La ciutat Pla de Bages

Ens acostem a les eleccions municipals i toca parlar principalment del municipi. Però pretendre enfocar les dades comparatives d’un sol municipi pel que fa a riquesa per capita, pes de la indústria, l’agricultura i els serveis, percentatge de la immigració o repartiment equitatiu de la riquesa és un error, o bé una voluntat sapastre de marcar-ne les virtuts o subratllar-ne les penes.

Posem per exemple el cas que tenim a prop. El municipi X pot vantar-se de tenir una població de poder adquisitiu alt. El municipi Y pot enorgullir-se de ser el que disposa de més polígons industrials instal·lats. A al ciutat Z li adjudiquen, en canvi, la singularitat de concentrar el gruix més important de població immigrada i, d’això, en fan un discurs d’inseguretat. Però està clar que el conjunt de X, Y i Z formen un sistema absolutament interrelacionat. Qui aniria a viure al municipi X si al costat no hi hagués una capital com Manresa que ofereix uns serveis d’alta qualitat en sanitat, universitaris i de programació cultural, per posar tres exemples? Quina empresa industrial s’instal·laria a la població Y si al costat, a la capital, no hi hagués un sòlid sistema de formació ocupacional, una universitat politècnica i un dels centres d’innovació de la xarxa Eurecat més potents de Catalunya?

Després, ve la llufa que volen encastar a la capital, criminalitzant la presència de percentatges alts d’immigració, que per cert són propers a la mitjana catalana. Llavors, algun candidat amb agror s’atreveix a comparar Manresa amb Igualada i Vic, on els percentatges migratoris de fora de l’Estat són Manresa: 18,9% (Bages, 12,3%), Vic: 28,85% (Osona 16,61%), Igualada: 12,62% (Anoia 9,5%). I obviant que la penúltima immigració, la d’origen espanyol, a Igualada i Vic va ser foragitada per un urbanisme classista als pobles de l’entorn com Vilanova del Camí o Santa Margarida de Montbui a l’Anoia, o Manlleu i Torelló a Osona, mentre que Manresa assumia la nova diversitat al seu si, cosa que avui la fa una ciutat més interclassista i, per tant, amb més inquietuds.

En tot cas, retorno a l’argument central. Sense una perspectiva d’entorn metropolità de les ciutats intermèdies com Vic, Igualada o Manresa no es pot fer cap anàlisi seriosa ni planificar el futur de forma eficient. La Plana de Vic, la Conca d’Òdena i el Pla de Bages haurien de passar a ser en la propera legislatura àrees de reflexió socioeconòmica conjunta, de coordinació de polítiques de mobilitat i sostenibilitat, més enllà de les respectives comarques.

En el cas manresà, haurem de veure qui fuig de les demagògies barates sorgides de mirar-se l’estricte melic d’on acaba el terme municipal i emprèn una mirada més enllà, que ens faci sentir que al marge del soroll hi ha estratègia de territori. Desconec si està en la intenció del Govern de la Generalitat donar més cos legal a l’actuació d’aquestes petites o mitjanes unitats metropolitanes. Existeixen d’un costat figures urbanístiques i possibilitats de mancomunació que haurien de servir per bastir, des del 2023, una nova ciutat metropolitana: la Comunitat Municipal del Pla de Bages. Qui hi ha de ser dependrà de la voluntat de cada municipi, però tècnicament seria desitjable que tots els que fan frontera ni que sigui minsa amb Manresa hi fossin convidats: Sant Joan de Vilatorrada, Fonollosa, Rajadell, Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, el Pont de Vilomara, Sant Fruitós. Un total de 120.000 persones. I una segona corona situada al Pla o a la part baixa de les valls fluvials: Santpedor, Callús, Súria, Sallent, Artés, Navarcles com a mínim, unes 35.000 persones. Una mancomunitat és una associació lliure i molts cops a la carta, on cada municipi pot decidir quins aspectes passa a coordinar i quins no.

De feina, a aquesta mancomunitat no n’hi faltaria. Previsions d’ús i reciclatge d’aigua; energia alternativa solar, eòlica, biomassa i geotèrmica; mobilitat radial i orbital: tramvia del Bages, cicloxarxa del Bages, Transports Metropolitans del Bages (TMBg); reindustrialització coordinada especialment en el sector del metall i vehicle elèctric; preservació agroramadera de valor afegit; infraestructures digitals garantides; infraestructures i serveis per a l’autonomia personal i la dependència; oferta equilibrada de tipologies d’habitatge; destinació turística de referència a la Catalunya interior; mancomunitat d’economia circular amb els recursos salins aprofitats i minimitzats; continuïtat i expansió de l’horta amb reg assistit; participació en organismes de decisió i planificació sanitaris, universitaris, aigües, residus etc.; creació de comunitats energètiques intermunicipals; planejament urbanístic conjunt de detall en els àmbits fronterers entre els municipis que formen el rovell de l’ou del Pla de Bages.

Cal mirada llarga més enllà de les misèries del localisme emprenyat.