Reiniciar

La presidenta de l’FMI, Kristalina Georgieva, ha alertat sobre l’impacte de la fragmentació de l’economia mundial sobre el creixement i el sistema financer segons un article publicat a La Tribune, el 6 d’abril passat. Aquesta fragmentació tindria un impacte en el creixement potencial a escala mundial, i en particular per als països emergents; i una caiguda de les capacitats de finançament dels estats i dels bancs.

La fragmentació geoeconòmica significaria el retorn a blocs regionals rivals que segons l’FMI provocarien un descens de la inversió estrangera directa (IED) a favor de les inversions dins de les fronteres. Segons aquestes previsions, hi hauria una pèrdua del 2% del creixement global. Segons la UNCTAD, organisme de les Nacions Unides encarregat del comerç i el desenvolupament: «L’entorn global per a la inversió internacional ha canviat dràsticament amb l’inici de la guerra a Ucraïna».

Però aquests auguris macroeconòmics negatius potser tenen alguna cara positiva. La crisi de subministrament i el pànic d’Europa i Occident a la dependència energètica i de components de possibles enemics, estan fent canviar les prioritats. Es pretén apropar els llocs de producció i assegurar les cadenes de subministrament. Els Estats Units, a través del seu pla climàtic anomenat «Llei de reducció de la inflació (IRA)», ja preveuen que les subvencions per a la compra d’un vehicle elèctric s’atorguin només als vehicles nord-americans, i així donen un impuls als fabricants locals a costa de les empreses europees excloses de les ajudes. La Unió Europea, com sempre agafada amb el pas canviat, ha hagut de reaccionar i ha presentat a mitjans de març un projecte de llei destinat a augmentar la producció de tecnologies netes al Vell Continent.

Segons les dades de l’FMI, la Inversió Estrangera Directa (IED), a Àsia en particular, va començar a disminuir el 2019 i només ha experimentat un augment relatiu en els últims trimestres, a excepció de les inversions a la Xina, que no s’han recuperat. Des de la crisi del 2008, la IED es dirigeix​​cada cop més cap als països considerats amics en un 50% i cap a països geogràficament propers en un 38% del total.

Un altre efecte col·lateral de la desglobalització és que els estats veuran pujar els tipus d’interès del seu deute i hauran de dedicar més ingressos a pagar-lo. Els bancs poden veure caure la seva rendibilitat.

Fa la sensació que, com en el canvi climàtic, el trasbals del món capitalista global ja no el podrem impedir, sinó que ens hi haurem d’adaptar. Per això, he rellegit l’entrevista que van fer a Judith Butler, fa un any de visita Barcelona per rebre el XIII Premi Internacional Catalunya, a Diario.es. Allà afirma que el capitalisme s’ha reiniciat amb més força que mai després de la pandèmia i que cal impulsar noves classes de solidaritat i frenar l’auge de l’extrema dreta a tot el món. Segons Butler, aquesta només es pot combatre si es posa sobre la taula la interdependència dels éssers humans. Els humans estem connectats i depenem dels altres per seguir vius; i per això hem de lluitar per a garantir els drets humans i la cura del medi ambient per assegurar unes vides que valguin la pena ser viscudes.

Butler reflexionava que perquè aquest món sigui habitable, no seria possible fins que els recursos fossin compartits de manera equitativa per tothom. Durant la pandèmia, una de les grans creences col·lectives va ser que podríem accelerar la reparació ecològica. Però després s’ha vist com la majoria hem volgut tornar ràpid als cotxes, a les compres i als viatges. El capitalisme s’ha reiniciat amb més força que mai. Així que d’una banda, les desigualtats han augmentat, però al mateix temps s’ha demostrat la fragilitat del sistema i el condicionant de la nostra interdependència global. Estem connectats i depenem dels altres per seguir vius.

Amb les eleccions municipals a la vista, es un bon moment de recordar als potencials abstencionistes que, per fer front als reptes, cal una actuació local decidida en qüestions bàsiques com ara el dret a la salut, l’habitatge o el refugi. Aquestes són les bases de la seguretat i no encomanar-se només a les solucions judicials i policials. Aplicar polítiques locals pensant en solucions globals. I Butler recomanava a les forces progressistes saber fusionar en un relat compartit les demandes que poden semblar inconnexes entre els feminismes, els ecologismes, els drets de les persones refugiades i les propostes post capitalistes; i alhora incloure-hi les generals i bàsiques com el dret a l’habitatge, al treball i a la salut. Perquè enfront s’hi troben missatges molt simplificats i demagògics a l’entorn d’un relat nacionalista d’estat i d’ordre.

No es pot deixar al sistema més injust la capacitat de reiniciar-se, cal que les classes i sectors populars també en siguin capaços.