Preacord entre patronal i sindicats per pujar els salaris almenys el 10% fins al 2025

El pacte entre els agents socials contempla increments del 4% per a aquest 2023 i del 3% per a 2024 i 2025

Sindicats i patronals tanquen un acord que desfà l'amenaça d'una "tardor calenta"

Sindicats i patronals tanquen un acord que desfà l'amenaça d'una "tardor calenta" / EP

Gabriel Ubieto

Patronal i sindicats han assolit aquest divendres un principi d'acord per a pujar els salaris pugin almenys el 10% de manera acumulada durant els tres pròxims anys. Els agents socials han aconseguit tancar un pacte, després de setmanes de discretes negociacions, per traslladar als seus sectors i guiar la negociació col·lectiva fins al 2025. L'acord contempla increments del 4% per a aquest 2023 i del 3% per a 2024 i 2025, respectivament, segons ha avançat la cadena Ser i ha pogut confirmar El Periódico de diverses fonts de la negociació.

Aquest acord, que haurà de ser ratificat pels màxims òrgans de direcció dels agents socials la setmana que ve, incorpora un increment addicional de l'1%, depenent de l'evolució de l'IPC. Segons detallen fonts coneixedores de la negociació, si l'IPC tanca enguany per sobre del 4%, els sous hauran de pujar el 5%. I si el 2024 i el 2025 l'IPC tanca per sobre del 4%, hauran de pujar el 4%.

La CEOE, CCOO i UGT han segellat les bases de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), una espècie de 'conveni de convenis' que serveix després de referència en cada sector per pactar increments salarials. Els percentatges d'increments pactats no són obligatoris, però serveixen de referència i totes les organitzacions signants es comprometen a aplicar-los.

Segons els actuals barems de la inflació (4,1% a l'abril) i de complir-se sectorialment l'acord, les bases pactades entre els agents socials permetrien salvaguardar el poder adquisitiu dels treballadors. Si bé aquests venen d'una severa devaluació de salaris reals durant el 2022, la major en quatre dècades. El contingut consensuat no inclou fórmules retroactives, segons detallen fonts de la negociació.

Com funciona l'AENC? Per exemple, a partir d'ara quan patronal i sindicats s'asseguin per consensuar el conveni d'oficines i despatxos de la província de Barcelona, un plec que porta mesos encallat i que afecta directament les nòmines d'unes 200.000 persones, les dues parts es comprometen a aplicar un increment salarial del 4% per a enguany. No és obligatori per llei i totes dues parts poden acordar majors o menors increments, però aquesta xifra els serveix de referència en cas de no enteniment.

El principi d'acord entre patronal i sindicats ha estat saludat per líders polítics de signe variat. "Vull agrair als agents socials un acord tan important destinat a protegir els salaris de les persones treballadores", ha tuitat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. "Malgrat la desídia del Govern que va renunciar a un pacte de rendes, empresaris i sindicats sí han actuat amb responsabilitat perquè els espanyols recuperin poder adquisitiu perdut aquests anys", ha dit també a Twitter el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

A la segona va la vençuda

El 5 de maig del 2022 els agents socials donaven per trencades les negociacions davant la impossibilitat d'arribar a un acord satisfactori per a totes dues parts i que les seves sectorials poguessin complir. Casualitat o no, el 5 de maig del 2023 aquests mateixos actors aconsegueixen rubricar un principi d'acord sobre salaris. Un any exacte ha estat en guaret l'AENC i els convenis que s'han renovat durant aquests 365 dies han obeït a la correlació de forces de cada sector. En aquells on els sindicats tenien més múscul, les pujades salarials han estat majors i en aquells on a penes estan organitzats, menors.

Patronal i sindicats aconsegueixen pactar un marc d'estabilitat en les seves relacions i desactiven així l'amenaça d'una 'tardor calenta' que havien escenificat les centrals en aquest recent Primer de Maig. Des del Govern també porten mesos reclamant als agents socials un pacte de salaris, per evitar introduir un desestabilitzador econòmic en l'actual context d'alta incertesa, motivada pel conat de crisi bancària, els preus que no remeten i la guerra a Ucraïna.

L'acord arriba després de renúncies de totes dues parts. La CEOE rebutjava qualsevol vinculació de salaris amb la inflació, la qual cosa va provocar que l'any passat la taula de negociació es trenqués. I ara accepta assumir un punt addicional cada any de pujada salarial depenent de quant pugi l'IPC, la qual cosa obligarà a les empreses a provisionar fons per si els preus pugen més dels pactes. Els empresaris estan convocats el dilluns en junta extraordinària per a donar el vistiplau definitiu a l'acord.

I la part sindical ha moderat sensiblement les seves posicions. La seva primera línia vermella era que tots els convenis tinguessin clàusula de revisió salarial, és a dir, que al marge de la quantia d'increment basi que pactessin, a final d'any les empreses havien d'equiparar sous a preus. D'aquí es van moure a una proposta mixta, en la qual els increments addicionals depenguessin en part dels preus i en part dels beneficis de cada sector. I han acabat acceptant una clàusula de revisió parcial, que promet un increment de fins a 1% depenent de com acabi l'IPC.

Subscriu-te per seguir llegint