Manresa capital industrial i tecnològica

Se’ns ha anunciat que, finalment, Manresa podrà ampliar l’oferta de sòl industrial amb la urbanització del polígon del Pont Nou. Algú, desconeixedor de la ciutat, va afirmar que política industrial no és tenir més sòl industrial. Efectivament, així és. Però a Manresa ja no queda cap metre quadrat per oferir. I les empreses industrials que s’implantin, a part de crear llocs de treball qualificats de proximitat, són de les que proporcionaran més ingressos a l’Ajuntament.

Dit això, està clar que la política industrial a Manresa no es pot destriar del conjunt del Pla de Bages. I sobretot que la indústria qualificada s’implantarà al nou polígon del Pont Nou o en qualsevol dels polígons del Pla de Bages, en la mesura que continuem reforçant els tractors tecnològics i formatius d’alt nivell que tenim a Manresa. Tractors dels que no gaudeixen ciutats veïnes a les que estan obsessionats en comparar-nos alguns polítics i manresans malastrucs.

Aquestes comparacions acaben essent això que ara s’anomena en anglès fakes, notícies falses. Així, Manresa i el Bages fan més aportació al PIB català que Osona i l’Anoia. I ara que tot Europa està intentant reindustrialitzar-se, Manresa/Bages té el 30,1% de PIB d’origen industrial. És de les comarques més industrials de Catalunya i se situa per sobre de la mitjana catalana del 19,6%.

Manresa és la gran capital de la Catalunya Central de l’economia del Coneixement pel pes demogràfic que té. Tenim una Universitat Central associada amb Vic. Tenim la Universitat Politècnica i tenim el CTM, centre d’innovació tecnològica d’Eurecat. A Catalunya hi ha 23 ciutats de més de 50.000 habitants. Manresa és la número 16 d’aquesta llista. Doncs bé, fora de les 4 capitals de província que tradicionalment solen concentrar molts serveis i ofertes universitàries, Manresa es troba perfectament situada en el bloc de capçalera de l’Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Mataró i Reus. I al davant de ciutats més grans com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi.

Les dades d’Eurecat, organisme al qual està vinculat el CTM de Manresa, indiquen que treballen en tecnologia de composites, impressió funcional i dispositius integrats, innovació de producte i simulació multifísica, materials metàl·lics & ceràmics, materials plàstics, nous processos de fabricació, robòtica & automatització, tecnologia química i teixits funcionals. En alguns d’aquests camps de l’àrea industrial, el centre de Manresa hi excel·leix. Hi ha també àrees vinculades al món digital, a la biotecnologia o a la sostenibilitat.

Pel que fa a la Universitat de Manresa de la Universitat Central, ofereix, a part de les branques d’educació i empresa, graus d’infermeria, fisioteràpia, podologia, logopèdia, medecina i pròtesis dentals.

En el cas de la Universitat Politècnica ens trobem amb graus d’Enginyeria d’Automoció, Electrònica Industrial i Automàtica, de Sistemes TIC, Mecànica, Química, Recursos Minerals i el seu Reciclatge. Màsters en Enginyeria dels Recursos Naturals, Enginyeria de Mines, Enginyeria del Terreny. Doctorat en Recursos Naturals i Medi Ambient. I Postgrau en Organització i Enginyeria de la Producció i Direcció de Plantes Industrials.

A aquests serveis d’alt nivell acadèmic, científic i tecnològic s’hi afegeixen l’alt nivell de l’àmbit sanitari i sociosanitari d’Althaia i Sant Andreu. En el primer cas, amb un conveni amb la Universitat de Manresa com a hospital universitari. A aquesta oferta de grau superior s’hi suma la de la Formació Professional i ocupacional del Centre de Formació pràctica, del CIO i dels Instituts d’Ensenyament mitjà, principalment els més especialitzats com el Lacetània, el Guillem Catà i la Joviat amb desenes de cursos a la carta i milers d’alumnes.

Tot aquest paquet del coneixement, des de la formació professional a la innovació tecnològica, passant per carreres universitàries i grups de recerca, és el que fa de Manresa una capital industrial. En traiem tot el rendiment? Probablement no. Caldria fer confluir en objectius compartits, institucions que pel seu volum practiquen una inèrcia autònoma. De les especialitats de la UPC, mestissant-les, en podria sortir una Enginyeria d’energies alternatives. Encara es podria aprofundir més en l’enginyeria de materials i de l’economia circular. Les especialitats de salut de la UManresa, moltes d’elles manipulatives, haurien de tenir al costat enginyers de metall, electricitat, informàtica per, en pràctiques hospitalàries, avançar en tecnologies mèdiques, hospitalàries i sociosanitàries per millorar la vida de malalts, professionals mèdics i dels dependents.

Queda camí per córrer fins esdevenir autovia. I l’Ajuntament, que no té competències directes en alguns d’aquests àmbits, sí que pot acompanyar-los i ajudar a coordinar institucions que no sempre reflexionen conjuntament.