L’‘excepció ibèrica’, tres mesos inactiva i potser no es torna a activar mai més

Fa tres mesos seguits que l’anomenada excepció ibèrica, el mecanisme que imposa un límit al preu de gas que s’utilitza per produir electricitat per abaixar el preu final de la llum, no funciona a Espanya. El topall busca que la resta de tecnologies de producció de l’electricitat no es contagiïn de les pujades del preu del gas. El que passa ara és que el preu del mercat ibèric del gas, Mibgas, està per sota del topall fixat pel mecanisme i per això no s’aplica des del 26 de febrer.

La solució ibèrica (nova denominació que tracta de popularitzar el Govern de Pedro Sánchez) preveu el pagament d’una compensació a les centrals de gas, de carbó i part de les de cogeneració perquè cobrin per l’electricitat sobre la base del preu real del gas natural, sense el topall de la resta de tecnologies de generació, i així evitar que produeixin amb pèrdues.

Una compensació que han pagat gairebé íntegrament els clients espanyols des que el topall al gas es va posar en marxa i, en menor mesura, es finança amb les taxes que paguen les elèctriques per fer servir la interconnexió per enviar electricitat a França (i que en últim terme acaben pagant els consumidors elèctrics gals). Com que el preu del mercat de gas està per sota del topall establert, el cost d’aquest ajust és zero, simplement no s’aplica i no té impacte en la factura final dels clients.

«És un bon senyal que no s’apliqui l’excepció ibèrica, és indicador que el preu del gas està per sota del topall del mecanisme i que té preus competitius, i també que els preus elèctrics són baixos sense necessitat d’aplicar el topall», sosté Juan Antonio Martínez, analista de la consultora especialitzada Grup ASE. Després de marcar rècord rere rècord en el pitjor de la crisi, els preus energètics per fi es moderen.

El preu màxim que s’aplica al gas que es fa servir per produir electricitat va pujant cada mes. Actualment, al maig, aquest topall és de 57,2 euros per megawatt/ hora (MWh), però la cotització del mercat gasista espanyol se situa a entorn dels 27 euros. El preu del mercat majorista ha estat per sota del nivell màxim permès de manera ininterrompuda des del 27 de febrer. Que l’excepció ibèrica quedés sense efecte per la baixada del preu del gas ja havia passat de manera esporàdica mesos anteriors (fins i tot durant unes setmanes va sortir a retornar als clients), però mai s’havia allargat tant de temps.

La Comissió Europea ha donat el vistiplau per prorrogar el mecanisme ibèric a Espanya i Portugal fins a finals d’enguany, i ha establert un camí de pujades mensuals del topall de preus del gas fins a arribar als 65 euros per MWh al desembre. I donat el nivell actual de preus del gas al mercat i les previsions que anticipen els inversors, des del sector energètica es veu com a probable que es mantingui de manera permanent per sota del topall fixat i l’excepció ibèrica no torni a aplicar-se.

«No és impossible que pugi el preu del gas fins a finals d’any, però és complicat que calgui tornar a fer servir l’excepció ibèrica», apunten fonts oficials vinculades al funcionament del mecanisme. «Som a la meitat d’una guerra i encara hi pot haver sobresalts que tornin a tensionar els mercats, i caldrà veure com de greu és la sequera a l’estiu i si es tornen a fer servir les centrals de gas de manera intensiva. Però de moment els mercats de futurs anticipen que el preu del gas es mantindrà per sota del topall fins a finals d’any i fins i tot també el 2024».

Els mercats de futurs -en els quals les elèctriques i els traders compren i venen electricitat amb lliurament en un termini establert i serveixen per anticipar els preus esperats pel sector per a setmanes i mesos posteriors- reflecteixen que els inversors preveuen que el preu del gas en els mesos d’estiu se situï entre els 27 i els 29 euros per MWh, i augura que per als últims mesos de l’exercici escali fins als 44 euros. Sempre per sota del topall fixat per l’excepció ibèrica, la qual cosa la deixaria inactiva fins a la data prevista per a la seva finalització.

«No és clar que el preu del gas es mantingui així de baix tot l’any», contraposa Martínez, de Grup ASE. «El mercat del gas pot seguir sotmès a una volatilitat extraordinària. Un augment de la demanda de gas als països asiàtics o a la mateixa Europa i algun problema en el subministrament global de GNL [gas natural liquat, el que es transporta per vaixell] poden trencar el fràgil equilibri del mercat, que és poc flexible. Qualsevol d’aquests riscos poden tornar a tensionar els preus», aderteix.

L’excepció ibèrica es va posar en marxa a Espanya i Portugal el 15 de juny en un moment en què els preus del gas estaven disparats i contagiaven el preu de l’electricitat. Els primers set mesos gran part dels consumidors espanyols van haver de pagar un recàrrec a la factura per finançar l’ajust per compensar les centrals de gas, però durant unes setmanes l’ajust no va representar un sobrecost, sinó que implicava una devolució per als consumidors.

El descens del preu del gas natural, una disminució de l’ús de les centrals tèrmiques i que les exportacions de llum a França van continuar sent intenses van provocar que durant quatre dies al desembre, 16 al gener i 18 de febrer als clients espanyols se’ls retornés una part del cost. I és que les taxes obtingudes per les vendes a França van ser -singularment al febrer- superiors a tota la compensació que s’ha hagut de pagar a les centrals de gas i es van reflectir en pagaments al client inclosos a la seva factura (per a un consumidor mitjà, uns 34 cèntims d’euro).

En total, les centrals tèrmiques ja han percebut mitjançant aquestes compensacions un total de 6.641 milions d’euros entre el juny de l’any passat i l’abril d’aquest, segons els registres d’OMIE, l’operador del mercat majorista d’electricitat, conegut com a pool. Aquesta compensació serveix perquè aquestes centrals funcionin cobrant pel preu real del gas i s’evita que la resta de tecnologies de producció (renovables, nuclears, hidroelèctriques…) que venguin electricitat al mercat majorista cobrin aquest mateix preu sense assumir els costos derivats de la pujada del gas i així s’impedeixen possibles beneficis excepcionals.

D’aquest import total percebut per les centrals de gas, els clients espanyols -tots els que tenen tarifa regulada PVPC i una part dels que tenen contractes del mercat lliure- van pagar a través del seu rebut de llum 5.993 milions d’euros entre el juny i l’abril. Segons les dades d’OMIE, al febrer als consumidors elèctrics espanyols se’ls va retornar 20,6 milions d’euros, i al març, l’abril i també aquest maig no s’han pagat res.

La resta de l’ajust per remunerar les centrals tèrmiques es paga amb una part de les rendes de congestió (les taxes que les elèctriques han de pagar per utilitzar les interconnexions internacionals), amb 667 milions d’euros entre juny i febrer. Des de l’any passat la venda d’electricitat a França s’ha disparat i el saldo de les interconnexions sempre ha estat exportador per a Espanya, i per això aquestes rendes de congestió han acabat sent abonades de manera indirecta pels consumidors francesos. Amb l’excepció ibèrica inactiva, al març, l’abril i el maig no s’han destinat rendes de congestió a finançar l’ajust.

Segons els càlculs del Ministeri per a la Transició Ecològica, els consumidors espanyols s’han beneficiat d’un estalvi net de gairebé 5.200 milions d’euros pel menor preu marcat pel mercat gràcies al topall al gas, incloent-hi l’impacte dels més de 6.600 milions transferits a les centrals de gas i carbó a manera de compensació.