El Bages acumula 1.035 actius de la Sareb, prop del 4% total català

El conjunt de la Catalunya central suma un total de 2.983 immobles a la venda propietat del «banc dolent»

Seu de la Sareb a Madrid

Seu de la Sareb a Madrid / Sareb

Carles Blaya/Agències

La Sareb, la societat controlada per l’Estat que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades entre 2008 i 2012, té un total de 2.983 propietats a la venda al conjunt de municipis de les comarques centrals. El Bages, amb 1.035, és on es concentra més d’un terç d’aquesta oferta, que suposa el 3,93% dels 27.000 immobles al conjunt de Catalunya propietat de la Sareb. L’Anoia és la segona comarca amb més immobles sota el paraigua de l’anomenat «banc dolent», amb 696. En conjunt, hi ha 58 municipis a la Catalunya central on la Sareb té actius. Manresa és el que en suma més, 604, principalment habitatges (329).

Dels 2.983 immobles de la Sareb a la Catalunya central, 1.773 són habitatges, 600 són annexes (trasters i pàrquings, principalment), 249 és obra en curs, mentre que 263 és sòl i 98 són els anomenats terciaris (oficines i naus, sobretot). El total d’immobles del «banc dolent» a les comarques centrals suposa l’11,05% de les propietats de la Sareb al conjunt de Catalunya.

Per volum d’immobles de la Sareb, després de Manresa figuren Igualada, amb 221 (129 dels quals habitatges); Puig-reig, amb 160 (144 són d’obra en curs); Artés, amb 104 (62 habitatges) i Santa Msargarida de Montbui, amb 104 (55 habitatges). La resta dels municipis de la Catalunya central presenten menys d’un centenar d’immobles propietat de la Sareb.

La Sareb negocia 200 vendes

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va revelar dimarts que la Sareb està negociant amb la Generalitat la venda de 200 pisos i 200 sòls per desenvolupar habitatges. Com va avançar El Periódico, el Govern central i el «banc dolent» controlat per l’Estat porten mesos negociant la que serà previsiblement la major compra d’actius per part d’una comunitat autònoma de l’Estat fins avui. A més, la número dos de l’Executiu espanyol va anunciar que els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona ultimen la compra de 80 pisos més, mentre que l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca negocia una altra adquisició de sòls per construir habitatges socials.

També la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, va confirmar que la Generalitat té «molt interès» en aquesta operació i manté negociacions amb la Sareb des de fa gairebé sis mesos. De fet, ja ha començat a visitar algunes promocions d’habitatges. Això sí, Plaja va refredar una miqueta les expectatives: «No estan sent reunions ni trobades fàcils. Cada vegada que des de la Generalitat es demana informació sembla com si demanéssim que ens regalessin alguna cosa». Així, va explicar que el Govern vol disposar d’un llistat amb les adreces concretes de tots els pisos de la Sareb a Catalunya per poder visitar-los i veure si li interessa comprar-los, ja que en alguns casos estan en «condicions pèssimes i no s’hi podria entrar a viure», però a l’empresa «li costa moltíssim» poder donar-ne tots els detalls.

Plaja va emmarcar l’operació en el pla anunciat per la Generalitat a principis de març per incrementar en 10.000 els pisos destinats a lloguer social en tres anys, dels quals 1.000 s’adquiriran a grans tenidors, incloent entre ells «evidentment» la Sareb. El «banc dolent», va explicar la portaveu, aportarà una «part importantíssima» dels 500 pisos que es compraran directament, mentre que els altres 500 s’obtindran exercint el dret de tanteig i retracte (normalment, el dret prioritari a comprar un habitatge arrendat que el propietari posa a la venda).

43.000 habitatges socials

Després del pacte amb ERC i Bildu per desencallar la llei d’habitatge, que el Govern espera que entri en vigor abans dels comicis municipals del 28 de maig, i la mobilització ja aprovada de 50.000 immobles de la Sareb per destinar-los al lloguer sostenible, Pedro Sánchez va fer ahir un nou anunci. «Finançarem la promoció d’altres 43.000 nous habitatges destinades a lloguer social i lloguer a preus assequibles», va explicar el president del Govern durant la seva compareixença en el Congrés dels Diputats.

Aquests immobles, tant de nova construcció com de rehabilitació, es vol que siguin una realitat gràcies a una nova línia de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) dotada amb 4.000 milions d’euros provinents dels fons europeus. 

Subscriu-te per seguir llegint