La IA, nous temps?

Des de fa unes setmanes hi ha un assumpte que és de plena l’actualitat, la Intel·ligència Artificial (IA). De fet, no és un concepte del tot nou, ja que fa uns quants anys que la IA rutlla en diferents àmbits, però ha estat arran de l’explosió de ChatGTP, un prototip de chatbot d’intel·ligència artificial, desenvolupat el 2022, i que està especialitzat en el diàleg representant un model de llenguatge ajustat amb tècniques d’aprenentatge, que l’assumpte s’ha tornat viral i estan al focus de tots els mitjans.

Què hem de fer amb la IA? Això és el que es pregunten multitud de tertúlies i debats, amb especialistes de tota mena i amb opinions per tots els gustos. En general, la naturalesa humana sempre ha qüestionat qualsevol avanç, va amb els nostres gens, sempre preval garantir la zona de confort que tenim controlada que no pas aventurar-nos a experiments i experiències d’un resultat incert. Ara bé, per sort, sempre hi ha hagut persones visionàries i emprenedores que amb un esperit experimental han ajudat a conquerir avanços perquè la humanitat vagi avançant.

La intel·ligència artificial és la creació d’un programari que imita comportaments i capacitats humanes. La IA és una especialitat dintre del camp de la investigació i la informàtica. A través de mecanismes lògico-matemàtics es programen ordres a les màquines perquè satisfacin les necessitats de les persones. D’entrada sona bé, un programari que ens pot ajudar allà on nosaltres no arribaríem, o en el cas d’arribar-hi necessitaríem molt temps i molts recursos. La IA resulta de molta utilitat en una gran diversitat d’àmbits perquè permet avançar d’una manera molt més ràpida, garanteix una ràtio d’errades molt més baixa i obre més l’espectre del camp experimenta’l. Amb medicina ja fa temps que es va utilitzant, la recerca farmacèutica també utilitza els seus beneficis, la possibilitat de fer milions de càlculs i comparatives amb un temps molt curt és de gran ajuda a molts sectors (industrial, militar, aeronàutic, automobilístic, alimentari, financer, etc.)

Així, doncs, podríem dir que la IA ha aterrat per conviure amb nosaltres i que ja la tenim en el nostre dia a dia, el seu ajut sembla un avanç fantàstic que ens pot solucionar un munt de coses. Tot i això molta gent es pregunta Hi ha cap inconvenient amb la IA? Representa algun tipus de risc? I aquí és on s’obre el debat. Està bé que una màquina pugui interactuar amb un humà, que a més comprengui el seu raonament i el pugui rebatre amb un argumentari racional. La IA es retroalimenta de forma constant, per tant, la seva capacitat d’aprenentatge és molt més ràpida que la nostra i el volum de coneixement que pot adquirir i acumular també és més alt. És un perill? La veritat és que és difícil de dir a dia d’avui perquè estem parlant de supòsits incerts en clau de futur.

Soc de l’opinió que tant les màquines com els seus softwares és difícil que arribin a suplir la intel·ligència de les persones. El nostre sisè sentit és complicat que una màquina el pugui arribar a simular. Ja he comentat abans que hi ha molt debat sobre aquest tema amb opinions per tots els gustos, ara be, el que es innegable es que haurem d’aprendre a conviure amb la IA intentant treure el màxim profit d’ella sense que per això ens sentim perjudicats. Les persones cada dia estarem més mecanitzades i les màquines cada vegada seran més humanes. Siguem Smart People.