Els preus del gas i l'electricitat registren màxims històrics el segon semestre del 2022 per la guerra d'Ucraïna

Els preus del gas i l'electricitat a la Unió Europea van registrar màxims històrics durant el segon semestre del 2022 per la guerra d'Ucraïna. L'electricitat es va encarir el 20,8% respecte a l'any anterior, i va passar d'un preu mitjà de 23,5 euros per cent KWh a 28,4 euros, segons dades publicades aquest dimecres per l'Eurostat. Per altra banda, l'import del gas va incrementar-se el 50%, dels 7,8 euros per cent KWh fins als 11,4 euros. L'augment, a més, es produeix en un context en què els governs han impulsat mesures per reduir el pes dels impostos. De fet, els impostos en l'electricitat han passat a representar el 16% del total de la factura (la quota de l'any passat era del 36%), mentre que els del gas han caigut fins al 14% (abans el 27%).

El preu de l'electricitat per als consumidors es va encarir a gairebé tots els estats de la Unió Europea, sent els Països Baixos i Malta les úniques excepcions. A Malta els preus estan regulats pel govern, fet que va permetre reduir la factura un 3% en termes interanuals. Als Països Baixos la disminució va ser del 7% gràcies a l'eliminació d'algunes taxes.

Els increments més pronunciats es van donar a Romania i la República Txeca, on l'import de l'electricitat durant el segon semestre de 2022 es va duplicar respecte a l'any passat. També destaquen casos com el de Dinamarca (+70%), Lituània (+65%) i Letònia (+59%).

En termes absoluts, els preus més alts pel que fa a l'electricitat es van registrar a Dinamarca (58,7 euros per cada cent KWh), Bèlgica (44,9 euros) i Irlanda (42 euros).

Quant a l'import del gas, la factura va pujar a tots els països de la UE. L'augment més destacat el va registrar la República Txeca, on els preus es van més que triplicar. També va ser notable la variació registrada a Romania (+165%), Letònia (+157%), Lituània (+112%) i Bèlgica (+102%). De fet, només hi va haver dos països on la pujada de preus va ser inferior al 20%. Es tracta de Croàcia (+14%) i Eslovàquia (+18%).

En xifres absolutes, Suècia i Dinamarca van registrar els preus del gas més elevats, amb imports de 27,5 euros per cent KWh i 20,8 euros, respectivament.

El Banc d'Espanya calcula que les mesures contra la crisi energètica van reduir la inflació 2,3 punts

Per la seva banda, el Banc d'Espanya calcula que les mesures contra la crisi energètica van reduir la inflació en 2,3 punts i van impulsar el PIB en 1,1 punts. Així ho conclou el capítol 4 de l'Informe Anual 2022''Espanya i la Unió Europa davant la crisis energètica' en què analitza els ajustos a curt termini i els reptes pendents. Es tracta de mesures com la implantació del mecanisme ibèric, la rebaixa de l'IVA de l'electricitat i els aliments i d'altres que ja han finalitzat com la rebaixa dels vint cèntims per litre de carburant. En relació amb l'ajuda de 200 euros, el Banc d'Espanya calcula que aquesta mesura podria beneficiar 3,6 milions de llars espanyoles, de les quals estima que una tercera part presentaran una despesa energètica "desproporcionada".

L'informe assenyala com algunes de les decisions adoptades per les autoritats també han condicionat l'impacte de la crisi energètica en els darrers trimestres. En aquest sentit, afirma que les famílies de rendes més baixes estaven més exposades que la resta de les llars a l'encariment de l'energia i que amb aquestes mesures s'hauria aconseguit mitigar "almenys parcialment" l'impacte de la crisi. A més, cita mesures com l'augment de l'SMI, de les pensions de jubilació contributives i no contributives, les prestacions per incapacitat permanent i l'IMV.

A més, l'informe apunta que la decisió de rebaixar l'IVA dels aliments, l'electricitat i el gas, juntament amb la bonificació dels carburants, haurien tingut un impacte en els pressupostos de 9.600 milions d'euros. Per sectors, la rebaixa del l'IVA del gas i l'electricitat i els aliments s'haurien traduït en més estalvi a les llars amb rendes més baixes i la bonificació dels carburants a les llars amb rendes superiors.

Una altra de les observacions de l'estudi és que "la notable capacitat d'adaptació" de les economies de la UE a la resposta de les autoritats europees de resposta a la crisi durant els últims trimestres "han permès evitar escenaris potencialment molt disruptius". Per exemple, recorda que no hi ha hagut talls generalitzats en el subministrament, en part gràcies al bon temps que ha fet aquest hivern.

Sobre l'efecte de la crisi energètica en llars i empreses, comenta que ha sigut "molt asimètrica". Entre d'altres, apunta a la diferent exposició inicial de les llars i empreses als elements que s'han acabat encarint, per exemple en llars de rendes baixes o petites empreses més intensives en energia. En el cas de les empreses, afirma que en els darrers trimestres han reaccionat renegociant els preus de venda o els contractes de subministrament d'energia, a més d'intentar millorar la seva eficiència, entre d'altres.