Un home a l’atur té un 35% més de probabilitats de trobar feina que una dona

Un home a l’atur té un 35% més de probabilitats d’aconseguir reenganxar-se al mercat laboral i trobar feina que una dona. De la mateixa manera que el gènere és una variable rellevant per a l’ocupabilitat, l’edat també ho és, ja que un aturat menor de 25 anys té un 70% més de possibilitats de reinserir-se que un de 55 o més. Aquesta són dues de les evidències que recull l’estudi publicat aquesta setmana pel Banc d’Espanya, en què insta el Govern a reformar les prestacions per desocupació, augmentant-ne la quantia però retallant la seva durada.

Mentre l’Executiu ultima una reforma del sistema assistencial per desocupació, el Banc d’Espanya ha volgut aportar la seva opinió al debat amb una bateria de dades i simulacions sobre quant triguen els aturats a Espanya a esgotar la seva prestació i quants ho fan abans de trobar una altra feina, entre d’altres. L’estudi, emmarcat dins l’informe anual del supervisor bancari, quantifica l’efecte de biaixos ja coneguts al mercat laboral i a partir dels quals les administracions guien les seves polítiques.

Per exemple, dones, joves, més grans de 45 anys o víctimes de violència masclista són col·lectius prioritaris per a l’atenció a les oficines públiques d’ocupació. I el Banc d’Espanya, a través d’una simulació pròpia, determina que un home a l’atur té el 8,1% de possibilitats de trobar feina, davant del 6% d’una dona en la mateixa situació. La bretxa encara és superior entre dos col·lectius d’atenció prioritària, els joves i els aturats. I és que els menors de 25 anys tenen el 8,4% de probabilitats d’inserir-se, davant del 5% dels més grans de 55 anys.

Actualment hi ha un total de 2,7 milions d’aturats a Espanya inscrits al Sepe com a demandants d’ocupació. Això no obstant, no tots cobren una prestació o subsidi que compensi la seva manca d’ingressos laborals i els garanteixi un mínim per viure. Al voltant de tres de cada 10 no tenen cap ingrés del Sepe. I és que o bé no han cotitzat prou quan tenien una feina o bé ja han esgotat allò cotitzat.

A Espanya, per poder cobrar quatre mesos d’atur, el mínim previst, cal haver cotitzat l’equivalent d’un any sencer. I per cobrar el màxim temps d’atur, dos anys de prestació consecutius, cal haver cotitzat prèviament l’equivalent a sis o més anys.

I, segons les dades del Banc d’Espanya, gairebé la meitat dels aturats que cobren prestació l’esgoten abans de sis mesos, per la seva escassa trajectòria laboral prèvia o la inestabilitat de cotitzacions. Els mateixos investigadors adverteixen de l’alta polarització entre els aturats espanyols, ja que, mentre que la meitat està menys de sis mesos cobrant la prestació abans de reenganxar-se a un altre lloc, un 18% l’acaba esgotant després de dos anys sense treballar.

Més prestació, menys temps

La idea que llancen des del Banc d’Espanya és gastar els mateixos diners en polítiques de protecció a l’atur, però d’una altra manera, amb l’objectiu que la gent trobi feina abans. I el mecanisme que suggereixen és augmentar l’import de les prestacions i alhora reduir-ne la quantia màxima de cobrament. Actualment la quantia de la prestació contributiva oscil·la entre els 560 i els 1.575 euros bruts al mes.

El Banc d’Espanya detecta que augmentar la quantia de les prestacions i alhora reduir-ne la durada en el temps augmentaria, de mitjana, 0,11 punts la probabilitat de trobar feina. Amb especial incidència entre els aturats amb menys estudis i els més grans.