làser que possibiliten fabricar els processadors s’hagin construït als Països Baixos, i el muntatge final del telèfon mòbil s’hagi fet a Zhengzhou (Xina) per una empresa taiwanesa anomenada Foxconn. Durant moltes dècades aquesta divisió internacional del treball ha beneficiat tothom. Sense els baixos costos laborals del sud-est asiàtic, els circuits integrats no haurien estat mai prou barats per a la seva adopció massiva. Al mateix temps, la indústria de semiconductors ha estat un dels pilars que han permès el gran creixement de les economies de l’Orient Llunyà. Els semiconductors es fabricaven en grans quantitats a Àsia per empreses nord-americanes, que reduïen costos de producció i mantenien les fases més rendibles de la cadena de valor als Estats Units. La deslocalització de la producció a Àsia, lluny de representar l’explotació marxista del treball per part del capital occidental, permet a la població local aprendre l’ofici. Amb un parell de generacions ja són capaços de copiar la tecnologia occidental i emportar-se el coneixement a les empreses nacionals.

Xi Jinping, que accedeix al poder l’any 2012, persegueix tenir una indústria de semiconductors pròpia i capdavantera que li permeti disputar el lideratge mundial als Estats Units. La Xina és el primer consumidor mundial de circuits integrats i l’actual divisió internacional del treball no li és favorable. Utilitzant dades recents, els Estats Units generen el 39% del valor afegit mundial d’aquesta indústria, Corea del Sud el 16%, el Japó el 14%, Taiwan el 12%, Europa l’11% i la Xina el 6%. Per tant, l’interès de la Xina per fer-se amb el control directe de Taiwan i la indústria de microxips són evidents. Els guanys potencials, enormes. Jinping desconfia de les relacions internacionals, pensa que els Estats Units estan en decadència, que Europa és un zero a l’esquerra obsessionat amb temes irrellevants com la democràcia i els drets humans, i que ha arribat el moment que la Xina recuperi l’esplendor i la preeminència internacional que la història li ha reservat.  

Però la Xina ha acabat el cicle de creixement prodigiós iniciat el 1979. Amb una demografia adversa i creixents problemes interns, les previsions econòmiques per al gegant asiàtic no són bones. Les conseqüències d’un atac de Xi Jinping sobre Taiwan són inabastables. No només pel perill d’iniciar un nou conflicte militar d’abast mundial, sinó també pels canvis en la producció de microxips i el seu impacte econòmic.