La cultura polièdrica

Ens situem al mig de la campanya electoral per a les municipals i els partits estatals, activats pel Partit Popular, han centrat la primera setmana en qüestions que no tenen res a veure amb programes que afectin els ciutadans; només s’ha parlat d’expresos a les llistes electorals i dels pactes postelectorals. A Catalunya, l’habitatge, la mobilitat i l’aigua són més protagonistes. En canvi, la cultura està tenint un paper discret, per no dir inexistent, en els debats electorals. La cultura que, en un sentit ampli, hauria de ser considerada el cinquè pilar de les societats del benestar al costat de la salut, l’educació, els serveis socials i l’habitatge.

Hi ha la dimensió dels consumidors de cultura on convé que les ciutats i pobles tinguin una oferta ampla i que aquesta arribi al màxim de segments socials. És evident que en aquest camp no cal refiar-ho tot a la iniciativa pública. Al contrari, han de ser iniciatives de la societat civil, d’entitats i d’empreses les que portin el pes d’aquesta oferta. Catalunya, per sort, té un teixit civil prou dinàmic per a aquest objectiu. Només l’increment de la burocràcia administrativa quan es vol accedir a algun tipus de suport públic fa desistir a moltes entitats dels seus propòsits.

Hi ha també la dimensió creativa de la cultura. En una societat cada cop més tecnològica on la Intel·ligència Artificial amenaça de substituir, fins i tot, algunes funcions intel·lectuals, i on la globalització se’ns ha emportat segments sencers de la indústria, la creativitat és una facultat estratègica. Una facultat que hauria de ser activada des de la infància, a l’escola i a les famílies, perquè en un món canviant, no progressaran aquells que són eficients en les rutines, sinó els capaços d’imaginar i adaptar-se als canvis. Però també, com a tractor de la indústria cultural, la que genera continguts d’entreteniment i formació. Aquesta creativitat es tradueix en ofertes d’empreses teatrals, cinematogràfiques, editorials, musicals, de videojocs, d’arts plàstiques, d’altres arts escèniques com el circ o la dansa. Aquesta oferta té la virtut que és internacionalitzable. Els recents triomfs internacionals del film Alcarràs, d’alguns artistes plàstics o d’algunes novel·les catalanes mostren com des d’allò local s’arriba a la projecció universal.

Hi ha la dimensió de la salut. La ciutadania que consumeix o participa en activitats culturals i creatives rep un valor intangible: la felicitat que dona el gaudi personal i especialment la sociabilitat en les accions col·lectives; com a espectadors o, millor encara, com a participants en actes culturals i creatius, en esdeveniments de la cultura popular. Aquest vessant saludable té una derivada en la millora de l’autoestima de ciutat i el civisme.

D’aquí set dies els ciutadans seran cridats a les urnes. Seria el moment de posar a la balança a l’hora de triar, també, les polítiques culturals. Per això, Manresa, entre altres ciutats i amb governs de diversos colors, ha anat acumulant un gruix d’iniciatives culturals civils, amb un cert suport municipal, una programació i infraestructures de les arts escèniques úniques a Catalunya i una oferta pública i privada d’ensenyaments musicals i artístics prou àmplia i que potser caldria promoure de conjunt. Al costat d’això està en marxa la rehabilitació d’espais patrimonials emblemàtics que l’equip de govern té a punt per rematar la propera legislatura, en el que s’ha anomenat Districte Cultural del Centre Històric. Amb cinc equipaments: el Teatre Conservatori, l’Anònima, l’Auditori de Sant Francesc, el nou Arxiu Comarcal i el Museu del Barroc. El primer amb previsió de remodelació amb data del 2028, on s’acolliran els alumnes – avui uns 800- de les diferents disciplines artístiques que es poden estudiar a la ciutat. L’Anònima es consolidarà com un espai per a la cultura transformadora, per fomentar la creació de professionals o no. L’Auditori de Sant Francesc serà l’espai referent per a la música de cambra i la dansa i un complement adjacent als espais del Conservatori Municipal de Música. Finalment, la rehabilitació del Col·legi de Sant Ignasi com a Museu del Barroc de Catalunya, donarà una dimensió nacional. Aquesta malla situada al bell mig del Centre Històric ajudarà a revitalitzar els seus carrers i per tant acabarà tenint un impacte social i econòmic.

La ciutat té, per això, altres atots fora del Centre Històric; i altres potencialitats de capitalitat de la DO Bages i del Geoparc que caldrà explorar en el proper mandat. Feina feta i per fer.