La fi del treball?

Vivim moments de canvis tecnològics profunds i accelerats. A l’esclat de la indústria informàtica en la dècada de 1980 li va seguir l’aparició d’Internet una dècada més tard. S’estenia la descentralització organitzativa i el treball en xarxa, alhora que grans monopolis tecnològics que es concreten en l’acrònim GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) emergien com els grans guanyadors en mercats globals que intercanvien serveis gratuïts a canvi de la cessió i ús de dades personals altament sensibles. En molt pocs anys s’han produït grans avenços en la robotització i l’automatització de la indústria, els automòbils autònoms sense conductor (que no eviten els accidents), nous models de negoci com Airbnb en el sector hoteler i Uber en el del transport (que irriten sobre manera els taxistes), les impressores 3D, la computació al núvol, la internet de les coses, les xarxes socials, la telemedicina digitalitzada, el big data, la nanotecnologia, les tècniques biotecnològiques derivades del desxiframent del genoma humà i un llarg etcètera. Alguns ho anomenen la quarta revolució industrial, mentre que per altres és una fase més de la tercera. La primera revolució industrial va ser la de la màquina de vapor i la indústria tèxtil a finals del segle XVIII. La segona és l’associada al motor de combustió interna i l’electrificació, i la tercera és la revolució informàtica que s’inicia a la dècada de 1980. Des de la desmotadora de cotó i la màquina de vapor fins a l’electricitat i el transistor, les noves tecnologies han revolucionat el món des de fa segles, han transformat la vida i el treball, i han permès un creixement extraordinari del desenvolupament humà.

Ara alguns argumenten que els avenços en l’automatització i la intel·ligència artificial estan propiciant un altre salt històric mundial cap al desconegut. El ChatGPT i les seves aplicacions són motiu de molta polèmica. És capaç d’escriure poemes i articles acadèmics que superen els filtres de les publicacions científiques i amenaçar el model publish or perish, també pot resoldre equacions matemàtiques i composar música que algun desvergonyit encara voldrà protegir amb drets d’autor… Creix l’alarma per aquestes tecnologies d’aprenentatge automatitzat, sospitoses de poder acabar amb el treball humà. Sense perspectives futures de feina, els defensors de la renda bàsica universal reivindiquen que el govern garanteixi un subsidi per a tothom. Un dels economistes més influents del segle XX, John Maynard Keynes, utilitzava el terme d’atur tecnològic. L’atur tecnològic apareix quan una nova tecnologia substitueix els treballadors, i aquests es queden sense feina. Molts van pronosticar l’augment imparable de l’atur a mesura que el progrés tecnològic anés avançant. L’auge dels robots i de la intel·ligència artificial significarà la fi del treball humà? S’apropiaran uns quants multimilionaris de tots els robots del món? La resposta és negativa per cinc raons diferents.

Primer, per l’anàlisi més senzilla de les dades. Fins a l’Antic Règim, el 90% de la població era pagesa i vivia del treball de la terra. Actualment, no arriba al 5% en molts països avançats. Significa això que el 85% restant s’ha quedat sense feina? No, senzillament treballen en nous sectors que abans no existien. Segon, els avenços tecnològics abarateixen els costos i tenen efectes deflacionaris al permetre preus molt inferiors als existents. El cotxe era un objecte de luxe a l’abast de molt pocs fins que Henry Ford revoluciona el sector amb el muntatge en cadena i la producció en massa del model Ford T. Amb un preu de venda baix el fa accessible a molta població i dispara la producció… Que necessitarà més (i no menys) contractació de mà d’obra. Tercer, el progrés tècnic no només abarateix el preu dels cotxes i dels ordinadors, sinó que deixa a les famílies més diners per gastar en el que vulguin. Si decideixen sortir a menjar fora, l’hostaleria facturarà més i haurà de contractar més (i no menys) cuiners i personal de sala.

Quart, l’abaratiment dels productes gràcies a la innovació i el progrés tecnològic propicia la creació de nous sectors complementaris que acaben ocupant molta més gent. Ford converteix el cotxe en un producte de masses, els costos del transport es van reduir i, arran d’això, la gent va viatjar més. La necessitat de construir una nova xarxa de carreteres suposa la contractació de milers de treballadors. Amb el cotxe també poden passar el cap de setmana a la platja o a la muntanya, cosa que abans no era possible. Gràcies a un preu de l’automòbil assequible, els emprenedors van veure una oportunitat de negoci i començaren a construir hotels i pistes d’esquí, restaurants i bars, parcs aquàtics i discoteques que abans no existien. És l’explosió del turisme. I finalment, en cinquè lloc, les necessitats humanes són infinites. Com deia Alfred Marshall en el seu llibre Principis d’Economia (1890), els desitjos i necessitats humanes són innombrables i de caràcter molt divers. L’ésser humà mai es troba perfectament saciat ni aconsegueix la plena felicitat, sinó que sempre estarà disposat a contractar aquells serveis que millorin el seu benestar. Moltes de les necessitats humanes, de tipus intel·lectual o espiritual, només les poden satisfer altres persones. I no els robots o la intel·ligència artificial. Per tant, el treball no s’extingirà. El que sí plantegen les noves tecnologies són greus problemes i dilemes ètics que intentarem tractar properament.