L’estrès i la depressió provoquen més morts a la feina que les caigudes o els xocs

Més de la meitat de les morts a les oficines, obres o fàbriques de Catalunya no són provocades per un xoc, o una caiguda, si no per l’estrès, la depressió o la fatiga. Així ho constata un informe de CCOO presentat aquest dijous, que constata que els accidents tècnicament tipificats com no traumàtics s’han anat disparant en els últims anys i ja superen els traumàtics.

El sindicat alerta que la reactivació econòmica s’està traduint en un repunt de la sinistralitat laboral, que el 2022 va deixar 92 víctimes mortals durant la seva jornada laboral o in itinere, segons les dades del Ministeri de Treball. Segons la metodologia de la Generalitat, la xifra escala fins a les 111 víctimes. «La situació no millora gens. . Estem en un escenari de normalització de la sinistralitat laboral», afirma la responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez.

El nombre d’empleats morts per causes no traumàtiques als centres de treball ha crescut un 62,5% en l’últim any i porta escalant els últims exercicis. Des del sindicat assenyalen que aquestes defuncions estan en gran part vinculats a elements psicosocials. És a dir, hi ha treballadors que moren d’un infart al seu lloc de treball perquè tenen una malaltia hereditària que els en fa proclius, però també pot ser perquè estan sotmesos a condicions de treball abusives i estressants.

«El treball no s’està repartint bé», alerta Pérez, que assenyala la polarització creixent entre uns ocupats que allarguen les seves jornades, enfront de persones en atur que busquen treball o ocupats a temps parcial que voldrien allargar les seves jornades per cobrar més. Segons les últimes dades de l’INE, el 45% dels ocupats afirma superar les 40 hores setmanals en les quals està fixada la jornada ordinària.

La prevalença dels riscos psicosocials, que l’empresa està obligada per llei a identificar i prevenir, és major depenent del sector. «Moltes empreses utilitzen les persones treballadores com a engranatge per parar el malestar del client», apunta Pérez, en referència als treballadors d’atenció telefònica que atenen queixes, guàrdies de seguretat o professionals sanitaris, entre d’altres.

Subscriu-te per seguir llegint